Hi ha diferents tipus de racons:
- Racons de treball. Aquests permeten respectar el ritme individual de treball de cada alumne/a i també l'interés i la diversitat del grup-classe. Poden ser individuals (són aquells que ofereixen la possibilitat de trobar-se sols davant el material; per tant, és el xiquet o la xiqueta qui ha d'organitzar-se i planificar l'activitat, sense cap ajuda immediata per part de l'adult) o col·lectius (són aquells que ajuden a reconéixer el valor d'escoltar, de saber organitzar-se, de prendre decisions col·lectives, cedir a les propostes dels altres, compartir materials, espais, idees...).
- Racons de joc. Aquests permeten adquirir destreses més imaginatives, creatives i que afavoreixen la socialització. Són uns espais destinats a l'activitat lúdica, com ara poder experimentar diferents rols.
Objectius dels racons de treball:
-Donar la possibilitat als xiquets de desenvolupar totes les potencialitats intel·lectuals, afectives i socials.
-Respectar el ritme de treball de cada alumne.
-Eludir la por a equivocar-se, ja que el treball dels racons es basa en l’experimentació (assaig/error/encert).
-Ajudar a refermar unes estructures mentals, necessàries per al desenvolupament integral del xiquet/a.
-Estimular el raonament lògic i deductiu a partir de l’experimentació.
-Trobar diverses solucions per a resoldre un mateix problema.
-Potenciar la representació i simbolització.
-Aconseguir més autonomia en el treball.
-Desenvolupar l’esperit d’investigació a partir de l’observació, comparació i reflexió.
-Potenciar la capacitat de concentració.
-Responsabilitzar-se individualment de la cura i conservació del material que es troba als racons. -Potenciar el treball sense l’ajuda d’una pauta immediata i d’aquesta forma posar en pràctica les seus capacitats.
-Adquirir experiències directes i funcionals.
-Augmentar la base dels seus coneixements.
Objectius dels racons de joc:
· Educar als alumnes des d’una base col·lectiva, on tot és de tots.
· Descobrir el valor de la cooperació, la interacció i la socialització.
· Ser respectuós i responsable dels materials col·lectius.
· Potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia.
· Compartir uns espais, uns materials i uns joguets.
· Assumir unes pautes, uns valors, uns hàbits i unes actituds a partir del grup classe.
· Renunciar de vegades als interessos propis per acceptar els de la majoria.
· Aprendre a viure en grup i compartir.
Classificació dels racons segons l’espai on es realitzen:
· Racons dins la classe: racó del joc simbòlic (una botiga, una perruqueria, una infermeria, cotxes, un castell, una cuina...), racó de l’expressió plàstica (paper de seda, de xarol, de cel·lofana, d’alumini..., cartró, ceres, fang, tèmperes, plastilina, gomets, escuradents, farina, pasta de pa, etc.), racó de l’expressió lingüística (contes, gravats, làmines, revistes, il·lustracions...), racó dels jocs didàctics i lògicomatemàtics (caixes de cartró, trencaclosques, dòmino, parxís, oca, loteria...), racó motriu (mirall per conéixer el cos, cordes, globus, pneumàtics, bicicleta, gronxadors, etc.), racó de l’observació i experimentació, etc.
· Racons interclasse, passadís: circuits dibuixats a terra, gronxadors, pneumàtics, bicicletes...
· Racons al pati: racó de natura (animals, hort, jardí...) i racó d’aigua.
Com podem introduir els racons?
Una vegada instal·lats a l'aula tots els racons amb el seu material complet podem dedicar els primers dies una estona a l'explicació i a la comprensió del funcionament de cada racó, per a la qual cosa cal tenir en compte que podem explicar com a màxim dos racons per dia i que, a més, és convenient fer una pràctica de cada racó amb un alumne voluntari.
Hi ha altres possibilitats a l'hora d'introduir els racons a l'aula, per exemple fer-ho a partir d'una conversa en què l'alumnat mostra interés per muntar un racó, o bé a partir d'una sorpresa (l'alumnat arriba a l'escola i es troba l'aula ambientada d'una forma totalment diferent) o d'una celebració (si s'acosten unes festes).
Com podem controlar i avaluar els racons?
Pel que fa a l'avaluació, cal respectar el ritme individual de cada xiquet. L'avaluació és una eina que ens permet conéixer en quin punt d’adquisició es troba l’alumne en relació amb els treballs que proposa cada racó. L’avaluació ha de ser contínua i sistemàtica per adaptar els recursos apropiats i poder accelerar els processos educatius, si cal, o bé vigilar perquè aquests processos siguen correctes.
El control fa referència a la comprovació de l’assistència de l'alumnat a cada racó. De fet, la manera de constatar el tipus d'activitats realitzades, les repeticions o les absències és l'autocontrol. Aquest mecanisme regulador que en iniciar el parvulari utilitza el mestre, es fa conjuntament amb el xiquet més endavant, i als cinc anys l'empren tots sols. Cal cercar, doncs, la manera adequada perquè aquest control el puguen fer els mateixos alumnes, així es pretén treballar l’autonomia personal: l’alumne ha de saber on ha anat, on pot anar i quantes vegades ha treballat a cada racó sense l’atenció immediata del mestre. Tot seguit, hi teniu un exemple de graella d'autocontrol.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir:
FIGUERAS, C.; PUJOL, M.A. (1988). Els racons de treball. Vic: Eumo.
LAGUÍA, MARÍA JOSÉ i CINTA, VIDAL (1987). Racons d’activitat a l’escola bressol i al parvulari. Barcelona: Graó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada