dissabte, 6 de novembre de 2010

Balanç del col·loqui


Aquests dies he estat a París, on he participat en el Col·loqui Internacional "Lengua i Lingüística catalanes", celebrat a la Université Paris Ouest de Nanterre els dies 4 i 5 de novembre.

El programa era atapeït i amb comunicacions simultànies a diferents sales, per la qual cosa no hem pogut assistir a totes. Tot i això, volem destacar-ne algunes:
  • Sebastià Moranta amb "Discursos contraposats a l'entorn de la integració lingüística dels immigrants". Un repàs a les diferents campanyes per la llengua a les Illes Balears i al paper de la llengua com a element integrador. A més, ha apuntat que actualment sembla que el "gonellisme" s'ha desplaçat i és present també entre els nouvinguts. (Sobre el gonellisme podeu llegir-ne més en aquest article)
  • Carla González Collantes amb "Cançons d'ahir, d'ara i de demà: una aproximació sociolingüística". L'autora d'Una llengua musicada (Documenta Balear) ens ha tornat a demostrar la importància de la música des d'un punt de vista sociolingüístic, per exemple per trencar fronteres i donar a conéixer altres varietats lingüístiques diferents de la pròpia. Més encara, ens ha fet veure que la música en català actualment gaudeix d'un molt bon moment (gran qualitat, estils musicals de tot tipus, etc.) i això ha potenciat que fins i tot alguns no catalanoparlants en siguen seguidors, potser gràcies a aquest fenomen més endavant seran també usuaris de la llengua. Tant de bo!
  • Clara Barnada Coll amb "Narració i construcció social d'una identitat: la campanya per la llengua catalana a través de la premsa". Un repàs exhaustiu a l'evolució de la campanya per la llengua mitjançant la premsa, especialment La Veu de Catalunya.
  • Montserrat Casacuberta amb "Una proposta didàctica per aprendre a parlar català en una universitat francesa tot treballant sobre la diversitat lingüística i cultural". Un nova forma de plantejar l'ensenyament del català a les universitats de fora del domini lingüístic: treballar la llengua a partir de la civilització, i més concretament de la diversitat lingüística i cultural. En aquest sentit, cal destacar la importància de l'actualització dels continguts a les necessitats de l'alumnat en cada moment. Més encara, quan es tracta d'alumnat que té una altra llengua com a pròpia.
  • Laia Arenas amb "La música com eina d'ensenyament de la llengua". Una proposta molt engrescadora per treballar la música amb l'alumnat de català com a llengua estrangera.
  • Joana Serra amb "Reflexions entorn del concepte de transmissió (lingüística) al segle XXI". Aquesta intervenció ens ha recordat molt la situació que viu la nostra llengua al territori valencià, on durant molt de temps moltes famílies van decidir també no transmetre la llengua pròpia als seus fills i aquest fet va ser, en molts casos, traumàtic. Terres llunyanes geogràficament i amb uns sentiments tant semblants que ens fan servir molt aprop. Justament escric aquest apunt mentre ella amb molts d'altres catalanoparlants del nord es manifesten a Perpinyà en commemoració del Tractat dels Pirineus
També ens agradaria destacar algunes de les conferències plenàries que han tingut lloc, com ara la d'obertura realitzada per M. Teresa Cabré i titulada "L'Institut d'Estudis Catalans i la tasca normativa sobre el lèxic", en què ha presentat el treball de l'IEC en matèria de lèxic sota dos principis bàsics: la identificació dels ciutadans de tot el territori i l'eficàcia del model de llengua des d'un punt de vista comunicatiu. En aquest sentit, ha assenyalat que sovint les dèries personals condicionen la terminologia adoptada, perquè es tracta d'un ens format per persones. I, finalment, ha apuntat que el nou diccionari normatiu de l'IEC presentarà un model de llengua composicional polimòrfic, estàndard però restrictiu.

I, la conferència plenària de tancament de Maria Josep Cuenca amb el títol "Dixi espacial no situacional: anàlisi descriptiva i contrastiva", en què ha plantejat els diversos tipus de dixi espacial no situacional existents en català i els ha comparat amb l'ús que fa l'anglés en les mateixes situacions.

En conjunt, doncs, un col·loqui molt interessant que ha debatut sobre la llengua i la lingüística, i també sobre les diferents formes d’ensenyament del català com a llengua estrangers.

En un altre post, hi dedicaré unes línies a la meua intervenció en el col·loqui, titulada "El model lingüístic valencià".