IV Trobada Universitària.
26, 27 i 28 d'abril del 2010, a la Universitat de València.
Jornades sobre 'Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació'.
Organitzen:
ACV Tirant lo Blanc i
Escola Valenciana.
Col·laboren:
CADE i
Servei de Política Lingüística de la
Universitat de València.
Aquesta vesprada hem pogut gaudir d'una jornada sobre l'ús del català a la xarxa. D'entrada, una conferència de
Rafa Garrido, "periodista multimèdia" en paraules d'Ester Pinter, presentadora de la intervenció. Aquest periodista de
l'Agència Catalana de Notícies ha parlat de les característiques que, al seu parer, tot mitjà de comunicació digital hauria de tenir, com ara rigor, credibilitat, interacció amb el lector i un bon tractament de la informació. Segons el conferenciant, l'usuari prioritza la qualitat del producte sobre la llengua vehicular. En aquest sentit, d'acord amb les dades del
baròmetre de la comunicació i la cultura de la
FUNDACC, el 93% de l'audiència té com a llengua de consum en Internet el castellà enfront del 47,4% que tenen el català, la qual cosa implica alhora que aproximadament la meitat de la població consumeix una o altra llengua indistintament.
Robert Escolano, com a promotor de
Softvalencià, ha explicat que es tracta d'una iniciativa dels membres valencians de
Softcatalà i d'
Escola Valenciana per tal de promoure l'ús del programari en valencià. A més, ha afegit que
Softvalencià té el reconeixement dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes i de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. També ha fet referència a alguns dels criteris que han utilitzat per a fer localitzacions en valencià del programari i que es pot consultar a través del web (
proposta lingüística).
A continuació,
Miquel Nicolàs ha plantejat que el problema de fons del model de llengua i la denominació no és altre que la càrrega ideològica dels morfemes, en clara al·lusió al treball de Josep À. Mas titulat
El morfema ideològic (
Onada edicions, 2008). Així mateix, ha fet un repàs de l'evolució dels mitjans de comunicació des de l'aparició del llibre fins arribar al web 2.0, passant per la premsa, la ràdio i la televisió. Finalment, ha destacat que la pèrdua d'exigència lingüística actual coincideix amb el desinterés creixent per la història.
Comptat i debatut, aquest dimecres de primavera, i també de futbol, hem pogut compartir, gairebé en família les impressions que la xarxa genera pel que fa a l'ús de la nostra llengua. Així, doncs, si bé és cert que la qualitat lingüística ha disminuït, també és evident que s'escriu molt més. Per tant, la tasca dels docents haurà de ser necessàriament la d'orientar en la utilització del model lingüístic adequat en cada context comunicatiu d'acord amb la finalitat proposada.
No puc acabar aquest post sobre la jornada de hui sense fer esment del codi ISO 639 de codificació de les llengües, ja que en el nostre cas ca o cat fa referència a català-valencià, mentre que el Lliurex instal·lat a molts centres valencians té com a llengua de codificació ucb, unes lletres que no remeten a cap llengua existent, però que eviten marcar l'opció català-valencià. Un darrer apunt molt significatiu i que jo personalment desconeixia.
