dijous, 27 de gener de 2011

La riquesa de les llengües


Aquests dies el nostre centre bull d'activitat, si dimarts hi tingué lloc una conferència sobre la figura d'Enric Valor, ahir dimecres s'hi va realitzar un taller per la llengua.

Amb el títol "La riquesa de les llengües" i dins de la campanya Aprendre a viure en català duta a terme pels Tallers per la Llengua, Gemma Sanginés, coautora del llibre Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català, va fer una sessió amb l'alumnat de Batxillerat del nostre centre.

El taller va donar a cóneixer la riquesa lingüística del nostre planeta, amb més de 6.000 llengües comptabilitzades en només uns 200 estats; però, també, com cada llengua té un lèxic més ric en un camp semàntic o en un altre en funció de les seues necessitats.

A més a més, ens va fer parar atenció al fet que les llengües no sempre trien el mateix sistema per anomenar un concepte, per exemple en el cas del vi. Així, mentre en català i en euskera parlem del "vi negre" atenent al fet que el color del vi en grans quantitats és negre; en d'altres llengües s'hi refereixen com a roig perquè en petites quantitats, com ara un copa, aquest vi té aquest color, és per això que es diu "rosso" (italià), "red" (anglés) i "rouge" (francés); i, en el cas de l'espanyol, s'hi parla de "tinto", ja que s'hi fixen en el procés de fer el vi.

Un cas més pròxim encara pot ser el de les diferents maneres que s'hi utilitzen per a designar les taronges. Els valencians parlem de navel, clemenula, marisol, navel-late, satsuma, clementvilla, etc.; mentre que en d'altres llocs només distingueixen entre taronja i mandarina. És a dir, la nostra cultura i també la història determinen el model de llengua que fem servir i és per això que és tan important treballar per la supervivència de totes les llengües del món, perquè cada vegada que mor una llengua, mor també una manera de veure el món.