Aquestes orientacions sobre l'alumnat nouvingut ens faciliten informació per a la seua escolarització, com ara aspectes socioculturals, acadèmics, consideracions sobre l'aprenentatge, etc.
L'alumnat xinès.
L'alumnat magribí.
L'alumnat equatorià.
diumenge, 28 de setembre del 2008
Materials per als nouvinguts
El Servei educatiu de l'Alt Urgell - Cerdanya ofereix tot tipus de materials educatius per al treball a l'aula d'acollida. Des d'un vocabulari fins a activitats de comprensió lectora i oral, dictats, unitats didàctiques, etc.
Aquesta web forma part d'un projecte col·laboratiu i d'intercanvi de materials a nivell de tots els centres educatius de Catalunya que hi vulguin participar.
Sovint els tutors d'aules d'acollida no troben als centres, sobretot als de secundària el material necessari per treballar el català d'una forma lúdica amb els alumnes. Els materials de les editorials encara són minsos (el mercat encara és molt escàs) i cars.
Molts cops els millors recursos els fan els mestres a classe amb imaginació i paciència: retallar, pegar, fotocopiar...
Sovint els tutors d'aules d'acollida no troben als centres, sobretot als de secundària el material necessari per treballar el català d'una forma lúdica amb els alumnes. Els materials de les editorials encara són minsos (el mercat encara és molt escàs) i cars.
Molts cops els millors recursos els fan els mestres a classe amb imaginació i paciència: retallar, pegar, fotocopiar...
dissabte, 27 de setembre del 2008
El traductor de Google inclou el català
El traductor de Google inclou el català. S'hi poden fer traduccions bidireccionals en una trentena de llengües Google Translate, el traductor de Google, ha incorporat el català entre les trenta-dues llengües disponibles actualment. Es tracta d'un traductor bi-direccional amb què es poden traduir paraules i textos sencers i mitjançant el qual també es poden traduir webs al moment. Així doncs, les webs en català es poden traduir a una trentena de llengües diferents, com l'àrab, l'anglès, el japonès o el rus, i viceversa: webs de trenta llengües diferents poden ser traduïdes al català.
Marc Belzunces ho explica al seu bloc, De l'holocè estant, on també hi diu com fer-ho per integrar el traductor a una web: només cal generar un codi des de la pàgina d'eines del traductor i inserir-lo després a la web o bloc personal.
Vilaweb. Diari electrònic independent. Dissabte, 27/09/2008.
Marc Belzunces ho explica al seu bloc, De l'holocè estant, on també hi diu com fer-ho per integrar el traductor a una web: només cal generar un codi des de la pàgina d'eines del traductor i inserir-lo després a la web o bloc personal.
Vilaweb. Diari electrònic independent. Dissabte, 27/09/2008.
divendres, 26 de setembre del 2008
Dia Europeu de les Llengües
Dia Europeu de les Llengües. 26 de setembre.
A partir de la seva creació l’ any 2001, el Dia Europeu de les Llengües s’ha celebrat cada 26 de setembre amb la finalitat de celebrar la diversitat lingüística que hi ha a Europa, ajudar a la ciutadania a apreciar la importància d’aprendre llengües, i sobretot a fomentar l’aprenentatge d’idiomes.
dijous, 25 de setembre del 2008
Currículum d'Infantil
El currículum d'Educació Infantil, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), núm. 5.734 de 03.04.2008, presenta algunes novetats respecte a l'anterior, com ara el descobriment de les TIC a l'aula, el tractament de preocupacions socials actuals (convivència, resolució pacífica de conflictes...), etc.
Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell pel qual s’estableixen els continguts educatius del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a l'avaluació, Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d¡Educació Infantil, publicada en el DOGV núm. 5.814 de 25.07.2008.
Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell pel qual s’estableixen els continguts educatius del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a l'avaluació, Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d¡Educació Infantil, publicada en el DOGV núm. 5.814 de 25.07.2008.
Programar
Programar no és altra cosa que planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge; partir de les necessitats de l’alumnat i organitzar el millor camí perquè aquest arribe a superar les mancances.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
1. La programació és una resposta a les necessitats educatives d'alumnes, centres, pares i mestres.
2. Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
3. Programar és un acte conjunt, coordinat.
4. Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
5. És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
6. Ha d’admetre la possibilitat d’error.
7. Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
8. La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
9. Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
10. Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.
"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.
ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
1. La programació és una resposta a les necessitats educatives d'alumnes, centres, pares i mestres.
2. Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
3. Programar és un acte conjunt, coordinat.
4. Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
5. És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
6. Ha d’admetre la possibilitat d’error.
7. Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
8. La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
9. Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
10. Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.
"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.
ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Els prejudicis lingüístics
Powerpoint molt interessant sobre els prejudicis lingüístics elaborat per Òscar Pérez Silvestre del Gabinet de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Sagunt.
El treball amb famílies de nens sords de 0 a 3 anys
El treball amb families de nens sords de 0 a 3 anys al Centre de Recursos per Deficients Auditius del Vallès Jordi Perelló (CREDAV).
Els CREDA són un servei educatiu de suport a la tasca docent del professor, pel que fa a alumnes amb dificultats greus d’audició i/o llenguatge. Es tracta d’un model de servei educatiu propi de Catalunya, on actualment hi ha 10 CREDA.
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys. Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.
http://www.xtec.cat/practicomp/pdf/credavjordiperello.pdf
Si voleu saber-ne més, podeu visitar aquesta pàgina: http://www.xtec.cat/creda/.
Els CREDA són un servei educatiu de suport a la tasca docent del professor, pel que fa a alumnes amb dificultats greus d’audició i/o llenguatge. Es tracta d’un model de servei educatiu propi de Catalunya, on actualment hi ha 10 CREDA.
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys. Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.
http://www.xtec.cat/practicomp/pdf/credavjordiperello.pdf
Si voleu saber-ne més, podeu visitar aquesta pàgina: http://www.xtec.cat/creda/.
Treballem amb cintes
Aquest vídeo mostra el treball que es fa al CEIP Sant Martí dirigit als nens estrangers que estan aprenent el català i fan l'aprenentatge mitjançant jocs amb cintes.
dilluns, 22 de setembre del 2008
SALC
Servei d'autoformació en llengua catalana (SALC) de la Universitat Pompeu Fabra.
L'objectiu del SALC és oferir la possibilitat d'ampliar i de perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, els coneixements de llengua catalana de qualsevol membre de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra.
Al mateix temps, però, s'ofereix aquest material a través d'Internet per a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades (que vulguin aprofundir algun aspecte tractat a la classe de llengua catalana, que vulguin aprendre català al seu ritme, que vulguin reciclar o mantenir els seus coneixements de català…).
En aquesta web s'hi pot trobar material d'autoaprenentatge que permet treballar de manera autònoma els nivells elemental, mitjà i avançat de la llengua, com ara proves de nivell, exercicis autocorrectius, fitxes de teoria, fitxes personals de treball, propostes de treball estàndard, dictats, bibliografia complementària, diccionari electrònic, informació sobre l’acreditació del nivell de llengua, proves tipus de la Junta Permanent de Català, consells per aprendre a aprendre…
Treballa amb el SALC.
L'objectiu del SALC és oferir la possibilitat d'ampliar i de perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, els coneixements de llengua catalana de qualsevol membre de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra.
Al mateix temps, però, s'ofereix aquest material a través d'Internet per a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades (que vulguin aprofundir algun aspecte tractat a la classe de llengua catalana, que vulguin aprendre català al seu ritme, que vulguin reciclar o mantenir els seus coneixements de català…).
En aquesta web s'hi pot trobar material d'autoaprenentatge que permet treballar de manera autònoma els nivells elemental, mitjà i avançat de la llengua, com ara proves de nivell, exercicis autocorrectius, fitxes de teoria, fitxes personals de treball, propostes de treball estàndard, dictats, bibliografia complementària, diccionari electrònic, informació sobre l’acreditació del nivell de llengua, proves tipus de la Junta Permanent de Català, consells per aprendre a aprendre…
Treballa amb el SALC.
diumenge, 21 de setembre del 2008
TELP
El TELP, taller d'espai lingüístic personal, és un curs de formació en què a través d’una eina com la psicologia s'adquireixen una sèrie de recursos que ens ajudaran a afrontar situacions de conflicte lingüístic.
Aprèn a sentir-te còmode parlant català sempre i arreu.
“Una Llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen”.
En aquest article, Ferran Suay i Lerma i Gemma Sanginés Sáiz, de la Societat Valenciana de Psicologia, expliquen què és el Taller d’espai lingüístic personal tant pel que fa al seu origen i els continguts que s’hi articulen com a l’anàlisi funcional de la conducta de submissió lingüística i la viabilitat de l’assertivitat lingüística, elements clau en la fonamentació de l’experiència.
Exercicis per treballar l'assertivitat lingüística del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
dissabte, 20 de setembre del 2008
El projecte D'ACORD
Cada vegada hi ha més presència dels nouvinguts a les nostres aules. La multiculturalitat representa tot un repte actual per a la nostra societat i per a les nostres escoles. Cal sense dubte, revisar i aprofundir en els nostres plantejaments diaris de treball i aportar-hi nous elements front aquesta nova situació.
Els nouvinguts i les seues famílies han de conèixer la nostra realitat cultural i lingüística. La projecció d’aquest coneixement ens ha d’ajudar a conéixer les diverses realitats dels immigrants. Actuar des de l’àmbit local per projectar-nos com a ciutadans mundials. Així, doncs, es fa necessari que el valencià es convertesca en la llengua d’acollida, d’integració i de cohesió social que done resposta a les necessitats de la multiculturalitat. Són necessaris materials i iniciatives urgents per afrontar aquest repte.
La Federació Escola Valenciana i Edicions 96, amb la col·laboració de Bancaixa han elaborat el PROJECTE D’ACORD, que pretén que l'alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys adquiresca un coneixement del valencià que li facilite el procés d'aprenentatge i afavoresca la integració de forma real i funcional dins de l'àmbit escolar.
Els nouvinguts i les seues famílies han de conèixer la nostra realitat cultural i lingüística. La projecció d’aquest coneixement ens ha d’ajudar a conéixer les diverses realitats dels immigrants. Actuar des de l’àmbit local per projectar-nos com a ciutadans mundials. Així, doncs, es fa necessari que el valencià es convertesca en la llengua d’acollida, d’integració i de cohesió social que done resposta a les necessitats de la multiculturalitat. Són necessaris materials i iniciatives urgents per afrontar aquest repte.
La Federació Escola Valenciana i Edicions 96, amb la col·laboració de Bancaixa han elaborat el PROJECTE D’ACORD, que pretén que l'alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys adquiresca un coneixement del valencià que li facilite el procés d'aprenentatge i afavoresca la integració de forma real i funcional dins de l'àmbit escolar.
Podeu consultar les característiques d'aquest projecte i descarregar-vos materials complementaris en el web d'Escola Valenciana o el d'Edicions 96.
El projecte D'ACORD, entre altres objectius, pretén:
- Intentar que l´alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys puga adquirir un nivell mínim i general de domini del valencià.
- Facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge d'aquest alumnat mitjançant la interacció dins de l'aula.
- Possibilitar accions de solidaritat i respecte als altres dintre de l'àmbit escolar.
- Acostar-se a la realitat de la integració de forma real i funcional i sempre com a recurs d'enriquiment.
Com aprenen ciències els xiquets de 5 a 7 anys?
Aquest web explica detalladament la posada en pràctica d'una unitat didàctica globalitzada dirigida a xiquets i xiquetes de 5 a 7 anys escolaritzats en un programa d'immersió lingüística. L'experiència d'investigació-acció va ser realitzada durant 2 cursos per un equip coordinat de mestres i professors de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
El treball per tasques a l'educació per a adults
El treball per tasques, eix de les programacions per als cursos de català per a adults.
Aquest article del número 42 (segon quadrimestre de 2008) de la Revista Tècnica de Política Lingüística Llengua i Ús aborda les programacions de llengua catalana atenent l’enfocament metodològic, la relació amb el Marc europeu comú de referència (MECR) i el Tipotext. S’hi descriuen les aportacions i es fa especial atenció al pilotatge.
Aquest article del número 42 (segon quadrimestre de 2008) de la Revista Tècnica de Política Lingüística Llengua i Ús aborda les programacions de llengua catalana atenent l’enfocament metodològic, la relació amb el Marc europeu comú de referència (MECR) i el Tipotext. S’hi descriuen les aportacions i es fa especial atenció al pilotatge.
dimecres, 17 de setembre del 2008
El primer dia de classe
Ara que tot just comença el curs, m'agrada recordar aquest article de Daniel Cassany sobre el primer dia de classe.
El primer dia
Daniel Cassany, Crònica d’ensenyament, 75, p. 9, abril de 1995.
Recordes el primer dia que vas fer classe? Recordes què vas fer, com et vas sentir? Jo vaig entrar a l'aula absolutament encongit, indecís. Em movia tot encarcarat. (És la por del mestre, sol, davant de la classe -el porter davant del penal?- ) Amb veu trèmula em vaig dirigir a les cares desconegudes i expectants que m'observaven des dels pupitres. El neguit em corria per dins. Com sempre, només vaig aconseguir tranquil·litzar-me arrencant a parlar, comprovant que tothom m'escolta i, doncs, que em donen la confiança que necessito per fer classe.
Una mestra de català per a adults, avui jubilada, em deia un dia poc després d'engegar el curs: "Sembla mentida. Tants anys fent classes, tan vella com sóc, i encara cada any em tremolen les cames quan entro el primer dia a classe!". Esplèndida lliçó de maduresa: hi ha molts primers dies, cada any i cada curs tenen primer dia. Vivim cada primer dia amb alguna cosa de l'emoció i la incertesa originals del primer primer dia.
Els alumnes saben que el primer dia és important. Tenen ganes de conèixer el mestre: com és, què diu, com parla. Si és rabiüt, simpàtic, tolerant. A la primera classe es parla de tot el curs: què farem, com, per què. De petit, els meus companys d'escola deien que el primer dia els mestres es fan els durs i els exigents, que ho fan per espantar els alumnes... però que després no ho són tant... i que tot va igual com sempre.
Cadascú té les seves estratègies per passar les angúnies del primer dia. Alguns ens posem a parlar sense parar, d'altres trenquen el gel amb algun joc, s'amaguen darrera de la taula, i n'hi ha que ho duen tot molt ben escrit. A la universitat, un il·lustre catedràtic començava el seu curs increpant: "Vostè, què sap de literatura catalana? I vostè, què va escriure Ramon Llull? Digui, vostè, quan va morir el gran rei En Jaume?" Els estudiants, humiliats, callàvem -ningú no sabia gaire res, en aquella fosca època postfranquista- i ell recobrava així la seguretat per iniciar la classe.
És ben clar que els alumnes no han de pagar les nostres debilitats, ni el primer dia ni mai. Tampoc crec que els mestres ens haguem d'avergonyir de posar-nos nerviosos, tensos o de patir una miqueta. Encara més: per què hem de viure aquests moments negativament, com si fos un error, una mancança, un defecte? Són les primeres hores de vida d'un nou curs, tenen tota la il·lusió d'allò que comença. Aquests sentiments d'inquietud demostren que ens interessa la classe, el curs que comença, les persones noves que ens escolten. Si any rera any som capaços de sentir neguit, de notar una punta d'emoció... ¿no deu voler dir això que mantenim encara la motivació per fer classe, que ens preocupa saber donar el millor de nosaltres a l'aula? Al contrari: el mestre que no sent res, que no pot sentir res, cada primer dia de classe, el que enceta un curs igual mecànicament, com una rutina, sense emoció, quina mena de mestre és?
Els tallers
ELS TALLERS: UNA EINA PER A LA PRÀCTICA REFLEXIVA.
El centre descriu la seua llarga experiència en l'organització de tallers intercicles, en principi relacionats amb l'àrea de visual i plàstica, però que s'han anat estenent a altres àrees. Així, tots els alumnes del centre realitzen tallers, entre els tallers que es realitzen al centre s'han escollit quatre tallers que poden servir per definir els objectius de la pràctica reflexiva: taller de teatre, taller de ceràmica, l’hort i taller de ràdio.
Aquí teniu informació sobre els diversos tallers que es realitzen al CEIP Silvestre Santaló de Salt (El Gironès): taller de cuina, taller de joc cooperatiu, taller de llenguatge oral i llengua de signes, taller de jocs matemàtics i taller d'experimentació.
L'arribada a l'escola
L'ARRIBADA A L'ESCOLA. RUTINES. EXPLICACIÓ D'UN CONTE DESCONEGUT PELS ALUMNES: “EN XUPI TÉ POR DE LA TEMPESTA”.
Rebuda a l'aula i explicació d'un conte desconegut a l'alumnat que inicia el procés d'escolarització al CEIP Pere Viver de Terrassa i de les estratègies que segueix la mestra per afavorir la parla en llengua catalana.
Es tracta d'un exemple de l'ensenyament de la llengua oral en una aula de P3 on s'aplica un programa d'immersió lingüística. Es presenten tres recursos: la interacció oral en una situació espontània, l'aplicació de rutines i l'explicació d'un conte.
dilluns, 15 de setembre del 2008
L'ús social del català
Conjunt de reportatges del diari Avui sobre l'ús de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida quotidiana. Francesc Puigpelat.
L'ús social del català (I). Els bars.
Castellà, 37; català, 12.
MITE · Pla deia que si en un cafè li responien "Bon dia", allò era el seu país REALITAT · He entrat en 49 bars: 75,5% de "Buenos días" i 24,5% de "Bon dia" CONTRAST · Mentre que la major part dels cambrers locals són displicents, abúlics i tenen escàs interès per atendre'm, els asiàtics em somriuen de seguida.
MITE · Pla deia que si en un cafè li responien "Bon dia", allò era el seu país REALITAT · He entrat en 49 bars: 75,5% de "Buenos días" i 24,5% de "Bon dia" CONTRAST · Mentre que la major part dels cambrers locals són displicents, abúlics i tenen escàs interès per atendre'm, els asiàtics em somriuen de seguida.
L'us social del català (2). Etiquetatge.
L’etiquetatge de Portugal. Faig l’experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès.
L’etiquetatge de Portugal. Faig l’experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès.
L’us social del català (3). Quioscos.
Revista busca quiosc.
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
Revista busca quiosc.
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
L'ús social del català (4). Retolació.
L'enigma Nevot.
La política lingüística té dos temes estrella: la immersió a l’escola i la retolació. El segon pot semblar menor, però l’engrandeix una peculiaritat: la Generalitat està facultada per imposar sancions als que no retolin en català. La llei de política lingüística del 1998, en el seu article 32.3, diu: “La senyalització i els cartells d’informació de caràcter general fix [...] dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català”.
L'enigma Nevot.
La política lingüística té dos temes estrella: la immersió a l’escola i la retolació. El segon pot semblar menor, però l’engrandeix una peculiaritat: la Generalitat està facultada per imposar sancions als que no retolin en català. La llei de política lingüística del 1998, en el seu article 32.3, diu: “La senyalització i els cartells d’informació de caràcter general fix [...] dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català”.
L'ús social del català (5). Llibreries.
El Capitán Calzoncillos.
Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català.
El Capitán Calzoncillos.
Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català.
Espais de Benvinguda Educativa (EBE)
Amb la tornada a l'escola apareixen diverses novetats, entre les quals volem fer referència a la creació d'Espais de Benvinguda Educativa (EBE) a Catalunya, les noves aules d'acollida.
Aquests espais rebran alumnes immigrats de vuit anys a divuit, que passaran un període d'adaptació abans de ser escolaritzats. Aquest període, el decidiran els equips de suport psicopedagògic.
En un primer moment, l’EBE va merèixer crítiques d'ERC i ICV i d'entitats de suport als immigrants.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir aquests articles: "Educació impulsarà una experiència pilot per millorar l'atenció als alumnes nouvinguts", "La proposta de centres especials per a immigrants topa amb els sindicats", "Avancem en convivència des de l’escola", "Els espais de benvinguda acolliran alumnes immigrats d'entre 8 i 18 anys" i "Més de mil sol·licituds de matriculació a Reus".
També podeu visitar, a partir d'octubre, l’exposició “La immigració, ara i aquí” al Palau Robert, per conèixer, comprendre i viure de prop els processos migratoris en general i l’estat actual de la immigració a Catalunya.
dissabte, 13 de setembre del 2008
El cibercançoner
El cibercançoner: Ploreu, ploreu ninetes, Quatre pedres, Plou i fa sol, L'esquirol, El gegant del pi, Cargol treu banya, En Joan petit, Escarbat bum bum, Sol solet, Marieta vola vola, El cuiner, Dijous llarder, Despertador, La coqueta de sucre, El gall i la gallina, L'elefant, Els titelles, Tres Vaixells, La gallina, Surt, Sol, Solet i Carnestoltes.
Jocs LIC
Els Jocs LIC consten de 8 volums. En set d’aquests quaderns es poden trobar una sèrie de passatemps (sopa de lletres, mots encreuats, compleció de paraules o frases, preguntes a partir de l’observació d’una imatge…) i en el vuitè es troben orientacions per a l’ús i les solucions.
Els continguts lingüístics fan referència als temes que corresponen al nivell A1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües1, de manera que els títols dels set quaderns de passatemps són els següents:
• Identificació personal i relacions familiars.
• Ensenyament i educació.
• Estats físics i anímics d’una persona.
• Rutines diàries, temps lliure i entreteniments.
• Habitatge i llocs de residència.
• Compres, menjar i beure.
• Viatges i trasllats.
El quadern número 8 està adreçat al professorat i consta dels apartats següents:
• Orientacions didàctiques.
• Continguts lingüístics de cada volum (encartament central).
• Adreça i esquema de navegació de la secció d’acollida de la pàgina web de la Subdirecció
LIC del Departament d’Educació, on es poden trobar recursos per atendre l’alumnat nouvingut.
• Informació sobre materials editats pel Departament d’Educació per a l’aprenentatge inicial de la llengua catalana.
• Solucions als passatemps dels altres set volums. Les solucions s’han inclòs totes en aquest volum per tal que siguin els docents els qui decideixin en quin moment les volen presentar a l’alumnat. D’aquesta manera, es facilita la funció complementària amb què s’ha concebut aquest material i el professorat té l’opció de proporcionar a l’alumnat recursos per a la resolució de les activitats (lèxics visuals, diccionaris, recull de continguts per temes, activitats d’ensenyament-aprenentatge…) o bé recórrer directament a les solucions.
Els Jocs LIC han estat pensats com un material complementari per a l’aprenentatge de la llengua catalana des d’una vessant lúdica.
Els continguts lingüístics fan referència als temes que corresponen al nivell A1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües1, de manera que els títols dels set quaderns de passatemps són els següents:
• Identificació personal i relacions familiars.
• Ensenyament i educació.
• Estats físics i anímics d’una persona.
• Rutines diàries, temps lliure i entreteniments.
• Habitatge i llocs de residència.
• Compres, menjar i beure.
• Viatges i trasllats.
El quadern número 8 està adreçat al professorat i consta dels apartats següents:
• Orientacions didàctiques.
• Continguts lingüístics de cada volum (encartament central).
• Adreça i esquema de navegació de la secció d’acollida de la pàgina web de la Subdirecció
LIC del Departament d’Educació, on es poden trobar recursos per atendre l’alumnat nouvingut.
• Informació sobre materials editats pel Departament d’Educació per a l’aprenentatge inicial de la llengua catalana.
• Solucions als passatemps dels altres set volums. Les solucions s’han inclòs totes en aquest volum per tal que siguin els docents els qui decideixin en quin moment les volen presentar a l’alumnat. D’aquesta manera, es facilita la funció complementària amb què s’ha concebut aquest material i el professorat té l’opció de proporcionar a l’alumnat recursos per a la resolució de les activitats (lèxics visuals, diccionaris, recull de continguts per temes, activitats d’ensenyament-aprenentatge…) o bé recórrer directament a les solucions.
Els Jocs LIC han estat pensats com un material complementari per a l’aprenentatge de la llengua catalana des d’una vessant lúdica.
Accés als títols de la col·lecció:
Videoclips infantils
Creació de videoclips infantils per a treballar la comprensió i l'expressió oral.L'objectiu d'aquest taller és crear recursos que treballen la comprensió i expressió oral aprofitant un material tant atractiu pels xiquets com són les cançons infantils. A partir d'unes cançons ja enregistrades amb autorització de l'autor es vol preparar diferents materials que ajuden a l'alumnat tant en al comprensió de la lletra com a una correcta producció. Aquests materials inclouen dibuixos, fotografies o animacions i es poden complementar amb d'altres materials en paper o activitats amb l'ordinador: textos, dibuixos a pintar, activitats clic...
Coordinació: Rosa Vilardell, Montserrat Vila i Benjamí Vidiella.
Cançons: Àngel Duran.
Aprendre anglés a l'Educació Infantil
L'aprenentatge de l'anglés a l'Educació Infantil. Recull d'articles, com ara:
El text narratiu dialogat. Una manera de construir l'aprenentatge de la llengua estrangera a l'educació infantil. Josep Maria Artigal
The Place of Games in English Classes with 4 - 5 year olds. Robin Newton
Singing with 4 to 5 year olds. Brendan Dunne
Teaching English in "Infantil". Implications for the Classroom. Nicole Taylor
El text narratiu dialogat. Una manera de construir l'aprenentatge de la llengua estrangera a l'educació infantil. Josep Maria Artigal
The Place of Games in English Classes with 4 - 5 year olds. Robin Newton
Singing with 4 to 5 year olds. Brendan Dunne
Teaching English in "Infantil". Implications for the Classroom. Nicole Taylor
Materials i activitats d'aprenentatge. Cançons, jocs interactius, contes, material fotocoipable...
Educació audiovisual
“L’Educació Audiovisual és un dels pocs instruments que professorat i alumnat tenen per començar a desafiar la gran desigualtat de coneixement i de poder que existeix entre els que fabriquen la informació pel seu propi interès i els qui la consumeixen innocentment com si es tractés de notícies o diversió.”
Len Masterman
Len Masterman
divendres, 12 de setembre del 2008
Matemàtiques amb dibuixos amagats
Numeració, sèries i taules de multiplicar per a l'educació infantil i el cicle inicial de l'educació primària.
Activitats de la BBC per als infants
Des de la BBC es proposen passatemps, contes divertits i altres activitats amb simpàtics personatges. http://www.bbc.co.uk/schools/laac/
The Little Animals Activity Centre is a fun way for 4-8 year olds to learn and play at home.
The Little Animals Activity Centre is a fun way for 4-8 year olds to learn and play at home.
La casa
Composició d'escenaris de la casa feta per Ramon Raventós per treballar diferents vocabularis: la cuina, la sala d'estar, la cambra de bany, l'habitació i el jardí.
Jocs per a Infantil
En aquesta pàgina hi trobareu jocs de les diferents àrees per treballar amb els xiquets i les xiquetes de segon cicle d'Educació Infantil. Està pensada perquè els més menuts hi puguen navegar sols.
Jocs de memòria. Un joc per posar a prova la memòria. Ofereix diferents nivells de dificultat: de 6 a 18 parelles.
L'espai
Treballem l'espai i l'univers amb nens i nenes de 4 a 7 anys. Un lloc per parlar, investigar, jugar i aprendre de l'espai i l'Univers amb els més petits.
Gràfics dels temps
Activitat experimental desenvolupada a P4 amb l'objectiu que l'alumnat es familiaritze amb les gràfiques en un nivell molt bàsic.
dijous, 11 de setembre del 2008
L'educació viària a Infantil
L’alumnat treballa la pròpia identitat, la situació espacial, l’entorn més proper, la correcta utilització d’alguns elements viaris i l’autoprotecció davant de possibles situacions de perill. Com a factor personal de risc associat a conductes de risc en aquesta edat es contempla l’errònia o insuficient percepció del risc.
Les activitats en aquest cicle són: la dramatització de contes i situacions viscudes, la lectura de murals didàctics per motivar el diàleg i els jocs.
Tot seguit, teniu un vídeo del Col·legi Sagrat Cor de Sant Adrià de Besòs que ha integrat l'educació viària en el seu projecte curricular com a eix transversal.
La música a Infantil i Primària
Els xiquets des de ben menuts mostren interés per la música. I és aleshores quan comencen a sorgir els dubtes, per exemple: Hem de donar als infants els exemples de la millor música?, com proposava Kodaly.A més, cal tenir en compte que: "Educació no significa exclusivament escola: desenvolupar el sentit musical i creatiu depèn igualment de la família, la guarderia i els diferents mitjans d’animació" (Delalande, 1984).
Sobre aquest tema, resulta molt interessant el treball desenvolupat per M. Antònia Guardiet i Bergalló "L'audició musical a l'Educació infantil i primària", en el qual reflexiona sobre tots aquests aspectes i d'altres, a més de fer propostes didàctiques i oferir materials i recursos, així com referències bibliogràfiques.
La lectura i l'escriptura a Infantil
En aquest enllaç, hi trobareu un curs d'actualització de l'ensenyament/aprenentatge de la lectura i l'escriptura dut a terme pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb les experiències didàctiques de diversos centres escolars.
dilluns, 8 de setembre del 2008
L'art a Educació Infantil
En aquesta web hi trobareu una sèrie d'experiències relacionades amb l'art a Educació Infantil portades a terme amb nens i nenes de segon cicle d'Educació Infantil, en el CEIP Josep Pallach de Figueres.
Els infants i la lectura
El document "Els infants i la lectura", elaborat per Teresa Creus, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB, ens explica què han d'aprendre els infants en relació a la llengua escrita a les escoles durant el cicle d'Educació Infantil.
"Es tracta d'aconseguir que l'hàbit de llegir neixi en els vostres fills, es tracta de crear les condicions favorables perquè se'ls encengui el desig de llegir i de continuar llegint. El verb llegir, com el verb estimar, no suporta l'imperatiu".
La màgia de llegir, de José Antonio Marina, filòsof i escriptor.
Tot seguit, us recomanem algunes lectures sobre aquest tema:
Com explicar contes de Sara Cone Bryant.
M'agrada llegir: com fer els teus fills lectors publicat per Ara Llibres. Aquest llibre recull un conjunt de consells clars i eficaços perquè llegir forme part de la vida quotidiana dels xiquets: a casa, a l'escola, a les biblioteques...
Els infants
El Magazine d'ahir, 7 de setembre de 2008, dedica bona part dels seus continguts als infants.
El tema central "La edades del niño" està dedicat a les diferents etapes de la infantesa, un moment de la vida tan fascinant com accelerat.
diumenge, 7 de setembre del 2008
Centenari Mercè Rodoreda (1908-2008)
L'any 2008, cent anys després del naixement de Mercè Rodoreda, una de les escriptores més famoses i més internacionals de la narrativa catalana, podem trobar a la xarxa moltes propostes interessants per treballar la figura d'aquesta autora, entre les quals cal destacar una WebQuest per Cicle Superior de Primària i Primer Cicle d'ESO dissenyada per Laura Bartrons i Caminal. De tota manera, hi podeu trobar molt més recursos.
dissabte, 6 de setembre del 2008
La natura a l'aula
El Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia presenta diferents alternatives d'activitats a l'aula que promouen l'estudi amb éssers vius. Un ventall de possibilitats de treball sobre continguts rellevants de l'àrea de descoberta de l'entorn, amb una metodologia basada en l'aprofitament dels recursos, respectuosa amb el medi, i en la participació de l'alumnat en el propi procés d'aprenentatge, en aquest cas de les escoles Dovella de Barcelona i La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau.
Els racons de treball
Els racons ens permeten organitzar l'aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada i diferent. Poden ser de treball o de joc.
Segons el tipus d'activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d'altres els xiquets poden funcionar amb força autonomia.
Organitzats en grups reduïts, els xiquets i les xiquetes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també potencien la seua iniciativa i el sentit de la responsabilitat.
Els/les mestres porten un control de manera que cada xiquet/a vaja passant al llarg d'un període de temps (setmana, quinzena,...) per tots els diferents racons de treball. Va bé que hi haja més d'un mestre a l'aula de manera que cadascú s'encarregue d'uns racons concrets.
Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada xiquet/a, planificant activitats d'aprenentatge adaptades als seus coneixements previs.
La classe és un món. La botiga, la cuina, la visita del metge i l'observació dels animals. Tots ho fan i tots ho aprenen. Cada racó de la classe permet un aprenentatge diferent. El CEIP de Pràctiques de Girona organitza la classe de manera singular, com s'hi pot observar en aquest vídeo.
Acíe teniu algunes propostes de racons de treball: El racó del so. Activitats d'escoltar, Treballem per racons, Confegir paraules al racó de les lletres i més racons.
Si voleu llegir més sobre els racons de treball, podeu consultar "Els racons de treball a l'Educació infantil" i "Treball per racons", entre d'altres.
dijous, 4 de setembre del 2008
Treball per projectes
Què vol dir treballar per projectes?
•És una manera de treballar a l’escola basada prioritàriament en la comunicació.
•L’infant utilitza diferents estratègies i llenguatges (verbals i no verbals) per conéixer-se ell mateix i per conéixer la realitat que l’envolta.
•Es tracta d’ensenyar els infants a pensar, fer que aprenguen a aprendre.
Ací teniu alguns exemples de treball per projectes: Els lleons, El món per un forat, Sàlix i els sentits, Els conills, Les màquines, L'àguila reial, Els cargols, L'art romànic i molts més.
Si voleu saber més sobre el treball per projectes, podeu llegir aquests articles: "Els projectes de treball: una eina a l'abast", "Una aproximació al treball per projectes", "El tractament de la diversitat en el treball per projectes" i "El vídeo didàctic com a motivador del treball per projectes".
dimecres, 3 de setembre del 2008
Les TIC com a suport en els infants
Aquest vídeo educatiu mostra l'aplicació de les TIC a una aula d'Infantil, concretament a P5 del CEIP Puig d'Arques.
Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls proposi. Cal tenir present, però, que els nens i nenes hauran de realitzar uns certs aprenentatges que segueixin les pautes habituals d'aquestes edats.
En una classe de parvulari de 5 anys hi trobem diferents formes organitzatives del grup d'alumnes i diferents tipologies d'activitats d'ensenyament i aprenentatge, en què les TIC a l'aula ofereixen un excel·lent suport per a les tasques dels infants, ajudant-los en el seu desenvolupament.
Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls proposi. Cal tenir present, però, que els nens i nenes hauran de realitzar uns certs aprenentatges que segueixin les pautes habituals d'aquestes edats.
En una classe de parvulari de 5 anys hi trobem diferents formes organitzatives del grup d'alumnes i diferents tipologies d'activitats d'ensenyament i aprenentatge, en què les TIC a l'aula ofereixen un excel·lent suport per a les tasques dels infants, ajudant-los en el seu desenvolupament.
Si voleu saber-ne més, Orientacions i recursos per a la integració de les TIC en els processos d'ensenyament aprenentatge a les aules de parvulari i de cicle inicial del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Experiències educatives a Infantil
En els següents vídeos educatius de l'Edu3.cat, s'hi poden observar diverses experiències escolars d'Educació Infantil.
Descripció de diverses activitats realitzades a l’Escola Bressol de Gavà, com ara: el funcionament general del centre, el funcionament de les classes, l’aula de nadons, les aules de P1 i P2, la informàtica, els patis, l’hort, les festes tradicionals i la ràdio d’infants.
Escola Bressol de Mollet del Vallès.Descripció de diverses activitats realitzades a l’Escola Bressol de Mollet del Vallès, com ara: la benvinguda, el bon dia, llenguatge musical, caixes de música, la música com a eina educativa, música moderna a l’aula, música i expressió corporal, el conte, el joc lliure i la relació adult-infant.
Escola Bressol de Valldoreix.Descripció de diverses activitats realitzades a l’Escola Bressol de Valldoreix, com ara: el canvi de bolquers, el dinar, el Joc Heurístic, Mares/Pares i la migdiada.
800 anys de literatura catalana a la xarxa
Aquesta exposició, ara digitalitzada, va ser creada el 1989 per la Institució de les Lletres Catalanes, i va itinerar fins al 1996, quan es va desmuntar definitivament després d'haver passat per ciutats com Amsterdam, Berlín, Frankfurt, Göteborg, Hèlsinki, Londres, Montreal, Moscou, Oxford, París, Venècia, Viena o Zuric fins a comptar-ne vint-i-nou. L’exposició virtual '800 anys de literatura catalana' es pot consultar a través de la xarxa en onze llengües: català, anglès, alemany, suec, neerlandès, portuguès, rus, hongarès, italià, francès i espanyol. La mostra es converteix en una introducció multilingüe a les nostres lletres.
La pissarra digital interactiva
Mitjançant algunes de les activitats que es desenvolupen al CEIP Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts, podem veure algunes de les moltes aplicacions que la pissarra digital interactiva pot aportar a l'aula. En aquest cas, concretament a Educació Infantil i a Educació Primària.
Al bloc de Francesc Morilla "Pissarra digital interactiva" podeu trobar un seguit de recursos per a Infantil, Primària, Anglés i Educació física, entre d'altres.
També són interessants les propostes d'ús didàctic del Dr. Pere Marquès Graells amb la pissarra digital, així com les del Servei educatiu del Baix Llobregat.
Al bloc de Francesc Morilla "Pissarra digital interactiva" podeu trobar un seguit de recursos per a Infantil, Primària, Anglés i Educació física, entre d'altres.
També són interessants les propostes d'ús didàctic del Dr. Pere Marquès Graells amb la pissarra digital, així com les del Servei educatiu del Baix Llobregat.
dimarts, 2 de setembre del 2008
La prestatgeria digital
Des de la prestatgeria digital de la XTEC, els centres docents poden crear tants llibres virtuals com necessiten.
Visiteu el catàleg digital per tenir accés als llibres creats per altres centres.
Per saber com són els llibres digitals i com funcionen visiteu el llibre d'exemple.
dilluns, 1 de setembre del 2008
L'origen dels aliments
Unitats didàctiques del Col·legi de farmacèutics de Barcelona sobre l'origen dels aliments per a l'alumnat de 8 a 12 anys.
I també hi podem trobar el joc "Fes de cuiner!".
Unitat didàctica multimèdia: origenaliments.pdf
Unitat didàctica multimèdia: origenaliments2.pdf
I també hi podem trobar el joc "Fes de cuiner!".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)