dilluns, 30 de novembre del 2009
Eines digitals a l'aula
VI Encontre Carles Salvador: Eines digitals a l'aula.
El dissabte 12 de desembre de 9:30h a 14h a l'Escola Gavina (Picanya).
PROGRAMA
9:30h a 10:30h CONFERÈNCIA: LA LITERATURA DIGITAL. Una mirada a la Literatura després d’Internet, a càrrec de Gonçal López-Pampló (Universitat de València).
10:30 a 11:00h PRESENTACIÓ del grup Un Entre Tants i del funcionament de la xarxa creada a Ning: http://1entretants.ning.com/
11:00h a 11:30h Pausa per al café.
11:30 a 13:30h TALLERS: a triar entre...
a)Taller d'introducció a la xarxa social d'aprofitament educatiu NING.
L'imparteix Gonçal López-Pampló.
b)Taller sobre la plataforma MOODLE. L'imparteixen Paco López i Carles Monclús.
c)Taller de creació i gestió de wikis en WIKISPACES. L'imparteix Antoni de la Torre.
d)Taller d'introducció al blog amb BLOGGER. L'imparteixen Francesc Gascó i Anna Gascon.
e)Taller intermedi de blogs amb BLOGGER: "El blog com a espai per crear entorns personals d'aprenentatge". L'imparteix Antoni Navarro.
Etiquetes de comentaris:
Batxillerat,
Català,
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria,
Nouvinguts
dissabte, 28 de novembre del 2009
I Jornada sobre el valencià
Taula de Filologia Valenciana ha organitzat la I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa hui dissabte 28 de novembre del 2009 al Saló d'Actes de la Casa de la Cultura de Sueca, en la qual s'han lliurat els Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària. Els premiats han estat:
Notícies sobre aquest acte:
- Josep Saborit (CFPA Josep Pascual i Tirado, Castelló), «Variacions intergeneracionals en la manera de parlar el valencià».
- Pilar Doménech, Josep Lluís Doménech i Jesús Huguet (diversos instituts), «Relats interculturals».
Notícies sobre aquest acte:
- Este dissabte 28 Sueca acollirà la Primera Jornada sobre Valencià de la Taula de Filologia Valenciana. Ajuntament de Sueca.
- Sueca acull este cap de setmana la I Jornada sobre el valencià de la Taula de Filologia Valenciana. Valencianisme.com.
- Demà dissabte, I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa. Organitzada per l’associació Taula de Filologia Valenciana. Casa de la Cultura de Sueca. ANNA Notícies.
- Sueca acull la I Jornada sobre Valencià de la Taula de Filologia Valenciana. El Punt.
- Taula de Filologia Valenciana organitza la I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa. Diari per a tècnics lingüístics.
- I Jornada sobre el valencià "Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa".
Etiquetes de comentaris:
Català,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria,
Nouvinguts
diumenge, 22 de novembre del 2009
Unitats didàctiques a Primària
Una unitat didàctica (U.D.) és una unitat de treball on s’organitza la tasca escolar i es distribueixen les activitats, analitzant els continguts que hi corresponguen. Es tracta, doncs, de les accions educatives dissenyades pel professorat per a aconseguir un nou aprenentatge a partir dels coneixements previs de l’alumnat i seguint una successió de fases o etapes programades.
Cada unitat didàctica representa un procés complet d’ensenyament-aprenentatge i constitueix la unitat elemental en la programació de l’acció educativa.
Tot seguit teniu l'enllaç d'un exemple d'unitat didàctica dirigida als alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r 2n ESO, que implica les àrees de llengua catalana, castellana, informàtica i plàstica, i que té en compte les competències bàsiques.
Graella de programació de la Unitat didàctica en competències bàsiques: “Com es fa un programa de televisió?”
També podeu trobar altres exemples d'unitats didàctiques, com ara:
Ortografia bàsica a cicle inicial. Conjunt d'exercicis introduïts per una presentació senzilla i amena de les normes ortogràfiques següents: plurals, el/la/l', r/rr, c/qu, g/gu i majúscules.
Introducció a la poesia a partir del rock català. Webquest que proposa la recerca d'informació a través d'Internet, el treball en equip, el descobriment del món de la poesia i la posada en pràctica de les competències TIC.
GUIÓ PER A REFLEXIONAR AL VOLTANT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES (Servei educatiu, CRP Nou Barris)
Cada unitat didàctica representa un procés complet d’ensenyament-aprenentatge i constitueix la unitat elemental en la programació de l’acció educativa.
Tot seguit teniu l'enllaç d'un exemple d'unitat didàctica dirigida als alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r 2n ESO, que implica les àrees de llengua catalana, castellana, informàtica i plàstica, i que té en compte les competències bàsiques.
Graella de programació de la Unitat didàctica en competències bàsiques: “Com es fa un programa de televisió?”
També podeu trobar altres exemples d'unitats didàctiques, com ara:
Ortografia bàsica a cicle inicial. Conjunt d'exercicis introduïts per una presentació senzilla i amena de les normes ortogràfiques següents: plurals, el/la/l', r/rr, c/qu, g/gu i majúscules.
Introducció a la poesia a partir del rock català. Webquest que proposa la recerca d'informació a través d'Internet, el treball en equip, el descobriment del món de la poesia i la posada en pràctica de les competències TIC.
GUIÓ PER A REFLEXIONAR AL VOLTANT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES (Servei educatiu, CRP Nou Barris)
Etiquetes de comentaris:
Català,
Educació Primària,
Mitjans de comunicació
dijous, 12 de novembre del 2009
La variació lingüística
El concepte de variació lingüística.
La llengua no l’usen igual tots els individus que pertanyen a una societat, fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents contextos. Així, doncs, la variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències sobre un codi lingüístic comú depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
El fenomen de la variació lingüística és fàcilment observable. Per exemple, si comparem la llengua d’un poema d’Ausiàs March (segle XV) i la d’un de Vicent Andrés Estellés (segle XX), deixant de banda les característiques d’estil, percebrem diferències remarcables a causa del pas dels anys (factor temps); i, si observem la manera d’expressar-se d’una persona de Cadaqués, d’Eivissa i de Vinaròs, podrem comprovar que no s’expressen igual perquè sempre hi haurà uns trets dialectals, sobretot lèxics i fonètics, que permetran diferenciar el lloc d’origen de cadascun (factor espai).
Els eixos de variació.
Els factors de la variació que hem esmentat es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica. Segons aquests eixos podem determinar la varietat: diacrònica o històrica, diatòpica o geogràfica (dialectes), diastràtica o social (argots) i diafàsica o funcional (registres), que més endavant comentarem de forma més detallada.
Segons Eugen Coseriu, els conjunts de variants lingüístiques estan determinats per dos tipus de factors: factors socials i factors funcionals. Els primers reben el nom de sociolectes o repertoris i fan referència a una sèrie de condicionaments relacionats amb grups humans. Aquests condicionaments poden ser de caràcter geogràfic, temporal o de classe i, segons quin siga el factor condicionant, es distingeixen varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques, respectivament. En canvi, les varietats funcionals o estilístiques, també denominades registres, són el resultat de la variació del llenguatge en funció del context o de la situació d’ús.
Així, doncs, un dialecte és una varietat d’una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l’àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d’una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament. Les isoglosses característiques d’un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l’àrea en la qual es distribuesquen serà una zona de transició i hi trobarem un dialecte de transició. Els dialectes també poden procedir de l’evolució in situ d’un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no és el de la seva formació es parla de dialecte consecutiu.
Tanmateix, el concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest és una varietat d’un idioma parlada per un cert estrat social, així com un cronolecte és la varietat d’un grup generacional o la varietat d’un període històric. Totes tres varietats, però, tenen en comú que són varietats d’un grup i, dins ell, d’una persona. El conjunt de varietats amb què s’expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.
Variació / varietat / variant.
Cal diferenciar entre variació, varietat i variant.
La variació és el fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla.
La varietat és l’ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques. Es pot definir, doncs, com el conjunt de variants que presenten una distribució similar.
La variant és una expressió diferent d’una altra per la forma, és a dir, fa referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingüística. Així, doncs, les variants o variables són les diferents realitzacions possibles d’un determinat aspecte d’una varietat lingüística. La tria de les variants, però, no sol ser arbitrària i aïllada, sinó que respon a uns condicionants.
Tipus de variació lingüística.
La llengua no l’usen igual tots els individus que pertanyen a una societat, fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents contextos. Així, doncs, la variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències sobre un codi lingüístic comú depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
El fenomen de la variació lingüística és fàcilment observable. Per exemple, si comparem la llengua d’un poema d’Ausiàs March (segle XV) i la d’un de Vicent Andrés Estellés (segle XX), deixant de banda les característiques d’estil, percebrem diferències remarcables a causa del pas dels anys (factor temps); i, si observem la manera d’expressar-se d’una persona de Cadaqués, d’Eivissa i de Vinaròs, podrem comprovar que no s’expressen igual perquè sempre hi haurà uns trets dialectals, sobretot lèxics i fonètics, que permetran diferenciar el lloc d’origen de cadascun (factor espai).
Els eixos de variació.
Els factors de la variació que hem esmentat es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica. Segons aquests eixos podem determinar la varietat: diacrònica o històrica, diatòpica o geogràfica (dialectes), diastràtica o social (argots) i diafàsica o funcional (registres), que més endavant comentarem de forma més detallada.
Segons Eugen Coseriu, els conjunts de variants lingüístiques estan determinats per dos tipus de factors: factors socials i factors funcionals. Els primers reben el nom de sociolectes o repertoris i fan referència a una sèrie de condicionaments relacionats amb grups humans. Aquests condicionaments poden ser de caràcter geogràfic, temporal o de classe i, segons quin siga el factor condicionant, es distingeixen varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques, respectivament. En canvi, les varietats funcionals o estilístiques, també denominades registres, són el resultat de la variació del llenguatge en funció del context o de la situació d’ús.
Així, doncs, un dialecte és una varietat d’una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l’àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d’una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament. Les isoglosses característiques d’un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l’àrea en la qual es distribuesquen serà una zona de transició i hi trobarem un dialecte de transició. Els dialectes també poden procedir de l’evolució in situ d’un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no és el de la seva formació es parla de dialecte consecutiu.
Tanmateix, el concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest és una varietat d’un idioma parlada per un cert estrat social, així com un cronolecte és la varietat d’un grup generacional o la varietat d’un període històric. Totes tres varietats, però, tenen en comú que són varietats d’un grup i, dins ell, d’una persona. El conjunt de varietats amb què s’expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.
Variació / varietat / variant.
Cal diferenciar entre variació, varietat i variant.
La variació és el fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla.
La varietat és l’ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques. Es pot definir, doncs, com el conjunt de variants que presenten una distribució similar.
La variant és una expressió diferent d’una altra per la forma, és a dir, fa referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingüística. Així, doncs, les variants o variables són les diferents realitzacions possibles d’un determinat aspecte d’una varietat lingüística. La tria de les variants, però, no sol ser arbitrària i aïllada, sinó que respon a uns condicionants.
Tipus de variació lingüística.
- Diacrònica o històrica (temps): cronolecte.
- Diatòpica o geogràfica (lloc): dialecte.
- Diastràtica o social (grup social): sociolecte o argot.
- Diafàsica o funcional (àmbit d’ús): registre.
Una llengua rica i plena conté diverses activitats per treballar la variació lingüística. Us recomane "Variació: dialectes" i "Variació: registres".
dijous, 5 de novembre del 2009
MECR i Portfolio
Sobre el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL), ací teniu una guia general elaborada per la Generalitat Valenciana.
El PEL és un document personal, promogut pel Consell d'Europa, on la persona que aprén o ha aprés diverses llengües -dins o fora del sistema educatiu- pot enregistrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i les seues experiències amb altres cultures. L'ús del Portfolio d'una banda comporta una metodologia basada en l'enfocament comunicatiu de l'ensenyament/aprenentatge de les llengües, i d'altra banda fomenta la reflexió i l'autoavaluació.
A més, en aquesta pàgina web, podeu trobar diferents guies segons el nivell educatiu. - Educació Infantil i 1r Cicle d'Educació Primària (3-7 anys)
- 2n i 3r Cicle d'Educació Primària (8-12 anys)
- Educació Secundària (12-18 anys)
- Adults (16 o més anys)
- Què és el Marc europeu comú de referència (MECR)?
- Què és el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)?
- En un principi, a qui estava destinat el PEL?
- Quins són els components del PEL? Explica’ls breument.
- Hi ha diferents tipus de PEL?
- Quins objectius té el Meu Primer Portfolio?
- Com hauria de ser el Racó de les llengües o del Portfolio?
Etiquetes de comentaris:
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria,
MECR,
Portfolio
dijous, 8 d’octubre del 2009
Les programacions d’aula
Programar no és altra cosa que planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge; partir de les necessitats de l’alumnat i organitzar el millor camí perquè aquest arribe a superar les mancances.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
o És una resposta a les necessitats educatives d’alumnes, centres, pares i mestres.
o Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
o Programar és un acte conjunt, coordinat.
o Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
o És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
o Ha d’admetre la possibilitat d’error.
o Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
o La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
o Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
o Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Programació.
1. Context: característiques de la matèria i de l’alumnat.
2. Objectius didàctics.
3. Continguts d’aprenentatge.
4. Activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
5. Orientacions metodològiques.
6. Criteris d’atenció a la diversitat i adaptacions curriculars.
7. Criteris i procediments d’avaluació i recuperació.
8. Contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques.
9. Connexions amb altres matèries (secundària).
10. Organització i distribució de l’espai i el temps.
Unitat didàctica.
1. Títol i justificació de la unitat (dades identificatives: àrea o àrees implicades, curs, etc.).
2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle/curs (temporalització).
3. Objectius d’aprenentatge.
4. Continguts.
5. Criteris d’avaluació.
6. Metodologia (estratègies didàctiques, materials i recursos).
7. Reflexió de les activitats que es proposen, fent referència a les competències que desenvolupen (tant les competències pròpies de l’àrea com les competències bàsiques).
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.

"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.

ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
o És una resposta a les necessitats educatives d’alumnes, centres, pares i mestres.
o Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
o Programar és un acte conjunt, coordinat.
o Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
o És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
o Ha d’admetre la possibilitat d’error.
o Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
o La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
o Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
o Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Programació.
1. Context: característiques de la matèria i de l’alumnat.
2. Objectius didàctics.
3. Continguts d’aprenentatge.
4. Activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
5. Orientacions metodològiques.
6. Criteris d’atenció a la diversitat i adaptacions curriculars.
7. Criteris i procediments d’avaluació i recuperació.
8. Contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques.
9. Connexions amb altres matèries (secundària).
10. Organització i distribució de l’espai i el temps.
Unitat didàctica.
1. Títol i justificació de la unitat (dades identificatives: àrea o àrees implicades, curs, etc.).
2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle/curs (temporalització).
3. Objectius d’aprenentatge.
4. Continguts.
5. Criteris d’avaluació.
6. Metodologia (estratègies didàctiques, materials i recursos).
7. Reflexió de les activitats que es proposen, fent referència a les competències que desenvolupen (tant les competències pròpies de l’àrea com les competències bàsiques).
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.

"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.

ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
divendres, 11 de setembre del 2009
L'Alguer
Estimat Rosselló,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a l' Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar català de l' Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de l' Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l' indret on comencen
a obrir el record i el veler
el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer.
A l'Alguer, a l'illa de Sardenya, s'hi parla català des del segle XIV. Podeu veure aquest capítol en què "Caçadors de paraules" fa periodisme d'investigació: és cert que els algueresos parlen català? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia pel fet que el nostre rei Pere III va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans?
El presentador del programa, Roger de Gràcia, viatja a un Alguer hivernal, sense turistes. Para l'orella al carrer i xafardeja per escoles, mercats, platós de televisió local, barberies i camps de rugbi. Primer de tot, fa un recorregut per l'Alguer antic amb el "trenino catalano", un tren de fusta turístic, i va a comprar al mercat. Allà descobreix paraules com "pomata" (tomàquet), "verginya" (albergínia), "bastonaga" (pastanaga), "cogrombe" (cogombre), "llimó" (llimona), "poma de terra" (patata) o "ufràbica" (alfàbrega). Roger de Gràcia s'afaita en una barberia mentre el barber Àngel Maresca li va parlant de l'alguerès. També canta una romança algueresa acompanyat amb la guitarra.
El lingüista Luca Scala parla sobre les metàtesis (canvi de posició d'un so en una paraula) de l'alguerès. Diu que l'alguerès és un català arcaic amb influències del sard.
Roger de Gràcia visita les muralles del segle XIV, on es troba amb Francesc Ballone, fotògraf, que l'introdueix en el vocabulari alguerès.
També presencia l'entrenament d'un partit de rugbi i entrevista l'entrenador de l'equip, Luca Nurra, sobre l'esperit esportiu dels algueresos. Amb ell assisteix a una classe d'alguerès per a adults. D'altra banda, els nens de l'escola la Costura de l'Alguer canten en alguerès la cançó "Bon dia al matí".
Als estudis de la televisió algueresa (Catalan TV) parla amb la presentadora Elisabetta Dettori i també passeja amb barca acompanyat d'un pescador de corall, Jore Lei, que parla dels vents de l'illa.
Si us interessa saber més coses sobre l'Alguer, podeu visitar la web oficial del municipi o http://www.alguer.info/, i sobre l'alguerés, El català de l’Alguer: un model d'àmbit restringit o El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc de Rafael Caria, entre d'altres.
dimarts, 8 de setembre del 2009
Gramàtica del text
A punt de començar el nou curs acadèmic, m'agradaria recomanar un llibre per treballar el comentari de text. Es tracta de l'últim llibre de la col·lecció "Essencial" de l'editorial Bromera titulat Gramàtica del text i escrit per Maria Josep Cuenca.
Es tracta d'una eina molt útil per conéixer alguns dels conceptes fonamentals del comentari de text, com ara la dixi, la modalització, la connexió, etc. A més a més, hi trobem fragments de textos reals que exemplifiquen els conceptes explicats.
Es tracta d'una eina molt útil per conéixer alguns dels conceptes fonamentals del comentari de text, com ara la dixi, la modalització, la connexió, etc. A més a més, hi trobem fragments de textos reals que exemplifiquen els conceptes explicats.
Etiquetes de comentaris:
Anàlisi i producció de textos en català
diumenge, 6 de setembre del 2009
Eduwiki
EDUWIKI: LA WIKI DELS 6 ALS 16.
L'objectiu de l'Eduwiki és la construcció d'una eina útil per a l'alumnat d'entre 6 i 16 anys.

L'objectiu de l'Eduwiki és la construcció d'una eina útil per a l'alumnat d'entre 6 i 16 anys.
Principis normatius d'Eduwiki
View more presentations from eduwiki.
Etiquetes de comentaris:
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
divendres, 4 de setembre del 2009
Jocs web per als infants

Gràcies al Diari de l'escola de Vilaweb, he pogut descobrir tot un seguit de jocs educatius en línia molt interessants, entre els quals també n'hi ha d'adreçats als infants: per acolorir, per encaixar peces, de figures geomètriques, etc. Tot seguit, en teniu l'enllaç.
Jocs web. I més concretament, Jocs per a quitxalla.
dimarts, 1 de setembre del 2009
Rutes literàries

Recull de rutes literàries. Vilaweb, 01/09/2009.
Durant l'agost VilaWeb ha ofert una selecció de les rutes literàries que hi ha arreu del país per poder recórrer els espais on van viure i escriure alguns autors cabdals.
S'han publicat rutes sobre:
Salvador Espriu i Arenys de Mar,
Josep Pla i Palafrugell,
Narcís Oller i Valls,
Jaume Cabré i la Vall d'Àssua,
Ausiàs March i Gandia,
Miquel Martí i Pol i Roda de Ter,
Jacint Verdaguer i la Plana de Vic,
Maria Barbal i el Pallars,
Mercè Rodoreda i Romanyà i Barcelona,
Marià Manent i el Montseny i l'Aleixar,
Ramon Llull i Mallorca i
Pere Quart i Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
dissabte, 29 d’agost del 2009
Les competències i els nous currículums

NOU CURRÍCULUM: TREBALLAR PER COMPETÈNCIES
Les competències i els nous currículums, 21 d’octubre de 2008.
Sra. Conxita Mayós, Departament d’Educació.
Ensenyar i aprendre per competències
Etiquetes de comentaris:
Batxillerat,
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
Literatura i tecnologia en Educació Infantil

Dins de la II Jornada "Literatura i tecnologies al servei de l'aprenentatge de la llengua" celebrada al Palau de Les Heures, Campus de Mundet - Universitat de Barcelona, el 26 de Juny de 2009, amb l'objectiu d'avançar en la intervenció en les pràctiques educatives escolars per tal de millorar l'aprenentatge de la lectura i escriptura, hi trobem experiències interessants en l'Educació Infantil, com ara:
- El dictat de contes a l’adult. Sra. Mari de Torres. CEIP Lavínia
- El racó de l’ordinador i l’aprenentatge de les lletres. Sra. Pilar Aparicio. CEIP Lavínia
dimecres, 26 d’agost del 2009
Tinc un dubte
Tinc un dubte és un espai diari, d'un minut i mig, que planteja paraules i expressions en català d'un ús no sempre correcte. D'una manera entenedora i divertida, l'espai aclareix aquests dubtes, com ara: trànsit/tràfic, metge/mèdic, doblar/doblegar, mitja/mitjana, etc. Tot seguit, en teniu un exemple.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Comprensió lectora

El Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental I - Granollers recull tota una sèrie de documents per treballar la comprensió lectora. Recursos per al professorat i propostes d'activitats per a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Etiquetes de comentaris:
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








