El miracle de les llengües maternes

Cercant materials per a l'ensenyament i aprenentatge de llengües he trobat "El miracle de les llengües maternes", una seqüència didàctica que proposa familiaritzar-se amb la noció de llengua materna, per tal de valorar i respectar de manera adequada la llengua o les llengües maternes de qualsevol ésser humà. La majoria de les activitats proposades estan pensades per ser realitzades sobre suport informàtic, tot i que també admeten la seua realització en un quadern.

La riquesa de les llengües

Aquests dies el nostre centre bull d'activitat, si dimarts hi tingué lloc una conferència sobre la figura d'Enric Valor, ahir dimecres s'hi va realitzar un taller per la llengua.

Amb el títol "La riquesa de les llengües" i dins de la campanya Aprendre a viure en català duta a terme pels Tallers per la Llengua, Gemma Sanginés, coautora del llibre Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català, va fer una sessió amb l'alumnat de Batxillerat del nostre centre.

El taller va donar a cóneixer la riquesa lingüística del nostre planeta, amb més de 6.000 llengües comptabilitzades en només uns 200 estats; però, també, com cada llengua té un lèxic més ric en un camp semàntic o en un altre en funció de les seues necessitats.

A més a més, ens va fer parar atenció al fet que les llengües no sempre trien el mateix sistema per anomenar un concepte, per exemple en el cas del vi. Així, mentre en català i en euskera parlem del "vi negre" atenent al fet que el color del vi en grans quantitats és negre; en d'altres llengües s'hi refereixen com a roig perquè en petites quantitats, com ara un copa, aquest vi té aquest color, és per això que es diu "rosso" (italià), "red" (anglés) i "rouge" (francés); i, en el cas de l'espanyol, s'hi parla de "tinto", ja que s'hi fixen en el procés de fer el vi.

Un cas més pròxim encara pot ser el de les diferents maneres que s'hi utilitzen per a designar les taronges. Els valencians parlem de navel, clemenula, marisol, navel-late, satsuma, clementvilla, etc.; mentre que en d'altres llocs només distingueixen entre taronja i mandarina. És a dir, la nostra cultura i també la història determinen el model de llengua que fem servir i és per això que és tan important treballar per la supervivència de totes les llengües del món, perquè cada vegada que mor una llengua, mor també una manera de veure el món.

Enric Valor, el valor de les paraules

Aquesta setmana l'exposició itinerant "Enric Valor, el valor de les paraules", organitzada per l'Acadèmica Valenciana de la Llengua (AVL), fa una parada al nostre centre, l'IES L'Om de Picassent.

Més encara, ahir vam gaudir d'una conferència sobre Enric Valor duta a terme per Verònica Cantó, secretària de l'AVL i comissària de l’Any Enric Valor. Tot un luxe per l'alumnat de Batxillerat que va seguir la seua intervenció amb molt d'interés, ja que aquest és un dels possibles temes de literatura per a les noves proves de selectivitat.

En relació amb això, us recordem que ja fa dies vam dedicar una altra entrada a Enric Valor amb motiu de l'homenatge del programa ENCONTRES  que dedicà el seu espai íntegrament a la figura de l’escriptor i gramàtic de Castalla, nomenat escriptor de l’any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el centenari del seu naixement. S'hi estrenava El Valor de les paraules, un documental escrit i realitzat per l’equip del programa, en què el mateix Enric Valor fa un repàs de la seua trajectòria vital, literària i lingüística.

 

Les TIC com a recurs per a la innovació en l'ensenyament universitari

Conferència "Las TIC como recursos para la innovación en la enseñanza universitaria", per Paz Prendes de Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universidad de Murcia, dins les I Trobades d'Innovació Educativa (8/7/2010).

Es tracta d'una anàlisi de las noves eines docents innovadores i la seua aplicació pràctica en l'ensenyament universitari, que podem trobar al repositori Roderic de la Universitat de València.

L'ensenyament de la llengua al País Valencià

Roderic (Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura) és el repositori institucional de la Universitat de València. Està destinat a arreplegar i difondre la producció digital generada pels membres de la comunitat universitària en matèria de cultura, docència, llibre antic, i investigació.

Gràcies a aquest recurs he pogut gaudir de la conferència "L'ensenyament de la llengua al País Valencià. Compendi històric" duta a terme el 23/11/2010 per professor Joan Enric Pellicer i Borràs del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a l'Escola de Magisteri "Ausiàs March" de la Universitat de València. Un recurs inestimable per als qui no vam poder assistir-hi que ens permet conéixer millor la situació de l'ensenyament de la nostra llengua al llarg dels anys.

 

Si us interessa aquest tema, podeu llegir el seu llibre Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins 1939, publicat per Perifèric edicions. Aquest llibre estudia la situació de la nostra llengua al sistema educatiu en el període que va des del Decret de Nova Planta (1707) fins a l'arribada del general Franco al poder. Temps difícils i en els quals cal destacar l'actuació decidida d'un col·lectiu important: els mestres. Aquells professionals, el treball dels quals encara hem tingut ocasió de conèixer de primera mà, van ser els introductors entre nosaltres dels corrents pedagògics més avançats de l'època (escoles d'estiu, tècniques Freinet, colònies, missions pedagògiques...). Un llibre imprescindible per a entendre la situació actual de la nostra llengua.

Les gloses de les Balears

L'altre dia comentàvem la poesia oral improvisada valenciana, hui mirem cap a la mar per conéixer de més a prop les gloses, això és, la poesia tradicional oral de les illes Balears i l'expressió viva de la seua cultura en llengua pròpia.

Segons la Wikipèdia...

A les illes Balears, la glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. És l'equivalent a les corrandes catalanes o les albades valencianes. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi profesionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses".

És freqüent, encara avui, que en algunes festes es faci una codolada, on hi intervenen diferents versadors, que fan composicions poètiques improvisades, gloses, que a vegades poden ser "de picat", és a dir, on se feren uns amb los altres.

El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà. En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i llurs cants eren obres a recordar.

Malauradament, però, els glosadors de picat balears estan envellint. A Mallorca en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritxó ja tenen més de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barceló s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundària.

Glosadors, un programa de la televisió de les Illes Balears, cerca els orí­gens i les diferents modalitats de les gloses a Balears. Dilluns migdia a IB3 Televisió.

http://glosadorsdemallorca.balearweb.net/


Tarasca dedica el capítol a les gloses i glosadors de Menorca i Mallorca.

Cant d'estil valencià

Alguns centres d'ensenyament secundari dels territoris de parla catalana ens trobem immersos en un projecte de poesia oral improvisada. És per això que aquests dies he estat recopilant informació sobre l'art de versar i la tradició valenciana.

Aquesta indagació m'ha permés observar com de desconeguts en són alguns dels trets més característics del poble valencià. Així, la conferència de Jacint Hernàndez a Picassent m'ha fet descobrir un món nou, sobre el qual intentaré fer un breu apunt ara.

El cant d'estil és un cant de feina. És per això que també s'anomena "cant dels llauradors". A més, dins d'aquest se sol diferenciar entre cant de l'Horta (l'u i el dos; i, l'u i el dotze) i cant de la Ribera (l'u i la riberenca).

Aquest tipus de cant és diferent del que es coneix com a cants de batre, cants de sega, romanços, cants de bressol, cants de bateig i albaes, entre d'altres.

Tot seguit, us deixe alguns vídeos dels diversos tipus de cant d'estil valencià. Abans, però, podeu visualitzar aquest reportatge de Vilaweb sobre l'art d'improvisar cançons.

L'u


L'u i el dos


L'u i el dotze


La riberenca


Albaes


I per acabar...

Cant valencià al Festival de Poesia de Barcelona