Antoni Maria Badia i Margarit

Les paraules d'Antoni Maria Badia i Margarit, a "(S)avis".

Núria Solé entrevista un dels filòlegs més importants del nostre país que fa gairebé mig segle que està vinculat a la Universitat de Barcelona.
 
Al llarg de la conversa, apareixen temes com la universitat, la situació del català o el bilingüisme. Així mateix, també es repassa la seva correspondència.

L'entrevista amb el doctor Antoni M. Badia i Margarit, un dels filòlegs més importants del nostre país, té lloc a la seva segona casa: la Universitat de Barcelona. El doctor Badia ha passat gairebé mig segle en aquesta institució, primer com a alumne, després com a professor i catedràtic i, finalment, com a rector. També és el lloc on va viure la repressió franquista i on va decidir lluitar a través de l'ensenyament de la llengua catalana en una universitat que l'any 1939 "feia pena".

Badia i Margarit encara avui s'emociona en recordar el seu nomenament com a rector, l'any 1978, quan "tot estava per fer". Ningú millor que ell per explicar d'una manera clara i entenedora termes tan abstractes com la llengua, la sociolingüística, el bilingüisme o la normalització. Amb 89 anys, el doctor Badia parla, amb coneixement de causa, de la situació i el futur de la llengua catalana i afirma que continua sent "moderadament optimista".

Al llarg de l'entrevista, Antoni Maria Badia i Margarit fa afirmacions com aquestes: "El que em va fer deixar de ser un catedràtic químicament pur va ser la persecució i la vexació de la llengua catalana durant el franquisme", "Amb els estatuts del 85 no es va aconseguir tot el que pensàvem perquè en realitat no teníem tan poder com deien els papers", "Els polítics d'ara estan més pel partit que pel país", "L'ús de la llengua al carrer és el punt negre del català" i "Em sulfura molt que algú digui que el català morirà aviat".