ComparTIC

Les xarxes socials com a recurs educatiu

Gràcies al Twitter, hem sabut que ja són accessibles els vídeos de les últimes jornades de #novadors10.

En aquest enllaç, hi podeu trobar tots els vídeos de les VII Jornades Novadors celebrades a la Universitat Politècnica de Gandia els dies 1 i 2 de juliol de 2010.

La nostra intervenció: "Les xarxes socials com a recurs educatiu", per Pilar Garcia Vidal i Alícia Martí Climent.

Watch Les xarxes socials com a recurs educatiu. in Educational & How-To  

  View More Free Videos Online at Veoh.com

El model lingüístic valencià a partir de l'anàlisi del DOGV

El model lingüístic valencià

View more presentations from marclia.

Aquesta és la presentació de la meua comunicació al Col·loqui Internacional "Llengua i Lingüística Catalanes", celebrat a la Université Paris Ouest de Nanterre els dies 4 i 5 de novembre. Pretén aprofundir en el coneixement de la nostra llengua, i més concretament del valencià actual des del punt de vista descriptiu i normatiu, a partir de l’anàlisi de l'evolució del model lingüístic utilitzat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 1-12-1983) fins a l’acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL, 25-3-2002) pel qual s’aprova el referent normatiu valencià. El nostre propòsit és assenyalar els canvis lingüístics més significatius en l’ortografia, la morfologia i el lèxic que configuren el model lingüístic valencià actual i mirar d’establir-ne les possibles causes.

Balanç del col·loqui

Aquests dies he estat a París, on he participat en el Col·loqui Internacional "Lengua i Lingüística catalanes", celebrat a la Université Paris Ouest de Nanterre els dies 4 i 5 de novembre.

El programa era atapeït i amb comunicacions simultànies a diferents sales, per la qual cosa no hem pogut assistir a totes. Tot i això, volem destacar-ne algunes:

• Sebastià Moranta amb "Discursos contraposats a l'entorn de la integració lingüística dels immigrants". Un repàs a les diferents campanyes per la llengua a les Illes Balears i al paper de la llengua com a element integrador. A més, ha apuntat que actualment sembla que el "gonellisme" s'ha desplaçat i és present també entre els nouvinguts. (Sobre el gonellisme podeu llegir-ne més en aquest article)
• Carla González Collantes amb "Cançons d'ahir, d'ara i de demà: una aproximació sociolingüística". L'autora d'Una llengua musicada (Documenta Balear) ens ha tornat a demostrar la importància de la música des d'un punt de vista sociolingüístic, per exemple per trencar fronteres i donar a conéixer altres varietats lingüístiques diferents de la pròpia. Més encara, ens ha fet veure que la música en català actualment gaudeix d'un molt bon moment (gran qualitat, estils musicals de tot tipus, etc.) i això ha potenciat que fins i tot alguns no catalanoparlants en siguen seguidors, potser gràcies a aquest fenomen més endavant seran també usuaris de la llengua. Tant de bo!
• Clara Barnada Coll amb "Narració i construcció social d'una identitat: la campanya per la llengua catalana a través de la premsa". Un repàs exhaustiu a l'evolució de la campanya per la llengua mitjançant la premsa, especialment La Veu de Catalunya.
• Montserrat Casacuberta amb "Una proposta didàctica per aprendre a parlar català en una universitat francesa tot treballant sobre la diversitat lingüística i cultural". Un nova forma de plantejar l'ensenyament del català a les universitats de fora del domini lingüístic: treballar la llengua a partir de la civilització, i més concretament de la diversitat lingüística i cultural. En aquest sentit, cal destacar la importància de l'actualització dels continguts a les necessitats de l'alumnat en cada moment. Més encara, quan es tracta d'alumnat que té una altra llengua com a pròpia.
• Laia Arenas amb "La música com eina d'ensenyament de la llengua". Una proposta molt engrescadora per treballar la música amb l'alumnat de català com a llengua estrangera.
• Joana Serra amb "Reflexions entorn del concepte de transmissió (lingüística) al segle XXI". Aquesta intervenció ens ha recordat molt la situació que viu la nostra llengua al territori valencià, on durant molt de temps moltes famílies van decidir també no transmetre la llengua pròpia als seus fills i aquest fet va ser, en molts casos, traumàtic. Terres llunyanes geogràficament i amb uns sentiments tant semblants que ens fan servir molt aprop. Justament escric aquest apunt mentre ella amb molts d'altres catalanoparlants del nord es manifesten a Perpinyà en commemoració del Tractat dels Pirineus. 

També ens agradaria destacar algunes de les conferències plenàries que han tingut lloc, com ara la d'obertura realitzada per M. Teresa Cabré i titulada "L'Institut d'Estudis Catalans i la tasca normativa sobre el lèxic", en què ha presentat el treball de l'IEC en matèria de lèxic sota dos principis bàsics: la identificació dels ciutadans de tot el territori i l'eficàcia del model de llengua des d'un punt de vista comunicatiu. En aquest sentit, ha assenyalat que sovint les dèries personals condicionen la terminologia adoptada, perquè es tracta d'un ens format per persones. I, finalment, ha apuntat que el nou diccionari normatiu de l'IEC presentarà un model de llengua composicional polimòrfic, estàndard però restrictiu.

I, la conferència plenària de tancament de Maria Josep Cuenca amb el títol "Dixi espacial no situacional: anàlisi descriptiva i contrastiva", en què ha plantejat els diversos tipus de dixi espacial no situacional existents en català i els ha comparat amb l'ús que fa l'anglés en les mateixes situacions.

En conjunt, doncs, un col·loqui molt interessant que ha debatut sobre la llengua i la lingüística, i també sobre les diferents formes d’ensenyament del català com a llengua estrangers.

En un altre post, hi dedicaré unes línies a la meua intervenció en el col·loqui, titulada "El model lingüístic valencià".

Col·loqui Internacional Llengua i Lingüística Catalanes

La Universitat Paris Ouest Nanterre La Défense celebra el Col·loqui Internacional Llengua i Lingüística Catalanes els dies 4 i 5 de novembre de 2010, un apropament a la llengua catalana en tota la seva multifuncionalitat.

El col·loqui pretén debatre tant l’aspecte de la llengua (en la seva unitat i diversitat) com en el de la lingüística (en totes les seves vessants, de la més formal a la més social). També versarà sobre les formes d’aprenentatge del català, que actualment s’ensenya en 19 universitats franceses.

Organitzat per: Association française de catalanistes, UFR de Langues et cultures Étrangères, Université Paris Ouest Nanterre La Défense. Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

Programa.

Joan Solà

"Joan Solà i el lligam inextricable entre poble, individu i llengua"

"'L'última lliçó', llibre pòstum de Joan Solà".

"Joan Solà: 'Aquí no hi ha pau lingüística'" (entrevista).



"Solà: 'Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat'" (intervenció al Parlament).

Joan Solà: "Adéu-siau i gràcies!", publicat en el suplement de cultura del diari Avui el dijous 21 d'octubre de 2010. Ací teniu un fragment: "...estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil."

El lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La terminologia lingüística a l'ensenyament mitjà

La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà

View more presentations from marclia.

Exposició presentada per Alícia Martí Climent a la "II Jornada sobre el valencià" organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana a la ciutat d'Alzira el 23 d'octubre de 2010.

Balanç de la II Jornada sobre el valencià

Ha finalitzat la «II Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús», organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana i realitzada al Saló Daurat del Cercle Alzireny (la Gallera) de la ciutat d'Alzira.

Enguany el guanyador del premi Joaquim Garcia Girona (sufragat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) ha estat Alexandre Ordaz pel seu treball "Els pronoms febles en l'ensenyament mitjà" i la guanyadora del premi Jordi Valor (sufragat per la Caixa Popular) ha estat Pura Santacreu Berenguer amb "Estudiar llengua amb literatura".

La jornada ha estat intensa i molt profitosa: des de la presentació del llibre de Josep Saborit Vilar, Millorem la pronúncia, fins a la intervenció d'Albert Pla Nualart, autor del llibre Això del català, passant per una llarga llista d'exposicions, d'entre les quals ens agradaria destacar la intervenció de Diego Gómez (Escola Valenciana) sobre l’oficina dels drets lingüístics de l’Escola Valenciana i la d'Immaculada Cerdà (tècnic lingüístic de la Diputació de València) sobre aprendre llengua amb les TIC.

Programa de la II Jornada sobre el valencià

II Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa
Organitzada per l’associació Taula de Filologia Valenciana

Saló Daurat del Cercle Alzireny (la Gallera)
Carrer de les Escoles Pies (enfront de la Casa de la Cultura, al costat de la Plaça Major)
Alzira, 23 d’octubre del 2010


9,30-10h: Recepció dels assistents. Inscripció al dinar.

10h: Inauguració de l’acte i lliurament dels premis. Intervindran: un representant de Taula, l’alcaldessa i el regidor de cultura de l’ajuntament d’Alzira, i un representat de les entitats que subvencionen els premis de Joaquim Garcia Girona (l’Acadèmia valenciana de la Llengua) i Jordi Valor (la Caixa Popular).

11h: Exposicions. Grup primer. President: Josep À. Mas (Universitat Politècnica de València):
• Gómez, Diego (Escola Valenciana): L’oficina dels drets lingüístics de l’Escola Valenciana.
• González, Carla (Universitat Autònoma de Barcelona): Internet: una oportunitat per a les llengües minoritzades. El valencià en els mitjans de comunicació en línia.
• Llorca, Germà (Universitat de València): La comunicació digital d’àmbit comarcal en valencià.

12h: Exposicions. Grup segon. President: Manuel Sifre (Universitat Jaume I):
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: presentació del llibre de Josep Saborit Millorem la pronúncia. A càrrec d’Àngel Calpe.
• Leonardo Giménez, J. (tècnic lingüístic de l’ajuntament d’Alzira): Verinosa normativa. Els estàndards autònoms i Albert Pla Nualart.
• Moreno Giménez, Vicent (doctor en comunicació audiovisual): Una manera nova de crear consciència valenciana.
• Pla Nualart, Albert (corrector del periòdic Avui): L'estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous.

13h: Exposicions. Grup tercer. President: Artur Ahuir (Acadèmia Valenciana de la Llengua):
• Casado, Enric-Miquel (mestre): D'un "ensayo" a un "Assaig fet en regla". ¿Corregir a Josep Bernat i Baldoví?
• Gonçal López-Pampló (Universitat de València): La poesia de Carles Salvador en l’ensenyament mitjà.
• Martínez Vargas, Jesús (IES Andreu Sempere. Alcoi; Universitat d’Alacant) i Rosa Ana Valls Campillo (CP Miguel Hernández, Alcoi): Experiència de disseny i aplicació d’una unitat temàtica TILC sobre músiques del món en secundària.

14h: Dinar.

16,30h: Assemblea dels membres de Taula de Filologia Valenciana.

17h: Exposicions. Grup quart. Honorat Resurrección Ros (professor d’institut jubilat):
• Alonso, Mary (Universidad Abierta Interamericana, Buenos Aires): Entidades valencianas y catalanas en Buenos Aires.
• Cerdà, Immaculada (tècnic lingüístic de la Diputació de València): Aprendre llengua amb les TIC: Web 2.0 i aprenentatge compartit.
• Saragossà, Abelard (Universitat de València): Mas (2008): Aportacions sociològiques, lingüístiques i polítiques.

18h: Exposicions. Grup cinqué. Ximo López (Universitat de València):
• Martí, Alícia (professora d’institut i de l’Escola de Magisteri de València): La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà.
• Ordaz, Alexandre (professor d’institut): Els pronoms febles en l’ensenyament mitjà.
• Rubio Reverter, Antoni (llicenciat en periodisme i en filologia catalana; opinador en L’informatiu): Les preposicions per i per a. Com definir una paraula.
• Santacreu Berenguer, Pura (IES Rei En Jaume, Alzira): Estudiar llengua amb literatura.

II Jornada sobre el valencià

Taula de Filologia Valenciana organitza dissabte 23 d'octubre la "II Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús" al Saló Daurat del Cercle Alzireny (la Gallera), situat al carrer de les Escoles Pies (enfront de la Casa de la Cultura, al costat de la Plaça Major) de la ciutat d'Alzira.

Pot assistir a la Jornada qualsevol persona que tinga interés pels temes tractats.

Més endavant, quan es publique el programa, us n'informaré. Ara només us puc dir que faré una exposició a les 18h sobre "La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà", el treball d'investigació lingüística que realitze actualment.

La clau que obri tots els panys

La festa pel valencià

VINE A LA FESTA PEL VALENCIÀ  -  9 d'octubre de 2010

La primavera del 1986 es feren les primeres Trobades d'Escoles en Valencià. Des d'aleshores, cada any les festes anuals per la llengua s'han succeït i s'han estés, des d'unes poques comarques inicials, fins a tot el País Valencià. Enguany, doncs, estem celebrant la 25a edició de les primeres Trobades, els actes lúdics i reivindicatius d'estima per la llengua més arrelats a la societat valenciana, que reuneixen les persones que estimem, que parlem i sentim, que llegim i escrivim, que aprenem i transmetem la nostra llengua.

Vora 220.000 pares, mares, alumnes, mestresi professors que feu possible les Trobades comarcals. Les celebracions dels 25 anys de Trobades començaren el passat febrer a la Nit d'Escola Valenciana i tingueren el seu punt àlgid de març a juny amb les 21 Festes per la Llengua que van vestir amb el lema "Tu tens la clau" el nostre territori de sud a nord. Ara volem tancar aquesta celebració tan significativa el dia més simbòlic per als valencians i valencianes, el 9 d'Octubre.

Els protagonistes d'aquest homenatge a l'activisme cívic sou vosaltres. Per aquest motiu volem comptar amb la vostra participació per fer d'aquesta festa un esdeveniment únic. És per això que volem recuperar l'esperit de col·lectivitat que es va aconseguir l'any 1995, quan es va fer el mural Estimem la nostra llengua, creat per Xavier Mariscal.

La festa col·lectiva de l'ensenyament en valencià torna a la ciutat de València per demostrar en la capital del País que existeix la diversitat i la força comarcal, una manera de treballar en xarxa de forma descentralitzada i alhora amb un pont de treball en comú: l'ensenyament en valencià. Volem que a València es visualitze el treball de les comarques a través dels tallers que heu organitzat amb il·lusió i esforç a la Trobada 2010 de la vostra comarca, a través de la vostra presència i sobretot volem agrair-vos el bon quefer diari com a centre educatiu des d'aquesta entitat que es vostra i a la qual li doneu vida vosaltres: Escola Valenciana.

Tallers per a xiquets i xiquetes de totes les comarques valencianes, actuacions a l'escenari, una Fira d'Entitas i la vivesa de l'escultura "La clau que obri tots els panys", creada per a l'ocasió pel prestigiós artista de renom internacional Manuel Boix, faran d'aquesta festa pel valencià la vostra festa. A la nit el grup de música en valencià de referència, Obrint Pas, tancarà els actes amb un concert molt especial de celebració.

Tots i totes tenim una cita a València: 9 d'octubre.

Consulteu el programa d'activitats.

La biblioteca a l'escola

Amb aquesta entrada volem que reflexioneu sobre l'ús de la biblioteca a l'escola. És per això que hem afegit un vídeo de l'Edu3.cat sobre la utilització de la biblioteca a l'aula al CEIP Nabí de Barcelona i algunes referències bibliogràfiques.

Bibliografia.

• FONS ESTEVE, Montserrat (1999): “La biblioteca per ensenyar i aprendre a gaudir del text escrit”, Llegir i escriure per viure. Alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l’aula. Barcelona: La Galera, p. 267-275.
• CORREIG, Montserrat (2006): “L’educació literària a l’educació infantil”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 40. Barcelona: Graó.
• BARÓ, Mónica (2008): “Les biblioteques escolars i la lectura”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 46. Barcelona: Graó.
• SOLÉ, Sílvia (2003): “Biblioteques escolars. Llegir per aprendre, llegir per gust”, GUIX, núm. 291. Barcelona: Graó.

L'educació literària

Entrevista a Emili Teixidor, escriptor i autor de La lectura i la vida, en una edició especial del programa “La nit al dia” dedicat al foment de la lectura coincidint amb La Setmana de TV3.

Els objectius de l'ensenyament de la literatura. (extret d'Ensenyar llengua, ed.Graó)

1. Comprendre una mostra de textos literaris diversos.

2. Aprendre coses a través de la literatura.

3. Contribuir a la socialització i a l’estructuració del món de l’aprenent a partir dels textos literaris.

4. Fomentar el gust per la lectura.

5. Configurar la personalitat literària de l’aprenent.

6. Fomentar l’interés creatiu de l’alumne.

Cicle de conferències sobre la importància de llegir a casa, Escola de pares i mestres per a la lectura, Associació d'Editors del País Valencià, Fira del llibre de València.
D'entre totes les conferències, cal destacar les següents:

• “Des de l’escola a la família”, Gemma Lluch.
• “Llegim amb els fills, amb les pantalles?”, Gonçal López-Pampló Rius.
• “Llegim amb els bebés, amb pares novells?”, Glòria Gorchs.

Finalment, us enllace un wiki en permanent construcció sobre literatura: Rebost digital.

La literatura a Infantil i Primària

D'ací no res comença el curs acàdèmic 2010/2011, així que ja podeu començar a fer boca amb algunes preguntes relatives als ensenyaments de literatura a l'Educació Infantil i Primària.

Currículum d'Infantil.

El currículum d'Educació Infantil, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), núm. 5.734 de 03.04.2008, presenta algunes novetats respecte a l'anterior, com ara el descobriment de les TIC a l'aula, el tractament de preocupacions socials actuals (convivència, resolució pacífica de conflictes...), etc.

• Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
• Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell pel qual s’estableixen els continguts educatius del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Contesta les següents preguntes:

1. Esmenta els blocs en què s’han classificat els continguts de l’àrea “Els llenguatges: comunicació i representació” al primer cicle de l’Educació Infantil. Quins d’aquests estan relacionats amb l’educació literària?

2. Quins són els criteris d’avaluació que fan referència a l’educació literària?

3. En el currículum del segon cicle d’Infantil, els continguts de l’àrea “Els llenguatges: comunicació i representació” s’agrupen al voltant de diversos blocs. Enumera’ls.
4. Quin bloc fa referència a la literatura? Justifica la teua resposta.
5. Assenyala les competències comunes relatives a la literatura en el segon cicle d’Educació Infantil.
6. Quins criteris d’avaluació fan referència a l’educació literària?


Currículum de Primària.

Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària en la Comunitat Valenciana (DOCV 24/07/2007). Àrea de valencià i castellà: llengua i literatura.

Contesta les següents preguntes:
1. Quins objectius de l’etapa fan referència a l’educació literària?
2. Quines són les àrees de coneixement que s’han de cursar en tots els cicles de primària?
3. En quines àrees de coneixement s’ha de treballar la lectura i la comprensió lectora, així com l’expressió oral i escrita?
4. Quins objectius de l’àrea de Valencià fan referència principalment a l’educació literària?
5. Concreta els blocs en què s’han classificat els continguts de la matèria de Valencià: llengua i literatura.
6. Segons aquests blocs, quan acaba l’ensenyament de la lectura?
7. Quins són els continguts del bloc relatiu a la literatura?