dimarts, 16 de desembre de 2008

La immersió lingüística

A partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el 1983, i seguint els preceptes legals indicats en un ampli marc legislatiu, l’administració educativa es proposa portar a terme una educació bilingüe que permeta l’assoliment, per part dels estudiants, de les dues llengües oficials.

La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors: atenent al territori, a la llengua base d’aprenentatge, i a la llengua habitual dels alumnes:

·Territori de predomini lingüístic castellà: tractament del valencià com a àrea.

·Territori de predomini lingüístic valencià:

  • Programa d’ensenyament en valencià (PEV).
  • Programa d’immersió lingüística (PIL).
  • Programa d’incorporació progressiva (PIP).
  • Programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE).

El Programa d’Immersió lingüística (PIL).

Els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el PIL, en el qual, a partir de l’opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l’alumnat, aquests, mitjançant una metodologia específica, aconseguiran el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees. El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a PEV.

L’alumnat manté i millora la llengua familiar i n’adquireix una altra, el valencià, a través del treball específic basat en un enfocament comunicatiu de les llengües que fomenta la comprensió i l’expressió a partir de situacions viscudes, en les quals la nova llengua s’aprén al mateix temps que s’usa. En tot moment es respecta l’expressió natural i espontània de l’alumnat. L’ús i l’aprenentatge de la llengua s’adapta a les seues capacitats de comprensió.

Per a l’alumnat castellanoparlant el fet d’iniciar l’escolaritat en valencià suposa quasi l’única possibilitat de dominar l’altra llengua oficial que té menor presència social. El Programa d’Immersió Lingüística parteix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat. En classe s’utilitza una metodologia que fomenta la comprensió i l’expressió a partir de situacions viscudes, en les quals la nova llengua s’aprén al mateix temps que s’usa. En tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumnat.

La immersió és possible [vídeo]. Alacant, Diputació d’Alacant.

diumenge, 30 de novembre de 2008

Un èxit de manifestació en defensa de l'ensenyament públic



La majoria de mitjans de comunicació se n'han fet ressò, tret, és clar, de Canal 9, que només va dedicar 35 segons a la manifestació més multitudinària des de les protestes contra la guerra d'Irac.
Més de cent mil persones, segons dades de l'organització, participaren ahir en la manifestació que sota el lema "Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió" va marxar pel centre de València en contra de l'ordre que regula la impartició de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC) en anglés.


Ací teniu un recull del que s'ha publicat en alguns diaris sobre la manifestació d'ahir.

Vilaweb. DIUMENGE, 30/11/2008 - 11:27h
Milers de manifestants col·lapsen València contra la política de Font de Mora.
Fou la mobilització més gran d'ençà de les protestes contra la guerra de l'Irac.

Avui. País Valencià.
Cent mil persones demanen a València la dimissió del conseller d'Educació.
La comunitat educativa es rebel·la contra la intenció del govern valencià del PP d'impartir en anglès l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.

Pàgina 26. Diari electrònic valencià.
Més de100.000 persones assisteixen a la manifestació per a millorar l’ensenyament públic.

Manifestació València 29N - Font de Mora Dimissió!!! (vídeo)
http://valldignatv.blogspot.com/
http://valldignadigital.bloc.cat/post/2963/241525
http://blocactualitat.net/


dissabte, 29 de novembre de 2008

Manifestació 29N

http://www.vilaweb.cat/
DISSABTE, 29/11/2008 - 06:00h

València tornarà a sortir al carrer avui contra Ciutadania

La Plataforma per l'Ensenyament Públic preveu que la manifestació d'avui a la vesprada serà massiva.

La comunitat educativa, amb el suport de diverses entitats i partits polítics, ha convocat avui una gran manifestació per a reclamar la dimissió del conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, i contra l'obligació d'impartir Ciutadania en anglès. La portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic (entitat convocant), Gemma Piqué, preveu que la manifestació serà massiva. 'Som moltes persones cíviques i responsables que reclamem una escola de qualitat.'
Piqué espera que la protesta serveixi finalment perquè 'el govern comenci a pensar en un canvi del model educatiu.'
Explica que més d'un centenar d'autocars d'arreu del País Valencià arribaran a València curulls de manifestants a punt per a protestar contra la política educativa i cridar a favor dels deu punts de la manifestació. 'Serà una cosa grossa, malgrat l'amenaça de pluja', explica.
A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d'ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d'altres), la manifestació també compta amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Els partits polítics tindran reservat un espai específic per a manifestar-se, el tercer i últim bloc, perquè la plataforma no vol polititzar la demanda a favor d'una escola pública de qualitat.

Més mobilitzacions.
Si la protesta no fes recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. 'Si existeixen els Reis Mags, esperem que ens duguen la dimissió de Font de Mora. Però si tenim més que carbó continuarem amb les mobilitzacions, fins que Camps diga que canviarà la política educativa', explica Piqué.

Més de 18.000 euros.
Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d'ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio.

divendres, 28 de novembre de 2008

El procés de composició escrita

Les fases de producció del text:

  1. La planificació.
  2. L’escriptura o textualització.
  3. La revisió.

La planificació.

Aquesta operació consta de tres subprocessos:

  • El plantejament de la situació retòrica.
  • La generació d’idees. Comporta la recerca de conceptes, relació d’idees, fets, imatges, que es relacionen amb el tema. Alguns procediments són: mapes (arbres o ideogrames), pluja d’idees (brainstorming o tempesta celebral), explorar el tema (l’estrella i el cub), escriptura lliure i la documentació.
  • L’organització. Una vegada seleccionades i agrupades les idees, cal ordenar-les d’acord amb una estructura determinada.

L’escriptura o textualització.

Es tracta de transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets.

Les principals eines de què disposa el llenguatge per distribuir d’una manera coherent i cohesionada les diverses idees al llarg del text són:

  • Els paràgrafs.
  • L’arquitectura de la frase.
  • La tria de mots. Algunes regles per triar mots: evitar les crosses, eliminar els mots jòquer, preferir els mots concrets als abstractes, preferir paraules planeres i curtes, vigilar els adverbis en –ment, etc.

La revisió.

dilluns, 24 de novembre de 2008

25 anys després de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

Ahir diumenge va fer vint-i-cinc anys de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'única norma legal sobre la nostra llengua promulgada per la Generalitat Valenciana. En aquest reportatge especial de VilaWeb TV un ampli ventall de la societat valenciana pondera l'impacte que aquesta llei ha tingut al País Valencià durant tots aquests anys. L'opinió majoritària entén que va establir un canvi històric, però també que és insuficient.
Participen en el reportatge l'exconseller socialista, Ciprià Ciscar (que en fou el principal impulsor), Diego Gómez d'Escola Valenciana, Toni Gisbert d'Acció Cultural del País Valencià, Honorat Ros de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'editora Rosa Serrano, el sociolingüista Toni Mollà, el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, i la secretària d'Educació de la Generalitat Valenciana, Concha Gómez.

Informe d'Intersindical Valenciana sobre l'aplicació en l'ensenyament de la Llei d'Ús.
Informe de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià sobre l'aplicació aquests 25 anys de la Llei d'Ús.



25 anys de la llei d'ús i ensenyament del valencià

dissabte, 22 de novembre de 2008

Anàlisi de textos argumentatius

Aquest material ha estat elaborat a partir de la següent bibliografia:

BASSOLS, M.; TORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Barcelona: Eumo.

BORDONS, G.; CASTELLÀ, J. M.; COSTA, E. (2005). La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Universitat de Barcelona.

CASSANY, D. (1993). La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.

CASSANY, D. (1999). Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.

CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. (2003). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.

CUENCA, M. J. (1996), Comentari de texts. València: Bullent.

DEVÍS, A.; SENDRA, J. (2001). Comentar textos. València: Castellnou.

GENETTE, Gérard (1989). "Discurso del relato", Figuras III. Barcelona: Lumen, p. 75-327.

MAS, V. (1996). Pràctiques de llengua. Com escriure un text. València: Tàndem.

divendres, 14 de novembre de 2008

Llengua i projectes



Anna Maria Merlo ha elaborat una web sobre "Aprendre llengua viatjant pel món del coneixement. Llengua i projectes: una relació de reciprocitat", en la qual explica com cal entendre el treball per projectes, una opció metodològica que permet organitzar les situacions d'ensenyament-aprenentatge des d'una perspectiva globalitzadora. A més, exposa les diferents fases d'un projecte, la intervenció del professorat, etc.


dijous, 13 de novembre de 2008

Per a argumentar


“Tenir opinions no és un error.
L’error és no tenir res més que opinions.”
A. Weston

Amb aquesta cita comença Argumenta. Hi podem trobar informació diversa sobre l'argumentació. Tot seguit, en teniu un tast.

"Argumentar és una activitat bàsica de l’ésser racional, que constantment es troba en situacions en què ha de justificar les seves conclusions. Les argumentacions es vehiculen en una gamma de textos molt àmplia, en els quals poden ser, o no, el tret predominant. A l’activitat formal universitària argumentar és un exercici constant. El grau de correcció que es pot demanar a una argumentació pot ser més o menys elevat, però la característica dels textos formals que se solen produir o consumir a l’ensenyament superior és precisament l’exigència argumentativa. La definició adequada dels termes és una primera característica d’una argumentació correcta."

Voleu millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l'àmbit acadèmic i professional?
Doncs, visiteu aquest web. Us resultarà molt útil. Trobareu informació sobre l'argumentació, l'exposició oral, la ressenya, la producció de textos i el currículum, entre d'altres coses.

dilluns, 10 de novembre de 2008

El Berlusconi valencià suspén en llengua


El Berlusconi valencià.
Som forts, i punt.


La Generalitat Valenciana ha parit la campanya “Som CV”, situada a http://www.somcomunitat.es/. Més enllà de transmetre una imatge idíl·lica del govern, l’ortografia i la puntuació que hi fa servir no superaria un examen de primària: ni de valencià ni de castellà. I de versió anglesa, no n’hi ha.
Víctor Maceda, El Temps.

En aquest article de la revista El Temps, podeu trobar un seguit de faltes d'ortografia que presenta aquesta nova campanya, com per exemple: "Possa a proba els teus coneixements sobre la Comunitat Valenciana", "Grans events esportivos", "Molt bè! Pots anar a la següent pregunta:", "Creación del Sistema Valencià d'Arxius en Zarza (SAVEX), etc.

divendres, 7 de novembre de 2008

Ser Joan Fuster

Ahir es va presentar a València un documental sobre Joan Fuster.
Ser Joan Fuster és el títol del documental que la Universitat de València ha realitzat sobre Joan Fuster (1922-1992), un dels intel·lectuals més formidables que ha donat el país.
Com es pot veure en aquest vídeo elaborat per Vilaweb, el documental divulgatiu inclou les entrevistes fetes a Fuster en vida, a més de declaracions de Raimon, Eliseu Climent, Jordi Pujol i de força personalitats més que van tractar-lo.

Diverllengua

La Secretaria de Política Lingüística estrena el joc Diverllengua. Es tracta d'un joc en línia que reflecteix la pluralitat de llengües al món i destaca la importància del català com a llengua moderna d'una societat d'avantguarda.
Amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, la Secretaria dePolítica Lingüística ha posat el línia el joc Diverllengua.
Es tracta d'un joc interactiu de preguntes i respostes, divertit, àgil i dinàmic que fa èmfasi en la diversitat de llengües al món i les situacions depluralitat de les llengües. Està adreçat a un públic jove –a partir de 13 anys- i adult a qui agradi gaudir d'Internet. El joc consisteix a contestar preguntes sobre situacions de diversitatde llengües en què es formula la pregunta i es tria una de les tres opcions proposades (format de resposta múltiple). Tant si la resposta és correcta com si és incorrecta, s'explica el perquè i es dóna informació complementària del tema sobre el qual s'està preguntant. Al final del joc, es pot accedir a un resum dels continguts més destacats que s'han anat explicant durant l'evolució del joc. La durada del joc són cinc minuts. Està plantejat com un joc competitiu, en què poden jugar des d'un jugador contra la màquina, fins a tres jugadors competint entre ells. El joc permet la participació repetida dels jugadors sense haver depassar les mateixes proves. En el tractament que el joc fa de les llengües, se subratlla la universalitat d'ús del català, una llengua que no és només vehicle de comunicació amb l'administració o els centres d'ensenyament, sinó que és instrument de qualsevol activitat humana i, en aquest cas concret, del joc, tant si és al carrer, com al pati o a Internet.

diumenge, 2 de novembre de 2008

Sóc mestre/a d'Infantil

Per als futurs mestres d'infantil, des del bloc personal d'Anna, una mestra d'Arbúcies.

Mf SóCmestra Cat
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: educació)

Regular l'acció: els hàbits

Tot seguit, reproduïm alguns exemples de centres escolars per regular l'acció.

Al CEIP El Pla s’utilitza molt el diàleg i la repetició per a treballar les habilitats comunicatives corresponents. Materials o activitats:
-El treball de rutines de cada dia a l’aula: passar llista, el temps, esmorzars, etc. S'ajuden de diferents cançons perquè els infants puguen associar cada moment.
-Seqüència amb imatges de les rutines de cada dia.
-Demanar les coses amb formes de cortesia: si us plau, gràcies, eh, eh… (no val, cal demanar-ho pel nom).
-Recordar les normes: bé amb imatges o bé amb consignes verbals.
-Material Què fem de l’editorial Vicens Vives, és un joc d’accions per fer conversa de les imatges.
-Material Ordres Montessori de l’editorial Vicens Vives per fer conversa de les imatges.
-Activitat amb els instruments: cada tarda asseguts al terra ensenyem un parell d’instruments i cantem, per cada instrument sempre la mateixa cançó. Ens permet calmar als nens, que anticipin la cançó, saber que després de les cançons farem una activitat, etc.
-Els contes: qualsevol conte ens pot servir per anticipar el final, per suggerir, per actuar, etc.
-Quadrícula per regular el funcionament de les files: es fa cada dia a través del control de gomets (cara contenta) i es comenta els divendres. Els alumnes que fan bé la fila tenen un petit premi.
-Quadrícula per regular els deures: permet valorar i motivar els alumnes que porten els deures i la feina ben feta. És mirarà al final de mes i també s’obsequiarà amb un petit premi.
-L’agenda: permet als alumnes aprendre a planificar i organitzar la feina.
-Plafó dels encarregats: perquè els alumnes tinguen la responsabilitat d’un càrrec dins del grup.
-La cadira de pensar: serveix perquè els infants reflexionen sobre la conducta.

L’Helena Marquez del CEIP El Pla proposa les següents graelles per al registre de les vostres activitats de llengua oral.

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP La Farga.

DEMANAR UN OBJECTE
Utilitzem una capseta de música. De dins, la capseta, hi surt un ós. Aquest se’l van passant entre ells i qui el té és el que pot parlar. Per demanar l’ós han d’aixecar la mà i dir gràcies quan se li dóna. La resta de nens/es que no el tenen han d’escoltar. Aquest sistema també es fa amb altres objectes.
Es corregeix oralment al mateix moment que s’està donant la situació:
1r li diem al nen/a: com dius?, quina és la paraula màgica?…
2n es dóna el model

PROHIBIR, PERSUADIR I SUGGERIR
Contracte amb els infants de P-5. Els primers dies d’escola, amb els infants de la classe arribem a uns acords de com ens hem de portar ara que ja som grans. Acordem de quina ha de ser la nostra actitud envers diferents situacions. Les frases que surten es procura que siguin afirmatives i no negatives. Per exemple, ens fem petons i abraçades, parlem fluixet, etc. Tots/es els que vulguin firmen el contracte.
Hem treballat els hàbits fent dues llistes; els hàbits que són bons i els hàbits que són dolents. Després de mantenir una conversa de cada una de les imatges i decidir en quina llista es col·locava fèiem la representació escènica dels hàbits bons, correctes.
El racó de pensar. Aquest racó s’introdueix explicant el conte de la tortuga que havia perdut la memòria.
Contes relacionats amb els hàbits socials.: Sóc un drac, Quina rebequeria
Racó de les paraules boniques. Té dos objectius. Per una banda fomentar la motivació per la lectoescriptura i per altra potenciar les paraules boniques i anar oblidant, si és possible, les que no són correctes. Quan un nen/a diu una paraulota se’l fa anar escriure una paraula bonica.

FUTURES
La capsa màgica. Aquesta ens porta sorpreses com ara la fitxa que ens tocarà fer, algun joc que introduïm, instruments que puguem necessitar en aquella sessió…
El calendari de l’aula, on escrivim els aniversaris i dies especials com ara la Castanyada.
Contes: En Patufet, La Castanyera… en fem hipòtesis

ORDRES
El rei del silenci. Cantem una cançó i de vegades surt un titella.
Cançons i contes.
Les consignes del Rei Carnestoltes.

AJUDA
A nivell oral.
Fent jocs cooperatius.
Racons.

Estratègies d'intervenció lingüística

Per facilitar l'aprenentatge de la llengua de l'alumnat nouvingut és convenient que els docents que atenen aquests alumnes sàpiguen quina ha de ser la seva actitud pel que fa a l'aspecte lingüístic.
El paper de l'ensenyant ha de ser: model lingüístic, dinamitzador, interlocutor i corrector subtil.

Per facilitar la comprensió oral de l’alumnat. Característiques formals de la parla de l'ensenyant: l'ensenyant com a model lingüístic.

Per facilitar l’expressió oral de l’alumnat:
En la gestió de la conversa: l'ensenyant com a dinamitzador
En la interacció conversacional: l'ensenyant com a interlocutor
La correcció: l'ensenyant com a corrector subtil

dissabte, 1 de novembre de 2008

Títols

La informació no prové únicament del text mateix, sinó que existeixen altres elements paratextuals que es troben al voltant del text i li aporten significació, com ara el títol.
Si seguim la classificació de Gérard Genette a Figuras III (1972), podem distingir tres tipus de títol:

  • el títol temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix temàtic, bé de manera total o parcial. Fa referència, per tant, a l'univers diegètic del text que encapçala, al contingut textual. Les possibilitats són diverses: literals, metonímics, metaforicosimbòlics, irònics, etc. Per exemple, El cant de la joventut de Montserrat Roig o La joia de viure de Zola.
  • el títol remàtic: presenta una relació amb el text que no és de tipus temàtic. Fa referència a la forma com està construït el text. Per exemple, Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda.
  • el títol mixt:amb una part remàtica i una altra que remet al continguttextual Per exemple, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders o Històries de la mà esquerra de Jesús Moncada.

Siga com siga, el títol és una ordre lectura que el lector ha de saber interpretar, tal com diu Umberto Eco.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Coherència, cohesió i valoració



Aquest material ha estat elaborat a partir de la següent bibliografia:

BASSOLS, M.; TORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Barcelona: Eumo.
BORDONS, G.; CASTELLÀ, J. M.; COSTA, E. (2005). La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CASSANY, D. (1993). La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.
CASSANY, D. (1999). Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.
CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. (2003). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.
CUENCA, M. J. (1996), Comentari de texts. València: Bullent.
DEVÍS, A.; SENDRA, J. (2001). Comentar textos. València: Castellnou.
MAS, V. (1996). Pràctiques de llengua. Com escriure un text. València: Tàndem.

L'aula d'acollida de l'IES Olorda

Powerpoint de l'aula d'acollida de l'IES Olorda. Ací teniu un exemple d'organització d'aula d'acollida mitjançant el treball per projectes.

Diccionaris audiovisuals

Aquesta producció en línia, elaborada des de les Illes Balears, serveix per posar el nom en català a cada cosa. Els diccionaris audiovisuals estan pensats per a l'alumnat nouvingut.

Pauta Montessori, traduït al català



PAUTA MONTESSORI (traduït al català per Marc Gil).
Amb aquesta petita aplicació pots crear els teus propis documents amb pauta Montessori i lletra Massarella o MeMima per a treballar la lectoescriptura, tant a l'aula d'acollida com a l'aula ordinària.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Com treballar per projectes

Com entenem el treball per projectes.
El mestre, quan decideix incorporar a la pràctica docent aquesta opció metodològica, té unes idees implícites que l’avalen; parteix d’uns referents psicopedagògics que són la base del seu pensament i que giren al voltant de cada un dels eixos que intervenen en una situació d’ensenyament-aprenentatge: contingut, aprenentatge i ensenyament.
En aquesta pàgina, hi podeu trobar informació sobre el treball per projectes.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Text i context

Text i context
View SlideShare presentation or Upload your own.


Aquest material ha estat elaborat a partir de la següent bibliografia:

BASSOLS, M.; TORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Barcelona: Eumo.
BORDONS, G.; CASTELLÀ, J. M.; COSTA, E. (2005). La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CASSANY, D. (1993). La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.
CASSANY, D. (1999). Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.
CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. (2003). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.
CUENCA, M. J. (1996), Comentari de texts. València: Bullent.
DEVÍS, A.; SENDRA, J. (2001). Comentar textos. València: Castellnou.
MAS, V. (1996). Pràctiques de llengua. Com escriure un text. València: Tàndem.

dijous, 23 d’octubre de 2008

L'Educació per a la ciutadania i els drets humans

COMUNICAT SOBRE LA POLÈMICA AL VOLTANT DE L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Els sotasignats, estudiants, personal d’administració i serveis i professors de la Universitat de València, molts de nosaltres implicats directament en la formació de docents, volem manifestar la nostra preocupació pel comportament que d’unes setmanes ençà vénen mostrants alguns responsables del sistema educatiu valencià en relació amb la matèria “Educació per a la ciutadania i els drets humans”.
El fet d’impartir aquesta matèria en anglés en 2n d'ESO s'ha justificat com a part de l'anomenat Pla d'Extensió del Trilingüisme. Aconseguir que els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria estudien les matèries del currículum en tres llengües (les dues oficials i una d’estrangera) és una de les justes aspiracions del nostre sistema educatiu. Impartir algunes matèries del currículum en llengua estrangera pot ser una mesura adequada però cal tenir en compte que el nivell de comprensió i d'expressió previst per als alumnes de 2n d'ESO remet a “situacions habituals” i a “assumptes quotidians i predictibles”, que no són precisament el que van a treballar en Educació per a la ciutadania.
Segons el currículum de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Govern autonòmic, l’objectiu de la matèria d'Educació per a la ciutadania és que l’alumnat “aprenga a exposar les seues opinions i juís amb arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Això només pot aconseguir-se per mitjà de la pràctica efectiva del diàleg, que es mostrarà com la millor estratègia per a abordar els conflictes de forma no violenta”. No pareix el més adequat que per a aconseguir-ho s'utilitze l'anglés com a llengua d'expressió en les aules.
D'altra banda, l'actuació de les autoritats educatives en relació amb el professorat de Secundària que imparteix la matèria perverteix la relació d'ensenyament i aprenentatge que s'ha d'establir entre el docent i els seus alumnes fonamentalment per dues raons:
· En alguns casos el professor d'anglés no és especialista en els continguts per la qual cosa es converteix en el traductor d'un especialista, al qual els seus alumnes poden entendre perfectament, fet que crea una situació en l'aula difícil de justificar.
· En els casos en què el professor qualificat domina l'anglés, el nivell dels seus alumnes no li permet interactuar amb ells en aquesta llengua, per la qual cosa la relació d'ensenyament- aprenentatge esdevé impossible.

Som conscients que aquestos arguments són perfectament coneguts pels detractors de la matèria “Educació per a la ciutadania i els drets humans” perquè són de trellat i també perquè molts d’aquests detractors són docents i ocupen alts càrrecs de responsabilitat en el sistema educatiu valencià. I precisament per això ens preocupa la irresponsabilitat de les autoritats educatives en posar en perill el prestigi i la credibilitat de tot un sistema educatiu només per mostrar públicament el seu desacord amb la inclusió en el currículum d’aquesta matèria. Els atacs a la dignitat que està patint el professorat, mitjançant coaccions administratives intolerables i sent objecte d’injustificables declaracions públiques per part dels qui haurien de ser autoritat per a tots, són d’una gravetat només comparable a la manca de respecte que aqueixa suposada autoritat està tenint amb l’alumnat i amb les seues famílies.

Per tot això demanem que tots els agents del sistema educatiu valencià tornen urgentment a les seues funcions originals: els estudiants a educar-se en els centres guiats pel bon quefer dels seus professors, els inspectors a vetlar perquè així ocórrega i els responsables polítics a facilitar els mitjans materials i humans que ho facen possible.
Des de la nostra responsabilitat com a formadors, fem una crida a les nostres autoritats educatives perquè reconduïsquen aquesta situació, des del respecte a l'educació dels nostres futurs ciutadans i des del respecte a la professió docent.

SIGNEU

http://www.uv.es/magisdire/SIGNATURA


Reportatge de VilaWeb TV: Ciutadania en anglès: La comunitat educativa hi planta cara.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

La variació lingüística

La llengua no l’usen igual tots els individus que pertanyen a una societat, fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents contextos. La variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta.

Tipus de variació lingüística.
  • Diacrònica o històrica (temps): cronolecte.
  • Diatòpica o geogràfica (lloc): dialecte.
  • Diastràtica o social (grup social): sociolecte o argot.
  • Diafàsica o funcional (àmbit d’ús): registre.

En relació amb el concepte de variació lingüística, cal tenir molt clara la diferència existent entre variació, varietat i variant.

  • Variació: fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla.
  • Varietat: ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques.
  • Variant: una expressió diferent d’una altra per la forma, és a dir, fa referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingüística.

Variació diacrònica o històrica (temps): cronolecte.

Dóna compte de les maneres distintes de parlar segons el moment històric. En la nostra llengua podem distingir cinc etapes:

  • català preliterari (s. VIII-XIII).
  • català medieval (s. XIII-XV).
  • català de la Decadència (s. XVI-XIX).
  • català de la Renaixença (s. XIX i primer quart del s. XX).
  • català actual.

Variació diatòpica o geogràfica (lloc): dialecte.

Configura unes maneres de parlar afins entre grups que conviuen per proximitat geogràfica.
Dialecte: terme originari de la Grècia clàssica.

  • Elements que permeten l’adscripció d’un dialecte a una llengua determinada: les afinitats estructurals, la intercomprensió, la consciència lingüística i la tradició històrica i literària.
  • No té cap connotació pejorativa.
  • Les varietats dialectals són les modalitats parlades en l’àmbit territorial d’una llengua. Es caracteritzen pel fet de posseir alguns trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics diferencials.
  • Ningú no parla “la llengua”.

Variació diastràtica o social (grup social): sociolecte o argot.

Es produeix en grups de parlants socialment afins que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup.

Aspectes: l’edat, el sexe, l’hàbitat o la professió.

Variació diafàsica o funcional (àmbit d’ús): registre.

La llengua presenta unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús determinat.

Tres factors bàsics:

  • Camp: tema general o específic de què tracta la comunicació.
  • Mode: canal oral o escrit de la comunicació.
  • To: nivell de formalitat del text.

El propòsit de la comunicació.

Tipus de registre: col·loquial, estàndard, administratiu, literari i científic.

Activitats.

1. A quina varietat lingüística correspon la definició següent?
“Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació, confluència i acceptació social; en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d’una comunitat.”

2. Què són les “varietats funcionals o registres”?

  • Són aquell conjunt de trets lingüístics que caracteritzen la manera de parlar d’una zona del domini lingüístic, d’una època o generació o d’un determinat grup social.
  • Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix, unes determinades formulacions lingüístiques, independents de la identitat del parlant.
  • Són els usos lingüístics d’una col·lectivitat condicionats per l’origen dels parlants, el seu nivell d’estudis, o bé segons el grup social amb el qual es relacionen.
  • Són les diferents maneres de parlar de cada època, condicionades segons els canvis lingüístics produïts pel pas del temps.

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Nascuts per llegir


Nascuts per llegir és un projecte de promoció de la lectura per a infants de 0 a 3 anys, establint un vincle afectiu entre adults i petits al voltant del llibre. És també un crit d'alerta davant la importància que té la lectura en el desenvolupament emocional i cognitiu del nen, preocupats pel descens de l'índex de lectura dels últims anys, tot i la millora dels equipaments.

Aquest projecte es va iniciar l'any 2002. En aquest programa de Quaderns de pedagogia, la coordinadora del projecte dona pautes per la seva aplicació fonamentant la seva aplicació per al bon desenvolupament intel·lectual i emocional, prenent la lectura en veu alta com un vehicle fonamental pel seu creixement integral.

Com sabem, Quaderns de pedagogia és un espai dedicat als pares, que tracta de les qüestions que més els preocupen en relació amb els seus fills: educació, relació pares-fills, qüestions de salut, ensenyament... Tant poden parlar de nadons com de nois i noies adolescents. L'objectiu és apuntar un tema, comptar amb l'assessorament d'un expert (psicòleg, pedagog, mestre...) i recomanar altres espais on trobar més informació (llibres, pàgines web...).

Objectius generals.
  • Ajudar a establir un vincle afectiu entre adults i petita infància a través de la lectura.
  • Mobilitzar la comunitat que té cura dels infants perquè no només els protegeixi de les malalties i de la violència, sinó que promogui alhora el desenvolupament afectiu i cognitiu adequat dels petits.
  • Promoure el gust per la lectura des del primer any de vida, treballant conjuntament entre biblioteques, pediatres i altres agents del món de la lectura i l'infant.

Objectius específics.

  • Involucrar i formar la família en l'activitat lectora amb l'objectiu que disposin de recursos per fomentar la relació que s'estableix quan els pares llegeixen contes als seus fills.
  • Fomentar el treball interdisciplinari entre els professionals de l'àmbit de la petita infància per tal que puguin combinar les seves realitats en un projecte al qual les institucions i les entitats es puguin adherir sota uns eixos comuns.
  • Crear noves estratègies d'apropament a la lectura que identifiquin la realitat social catalana, les seves diferents problemàtiques i permetin compartir experiències i adaptar-les.
  • Implicar les institucions catalanes que treballen amb infància per tal que donin suport al projecte, l'assumeixin i s'involucrin en el desenvolupament d'estratègies que permetin un creixement avaluable i seriós de l'hàbit de la lectura en els infants, des del seu naixement.
  • Desenvolupar un treball integrador que contempli la petita infància i les famílies de diferents cultures.

Centre acollidor

Caixa d'eines és una col·lecció de documents breus, que té com a principal destinatari el professorat de l'ensenyament obligatori, però també altres professionals de l'educació en un sentit ampli. Té com a àmbits temàtics preferents la didàctica i l'ús de les llengües, l'educació intercultural i la cohesió social.

Es proposa aportar eines metodològiques -tant d'aclariment conceptual com d'intervenció professional- que representin una ajuda en la tasca de reduir l'exclusió i també en l'educar ciutadans autònoms i crítics, però solidaris i respectuosos amb les heterogènies manifestacions de la diversitat humana.

Vol estar present a tots els centres educatius, de manera que estigui a l'abast del professorat que necessiti aquestes eines, tant a títol individual com per utilitzar-les en sessions de debat, de reflexió o de formació permanent dels equips docents o dels claustres.

En aquest cas, volem fer referència als exemplars de Caixa d'eines dedicats als centres educatius acollidors, concretament els números 3 i 6.

Caixa d'eines 03. EL CENTRE EDUCATIU ACOLLIDOR
Manual per a la defensa del dret a la integritat física i a la dignitat personal (material fotocopiable).
Audiovisual Iguals i diferents.

Caixa d'eines 06.EL CENTRE EDUCATIU ACOLLIDOR II.
Descripció experiències educatives: CEIP Montseny i IES Miquel Tarradell.
Audiovisuals: IES Miquel Tarradell de Barcelona i CEIP El Montseny de Vic.

En els següents vídeos veurem els exemples de IES Miquel Tarradell de Barcelona i el CEIP Montseny de Vic.

video

video

El CEIP La Sínia de Vic (antic CEIP Montseny) escolaritza des de fa temps un gran nombre d'alumnat estranger de diverses procedències i, com a centre acollidor, adequa la intervenció educativa a tota la comunitat amb l'objectiu d'afavorir la relació i intercanvi entre tot l'alumnat, amb plena igualtat de drets. La llengua és un dels eixos del seu projecte educatiu i s'ha vist la necessitat que l'alumnat assoleixi, en breu temps, l'aprenentatge de la llengua catalana com a eina comunicativa i funcional i de cohesió de grup. L'alumne/a s'ha de desenvolupar com a persona amb una bona autoestima, acceptar socialment els seus companys i entendre i respectar la diversitat cultural que hi ha a l'aula.

Activitats de matemàtiques, naturals i socials



El Centre educatiu Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia presenta un seguit d'activitats de matemàtiques, classificades de la següent manera:

  • Numeració
  • Decimals, Fraccionaris, Mixtos Percentatges i nombres primers
  • Deducció, propietats i jocs
  • Equacions, arrels i potències
  • Problemes i enigmes
  • Les operacions
  • Càlcul mental
  • Geometria plana

També hi podem trobar activitats de naturals i activitats de socials sobre el temps, l'aigua, Europa...

Propostes d'activitats per treballar textos

Tot seguit, hi teniu algunes propostes d'activitats per treballar textos amb l'alumnat.
Ordena el text.
Llegim atentament i descobrim quina és la descripció correcta.
Quina és la paraula que es repeteix?
Llegeix i escriu.
Llegeix i escriu la frase.
Fem un diàleg.
Completa la mitja paraula.
Ordena la paraula desordenada mirant la imatge.
Completa el conte amb les paraules barrejades.
Completa la carta.
Treballem les locucions.
Un conte visual sobre animals.
Fem una descripció.
Contes per llegir i crear. Somni d'una nit d'estiu.
Contes per llegir i crear. El bosc màgic.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

L'organització de l'aula per racons

Respecte a l’organització de l’aula per racons es poden establir, a grans trets, dues línies ben diferenciades:
  • els racons entesos com a complement a l’activitat del curs, la qual cosa implica que els xiquets vagen als racons les estones lliures, en acabar la feina que els ha posat el mestre. Aquesta opció tan sols beneficia els més ràpids, tot creant ansietat i decepció als qui tenen un ritme de treball diferent.
  • els racons entesos com a contingut específic, la qual cosa suposa que s’hi dedica un temps dins l’horari escolar, així com també que tots els xiquets tenen la possibilitat d’accedir-hi.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Tipus de racons

L'organització de l'aula en racons dóna la possibilitat als xiquets i les xiquetes de treballar individualment tot allò que han aprés de forma col·lectiva.

Hi ha diferents tipus de racons:
  • Racons de treball. Aquests permeten respectar el ritme individual de treball de cada alumne/a i també l'interés i la diversitat del grup-classe. Poden ser individuals (són aquells que ofereixen la possibilitat de trobar-se sols davant el material; per tant, és el xiquet o la xiqueta qui ha d'organitzar-se i planificar l'activitat, sense cap ajuda immediata per part de l'adult) o col·lectius (són aquells que ajuden a reconéixer el valor d'escoltar, de saber organitzar-se, de prendre decisions col·lectives, cedir a les propostes dels altres, compartir materials, espais, idees...).

  • Racons de joc. Aquests permeten adquirir destreses més imaginatives, creatives i que afavoreixen la socialització. Són uns espais destinats a l'activitat lúdica, com ara poder experimentar diferents rols.

Objectius dels racons de treball:

-Donar la possibilitat als xiquets de desenvolupar totes les potencialitats intel·lectuals, afectives i socials.
-Respectar el ritme de treball de cada alumne.
-Eludir la por a equivocar-se, ja que el treball dels racons es basa en l’experimentació (assaig/error/encert).
-Ajudar a refermar unes estructures mentals, necessàries per al desenvolupament integral del xiquet/a.
-Estimular el raonament lògic i deductiu a partir de l’experimentació.
-Trobar diverses solucions per a resoldre un mateix problema.
-Potenciar la representació i simbolització.
-Aconseguir més autonomia en el treball.
-Desenvolupar l’esperit d’investigació a partir de l’observació, comparació i reflexió.
-Potenciar la capacitat de concentració.
-Responsabilitzar-se individualment de la cura i conservació del material que es troba als racons. -Potenciar el treball sense l’ajuda d’una pauta immediata i d’aquesta forma posar en pràctica les seus capacitats.
-Adquirir experiències directes i funcionals.
-Augmentar la base dels seus coneixements.

Objectius dels racons de joc:

· Educar als alumnes des d’una base col·lectiva, on tot és de tots.
· Descobrir el valor de la cooperació, la interacció i la socialització.
· Ser respectuós i responsable dels materials col·lectius.
· Potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia.
· Compartir uns espais, uns materials i uns joguets.
· Assumir unes pautes, uns valors, uns hàbits i unes actituds a partir del grup classe.
· Renunciar de vegades als interessos propis per acceptar els de la majoria.
· Aprendre a viure en grup i compartir.

Classificació dels racons segons l’espai on es realitzen:

· Racons dins la classe: racó del joc simbòlic (una botiga, una perruqueria, una infermeria, cotxes, un castell, una cuina...), racó de l’expressió plàstica (paper de seda, de xarol, de cel·lofana, d’alumini..., cartró, ceres, fang, tèmperes, plastilina, gomets, escuradents, farina, pasta de pa, etc.), racó de l’expressió lingüística (contes, gravats, làmines, revistes, il·lustracions...), racó dels jocs didàctics i lògicomatemàtics (caixes de cartró, trencaclosques, dòmino, parxís, oca, loteria...), racó motriu (mirall per conéixer el cos, cordes, globus, pneumàtics, bicicleta, gronxadors, etc.), racó de l’observació i experimentació, etc.

· Racons interclasse, passadís: circuits dibuixats a terra, gronxadors, pneumàtics, bicicletes...

· Racons al pati: racó de natura (animals, hort, jardí...) i racó d’aigua.

Com podem introduir els racons?

Una vegada instal·lats a l'aula tots els racons amb el seu material complet podem dedicar els primers dies una estona a l'explicació i a la comprensió del funcionament de cada racó, per a la qual cosa cal tenir en compte que podem explicar com a màxim dos racons per dia i que, a més, és convenient fer una pràctica de cada racó amb un alumne voluntari.

Hi ha altres possibilitats a l'hora d'introduir els racons a l'aula, per exemple fer-ho a partir d'una conversa en què l'alumnat mostra interés per muntar un racó, o bé a partir d'una sorpresa (l'alumnat arriba a l'escola i es troba l'aula ambientada d'una forma totalment diferent) o d'una celebració (si s'acosten unes festes).

Com podem controlar i avaluar els racons?

Pel que fa a l'avaluació, cal respectar el ritme individual de cada xiquet. L'avaluació és una eina que ens permet conéixer en quin punt d’adquisició es troba l’alumne en relació amb els treballs que proposa cada racó. L’avaluació ha de ser contínua i sistemàtica per adaptar els recursos apropiats i poder accelerar els processos educatius, si cal, o bé vigilar perquè aquests processos siguen correctes.

El control fa referència a la comprovació de l’assistència de l'alumnat a cada racó. De fet, la manera de constatar el tipus d'activitats realitzades, les repeticions o les absències és l'autocontrol. Aquest mecanisme regulador que en iniciar el parvulari utilitza el mestre, es fa conjuntament amb el xiquet més endavant, i als cinc anys l'empren tots sols. Cal cercar, doncs, la manera adequada perquè aquest control el puguen fer els mateixos alumnes, així es pretén treballar l’autonomia personal: l’alumne ha de saber on ha anat, on pot anar i quantes vegades ha treballat a cada racó sense l’atenció immediata del mestre. Tot seguit, hi teniu un exemple de graella d'autocontrol.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir:

FIGUERAS, C.; PUJOL, M.A. (1988). Els racons de treball. Vic: Eumo.

LAGUÍA, MARÍA JOSÉ i CINTA, VIDAL (1987). Racons d’activitat a l’escola bressol i al parvulari. Barcelona: Graó.

Guió d'un projecte de treball

1.- Decisió del tema.
-Propostes.
-Argumentacions.

2.- Què sabem sobre el tema.
-Llistat d’idees.

3.- Què volem saber sobre el tema.
-Elaboració d’un llistat de preguntes.

4.- Elaboració del primer guió de treball.
-Ordenació de les preguntes per apartats.

5.- Fonts d’informació.
-Llistat de llocs on pot haver-hi informació.
-Llistat de persones/entitats que ens poden informar.
-Estratègies per a aconseguir més informació.

6.- Distribució de tasques.

7.- Aportació, selecció i tractament de la informació.
-Reunions periòdiques del grup per compartir els avanços.
-Conversió de la informació per a elaborar un dossier i/o per a formar part de l’exposició oral.

8.- Actualització del guió segons es compta amb noves informació.
-Revisió de les preguntes inicials.

9.- Elaboració del producte final.
-Atenció als aspectes formals.
-Elaboració de l’índex i de la bibliografia.

10.-Exposició oral.
-Preparació d’estratègies comunicatives de captació de l’interés dels oients.
-Selecció del contingut i distribució de les intervencions.
-Preparació de material de suport per a la intervenció.

Metodologia a Infantil

Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però cap sistema no constitueix una metodologia ideal i tancada, infal·lible o inapel·lable.

El model educatiu ha deixat de tenir com a objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular pren com a punt de partida què cal aprendre, però incideix i s’orienta decisivament cap a com s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en el procés educatiu.

La metodologia es basa en els principis d’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu, que suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al nou material objecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista, és l’alumnat qui construeix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou siga significatiu, cal que l’alumne el relacione amb els conceptes que ja posseeix i les experiències prèvies.

Així, doncs, podem dir que la metodologia en l'educació infantil, es caracteritza per:

  • l'aprenentatge constructivista i significatiu
  • el fet de tenir en compte la realitat de l'alumnat i els respectius nivells d'aprenentatge
  • la transmissió d'hàbits saludables i valors positius
  • la recerca del desenvolupament integral del xiquet o la xiqueta

Els principis metodològics es concreten en:

  • aprenentatge significatiu
  • globalització de l'aprenentatge
  • aprenentatge en un marc interactiu
  • individualitat de l'aprenentatge
  • procés d'ensenyament-aprenentatge (racons, tallers, projectes de treball...)
  • ambient educatiu (seguretat, autoestima...)
  • paper dels mestres
  • relació entre la família i l'escola

Esquema organitzatiu d'un racó

  • Nom del racó i nivell per al qual es programa.
  • Elaboració i material base del racó.
  • Ubicació en l’aula.
  • Nombre idoni de xiquets/es i papers que hi poden jugar (si s’escau).
  • Forma d’elecció del racó.
  • Temps previst de durada.
  • Normes i hàbits a respectar en aquest racó en concret.
  • Material que cal preveure per anar renovant.
  • Programació específica.
  • Formes d’avaluació.
  • Paper del mestre/a.
  • Dinàmica del racó.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Elements constitutius de l’anàlisi i producció de textos

Text i context.

  • Àmbit d’ús: periodístic, acadèmic, literari, administratiu, col·loquial.
  • Gènere.
  • Tipologia textual i finalitat: descriptiu, narratiu, explicatiu (o expositiu), argumentatiu, instructiu, conversacional, retòric.
  • El canal: oral / escrit, temps i espai de l’enunciació, espontani / preparat, interacció.
  • La variació lingüística: diacrònica, diatòpica, diastràtica, diafàsica: els registres (col·loquial, científic, estàndard, literari, administratiu).
  • El text com a acte de parla. Els principis de cooperació conversacional: màxima de quantitat, màxima de qualitat, màxima de rellevància, màxima de manera.
  • Les veus del discurs: locutor / enunciador / al·locutari, autor real / lector real, autor model / lector model, coneixements enciclopèdics, marc, referències textuals.

La coherència pragmàtica.

  • L’eix temàtic i els motius secundaris.
  • El títol i altres elements paratextuals: títol temàtic, títol remàtic.
  • Estructura temàtica.
  • Estructura textual.
  • Tòpic i comentari: la progressió temàtica: progressió implícita, progressió de tema lineal, progressió de tema constant o derivat.
  • La coherència lèxica:
    —Relacions referencials: identitat, hiperonímia / hiponímia, sinonímia,
    mots generals.
    —Relacions de sentit: complementarietat, antonímia, oposició relativa, relació pragmàtica.
  • Els verbs i la coherència temporal.

La cohesió textual.

  • La connectivitat del discurs: connectors naturals, connectors lògics, addició, contrast, reformulació, exemplificació, conseqüència.
  • L’expressió referencial:
  1. L’anàfora: d’identitat, de sentit, extensió de l’anàfora.
  2. La dixi: personal, temporal, espacial.
  3. La impersonalització.
  • La modalització: recursos emfatitzadors, elements lèxics valoratius, la derivació, elements pragmàtics.
  • La disposició textual i tipogràfica.

Explicació i valoració personal.

Extret del llibre Comentar textos d'Anna Devís i Josep Sendra, publicat per Castellnou el 2001.

El comentari de text

Des dels setanta, el comentari de text ha estat un exercici fonamental a l'ensenyament secundari, al batxillerat i a la universitat. Però, ha deixat de ser una pràctica útil? Daniel Cassany i Elisabet Costa, entre d'altres, reflexionen sobre aquesta qüestió en el monogràfic El comentari de text, publicat el juliol del 2000 a Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 22.
Perquè,
¿qué […] pretendemos que el alumno explique […] cuando le proponemos un «texto» para su «comentario»? ¿Se intenta favorecer el espíritu crítico, la originalidad y la creatividad de los estudiantes, o por el contrario se les incita a la reproducción mecánica, apresurada y rutinaria de una serie indiscriminada de lugares comunes?
Esteban Torre (1992, p. 350)
En aquest mateix monogràfic, hi podem trobar un article d'Anna Devís i Josep Sendra titulat "Un model de comentari de textos per al batxillerat". I si voleu llegir-ne més, Comentar textos d'Anna Devís i Josep Sendra, publicat l'any 2001 per Castellnou.

Jaume I

El dos de febrer del 2008 va fer vuit-cents anys del naixement de Jaume I i el 27 de juliol, set-cents vint-i-quatre anys de la seva mort. Entre aquestes dates es va escolar la vida d'un rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, la vida d'un rei que sense saber escriure va ser l'autor del Llibre dels fets, un singular relat autobiogràfic dedicat a recollir alguns fets de la seva vida -les conquestes, els discursos, les nits d'insomni, els projectes, els fracassos- que donessin testimoni de la seva fe i de la seva personalitat.
Un equip de filòlegs i d'historiadors de diverses universitats catalanes estudiaran la fibra literària i la fibra humana de l'autor del Llibre dels fets mitjançant el portal Recerca en Acció. A partir del proper 11 de setembre esbrinarem la imatge que el rei volia transmetre d'ell mateix a la posteritat i la vitalitat d'una prosa que molts de lectors es poden veure amb cor d'esmenar, però que ningú no ha estat capaç d'igualar.
L'anàlisi anirà acompanyat d'una producció insòlita: l'edició de la versió digital del Llibre dels Fets, on serà possible escoltar la versió parlada del llibre i accedir als texts en diverses llengües. Del Llibre dels fets es pot dir, com va escriure Walt Whitman en el pròleg dels seus poemes, que qui toca aquest llibre, toca un home. Això és el que intentarà fer aquest equip de filòlegs i historiadors a Recerca en Acció: partir del llibre, de les seves paraules i de la seva veu, per anar cap a l'home que, sense saber escriure, va ser capaç d'obsequiar-nos amb una obra irrepetible i inoblidable.
Va néixer el 2 de febrer de 1208, va viure 68 anys, i és el rei català amb el sobrenom més heroic. Instal•lat en el mite, Jaume I acaba de fer vuit segles i els simples mortals estan a punt per celebrar un aniversari que és també una bona excusa per fer un repàs del personatge.

9 d'octubre


El 9 d'octubre: Diada dels valencians i valencianes.
Joan Barres i Sanz, CP Trullàs, Benifaió (Ribera Alta).
Paquet d'activitats sobre la diada del 9 d'octubre, en què es commemora l'aniversari de la conquesta de la ciutat de València per Jaume I el 1238.
S'hi treballen aspectes de la història del País Valencià, la vida de Jaume I, els furs, l'arquitectura civil de l'època i les festes populars que encara avui rememoren les disputes entre "moros i cristians".

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Webquests


Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.
En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WebQuests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.

Parla.cat


Carod va anunciar el nou curs de català 'on line' per a l'octubre del 2007. Ara amb un any de retard s'ha activat el Parla.cat, un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana.

MODALITATS.
El curs s’ofereix en dues modalitats:
Lliure: permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés.
Amb tutoria: permet l’aprenentatge amb el suport d’un/a tutor/a que guia i motiva l’alumne/a. Aquesta modalitat facilita l’accés a una aula que disposa d’eines de comunicació per a la interacció entre els membres de la comunitat virtual.
En ambdues modalitats, l’alumne disposarà en tot moment de recursos i eines d’ajuda que complementen l’aprenentatge de la llengua.La modalitat lliure és gratuïta i la modalitat amb tutoria és de pagament.

NIVELLS.
El curs ofereix quatre nivells d’aprenentatge i cada nivell està organitzat en tres graus:
Nivell Bàsic: Bàsic 1, Bàsic 2, Bàsic 3
Nivell Elemental: Elemental 1, Elemental 2, Elemental 3
Nivell Intermedi: Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3
Cada grau té una durada aproximada d’uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, de qui depèn la política lingüística de la Generalitat, va presentar el 9 de març del2007 el mètode successor del Digui, Digui. Era el Parla.cat, uninnovador i complet programa d'aprenentatge de català on line que havia de posar aquesta llengua a l'abast dels ciutadans a qualsevol lloc del món. Portat per l'optimisme i potser desconeixedor de les dificultats d'un projecte tan ambiciós, Carod va arribar a assegurar que, al segle XXI, "perquè una llengua tingui un futur real ha de tenir un present virtual". Després del dilatat retard en l'aplicació del programa, impulsat en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya i elaborat per l'empresa Informàtica El Corte Inglés i la firma de màrqueting Capgemini, el curs ja està, finalment, a punt per ser utilitzat en els nivells 1 i 2, bàsic i elemental, respectivament.
CONTRA RELLOTGE. Fonts de la Secretaria de Política Lingüística van explicar que el retard en l'aplicació ha estat causat per la "complexitat" del projecte. "La inclusió d'eines de veu i el fet de treballar amb software lliure ha desviat les previsions", afirmen les fonts. La plataforma d'aprenentatge moodle, en què se sustenta el Parla.cat, s'ha hagut d'adaptar a les altes exigències del projecte, sumat a endarreriments de les empreses proveïdores. Treballant contra rellotge, tècnics i lingüistes han polit defectes perquè, des del dia 1 d'octubre, s'obri la finestra www.parla.cat, que en català, castellà, anglès, francès i alemany ofereix informació sobre els cursos, l'espai lúdic i cultural Rambla virtual i eines d'aprenentatge. Encara no estan disponibles els recursos per a professors. Via internet, els interessats podran efectuar la inscripció lliure des del 6 d'octubre o, si no, dirigir-se al Consorci per a la Normalització Lingüística o a l'Institut Ramon Llull per a les modalitats amb tutoria.

diumenge, 28 de setembre de 2008

Orientacions sobre l'alumnat nouvingut

Aquestes orientacions sobre l'alumnat nouvingut ens faciliten informació per a la seua escolarització, com ara aspectes socioculturals, acadèmics, consideracions sobre l'aprenentatge, etc.
L'alumnat xinès.
L'alumnat magribí.
L'alumnat equatorià.

Materials per als nouvinguts


El Servei educatiu de l'Alt Urgell - Cerdanya ofereix tot tipus de materials educatius per al treball a l'aula d'acollida. Des d'un vocabulari fins a activitats de comprensió lectora i oral, dictats, unitats didàctiques, etc.
Aquesta web forma part d'un projecte col·laboratiu i d'intercanvi de materials a nivell de tots els centres educatius de Catalunya que hi vulguin participar.
Sovint els tutors d'aules d'acollida no troben als centres, sobretot als de secundària el material necessari per treballar el català d'una forma lúdica amb els alumnes. Els materials de les editorials encara són minsos (el mercat encara és molt escàs) i cars.
Molts cops els millors recursos els fan els mestres a classe amb imaginació i paciència: retallar, pegar, fotocopiar...

dissabte, 27 de setembre de 2008

El traductor de Google inclou el català

El traductor de Google inclou el català. S'hi poden fer traduccions bidireccionals en una trentena de llengües Google Translate, el traductor de Google, ha incorporat el català entre les trenta-dues llengües disponibles actualment. Es tracta d'un traductor bi-direccional amb què es poden traduir paraules i textos sencers i mitjançant el qual també es poden traduir webs al moment. Així doncs, les webs en català es poden traduir a una trentena de llengües diferents, com l'àrab, l'anglès, el japonès o el rus, i viceversa: webs de trenta llengües diferents poden ser traduïdes al català.
Marc Belzunces ho explica al seu bloc, De l'holocè estant, on també hi diu com fer-ho per integrar el traductor a una web: només cal generar un codi des de la pàgina d'eines del traductor i inserir-lo després a la web o bloc personal.

Vilaweb. Diari electrònic independent. Dissabte, 27/09/2008.

divendres, 26 de setembre de 2008

Dia Europeu de les Llengües



Dia Europeu de les Llengües. 26 de setembre.

A partir de la seva creació l’ any 2001, el Dia Europeu de les Llengües s’ha celebrat cada 26 de setembre amb la finalitat de celebrar la diversitat lingüística que hi ha a Europa, ajudar a la ciutadania a apreciar la importància d’aprendre llengües, i sobretot a fomentar l’aprenentatge d’idiomes.

dijous, 25 de setembre de 2008

Currículum d'Infantil

El currículum d'Educació Infantil, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), núm. 5.734 de 03.04.2008, presenta algunes novetats respecte a l'anterior, com ara el descobriment de les TIC a l'aula, el tractament de preocupacions socials actuals (convivència, resolució pacífica de conflictes...), etc.

Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell pel qual s’estableixen els continguts educatius del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a l'avaluació, Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d¡Educació Infantil, publicada en el DOGV núm. 5.814 de 25.07.2008.