diumenge, 24 d’agost del 2008

Programes educatius per a l'alumnat nouvingut

Els programes educatius per a l’alumnat nouvingut són l’aula d’acollida a Catalunya, el PALIC a les Illes Balears i el programa PASE al País Valencià.

L'aula d'acollida a Catalunya.
L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. El Pla Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) comportava la creació d'aules d’acollida per a l'alumnat nouvingut amb l'objectiu de possibilitar-los, el més ràpidament possible, l’adquisició de les habilitats conversacionals en la llengua de l’escola.

El PALIC a les Illes Balears.
La immigració no és una situació nova a les Illes Balears. Des de sempre ha estat terra d'acollida. El que sí ha suposat un canvi, sobretot en els darrers anys ha estat la quantitat en què ho fan i que si abans es concentraven sobretot a les àrees costaneres, ara se n’ha generalitzat la localització i diversificat l'origen.
El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC) és el conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears proposa als centres d'ensenyament obligatori per intentar donar resposta a la nova situació que suposa l'augment a les aules d'alumnat de procedència estrangera en qualsevol moment del curs escolar, partint del principi d'igualtat d'oportunitats que s'ha de garantir a tot l'alumnat.
El PALIC, un model per a les illes (pdf) i (pps).

El programa PASE al País Valencià.
El Programa d'Acollida al Sistema Educatiu (PASE) és una mesura de suport temporal destinada a l’alumnat estranger de nova incorporació.

Sobre aquest tema, resulta m0lt interessant la Guia pràctica d’acollida lingüística. Guia de recursos per a l’acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials elaborada per la Plataforma per la llengua.

ZonaClic

ZonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquestes activitats educatives multimèdia i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguen compartir els materials didàctics creats amb el programa.
S'hi poden cercar activitats d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

Contes per a l'escola

A "Una mà de contes" una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà.
En aquest programa de TV3 s'expliquen diverses històries, com ara "La gallineta rossa", "La llei de Moctezuma", "La noia ocell", "La sirena i les pomes", "La filla del mercader", "El barret màgic", "L'enigma de l'esfinx", etc. i s'hi poden descarregar els vídeos.

Projecte CLIL. Matemàtiques i ciències en anglés

Aquest centre té com a una de les seues prioritats educatives l'ensenyament de l'anglés. L'experiència s'inicia amb els alumnes de tres anys i continua al llarg de l'educació primària amb l'oferta de tallers interdisciplinaris en anglés i l'oferta de blocs de continguts de l'àrea de matemàtiques i ciències naturals des de cicle inicial fins al darrer curs de l'educació primària.

Musiquetes per a l'escola


Musiquetes per la Bressola ens amara de música popular i tradicional i volem que els nens i les nenes les canten i les ballen, als patis de ls escoles i als carrers i les places. Aquest projecte musical vol reconèixer la Bressola i ho vol fer amb unes quantes premises bàsiques: prendre com a base la música popular i tradicional de tots els territoris de parla catalana; com que es tracta d’un treball relacionat amb les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, no s’oblida del component pedagògic, es tracta d’un CD per cantar, però no només per a infants, i fer una aportació de qualitat i original al panorama.
Tot seguit podeu trobar alguns enllaços de peces aptes per a Educació Infantil i Primària que formen part del projecte musiquetes.cat, on diversos artistes dels Països Catalans interpreten cançons populars per a la mainada.
La cançó de les mentides. Tema tradicional que interpreten Núria Lozano (La Carrau) i Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis). És un ska amb tocs de rhythm’n’blues i un punt electrònic.
Una matinada fresca. És un ska atípic a càrrec d’un duet original de les Terres de Ponent: el prolífic i veterà contrabaixista Lo Pardal Roquer i la jove cantautora Meritxell Gené.

Proposta d'interacció entre el text i la imatge a Primària

Text i imatge fan missatge.
Des del CEIP Puig d'Arques i la ZER Tramuntana ens proposen diferents activitats curriculars per poder treballar la imatge i la lectroescriptura de manera conjunta com a eina de comunicació. En aquesta proposta per a l'Educació Primària, a més de treballar la lectoescriptura, es treballa la imatge i, sobretot, la interacció entre el text i la imatge.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Comentari de textos (bibliografia)

Bibliografia.
Bech, S., Borrell, J. Com es comenta un text literari. Ed. Barcanova. Barcelona, 1989.
Bernández, E. (recopilación de textos) Lingüística del texto. Arco-libros. Madrid, 1987.
Cassany, D. Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Ed. Empúries. Barcelona, 1987.
Castellà, J. De la frase al text. Teoria de l'ús lingüístic. Ed. Empúries. Barcelona, 1992.
Dijk T. Van. Texto y contexto. Ed. Cátedra. Madrid, 1977.
Espí, A. Llopis, T. Curs de narrativa. Ed. Laertes. Barcelona.
Espí, A. Llopis, A. Curs de poesia. Ed. Laertes. Barcelona.
Espinal, Ma.T. Significat i interpretació. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1988.
Lozano et allii. Análisis del discurso. Hacia una semiótica de la interacción textual.
Ed. Cátedra. Madrid, 1989.
Martínez Bonatti, F. La estructura de la obra literaria. Ed. Ariel. Barcelona, 1960. (reimprès el 1983)
Núñez, L. La construcción del texto. Eudema Universidad. Madrid, 1991.
Pennac, D. Com una novel.la. Ed. Empúries. Barcelona, 1993.
Rigau, G. Gramàtica del discurs. U.A.B. Bellaterra, 1981.
Sargatal, A. Iniciació al conte literari. Ed. Laertes. Barcelona.
Soler, I. Trilla, Ma.R. Les línies del text. Introducció a les tècniques narratives. Ed. Empúries. Barcelona, 1989.

divendres, 22 d’agost del 2008

Llengua, escola i immigració

Des de mitjan anys noranta, els sistemes educatius de Catalunya, de les Illes Balears i del País Valencià han experimentat canvis importants respecte a l’alumnat que escolaritzen. Als anys vuitanta, després del franquisme, una de les qüestions centrals d’aquests sistemes educatius va consistir a promoure, des de l’ensenyament obligatori, el coneixement del català i del castellà a tot l’alumnat, independentment de la seua llengua inicial.

Avui dia, aquelles reflexions i propostes educatives formulades als anys vuitanta tenen una validesa limitada, ja que la qüestió es planteja d’una manera relativament diferent. S’hi ha afegit una nova qüestió: ja no hi ha únicament alumnat de llengua catalana i de llengua castellana escolaritzat des del començament del parvulari. Els corrents migratoris dels últims deu anys han significat que, a aquest alumnat, s’hi haja afegit un gran percentatge de xiquetes i de xiquets amb una enorme diversitat lingüística en origen i que, a més a més, s’incorporen al sistema educatiu en diferents moments. Així, la preocupació actual ha quedat modificada en part i es pot formular de la manera següent: com es pot aconseguir que la infància i l’adolescència escolaritzada als nostres sistemes educatius, independentment del seu moment d’incorporació i de la seua llengua inicial, desenvolupe coneixement de les dues llengües oficials.

Aquest llibre de l'editorial Graó, escrit per Ignasi Vila, Carina Siqués i Teresa Roig, ens facilita informació sobre l'educació bilingüe i els canvis que s'han produït als sistemes educatius, i fa una anàlisi dels fluxos migratoris dels últims anys i de les tendències de futur, així com de les característiques de l'alumnat estranger i de les seues famílies.

Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó, 2006, 175 pàgs. (Sèrie: Didàctica de la llengua i la literatura).


Apunts sobre el domini lingüístic català

El balear.
El balear i l'estàndard. Gabriel Bibiloni: "El balear i l'estàndard". Dins Actes del VII Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.

El Carxe: blog i vídeo.



Mapa del domini lingüístic.

dijous, 21 d’agost del 2008

Escoles diverses

El primer contacte dels alumnes nouvinguts amb l'escola són les aules d'acollida.
El programa "Tot un món" de TV3 hi dedica un capítol. A l'aula d'acollida els alumnes aprenen a parlar, llegir i escriure en català i a saber-se desenvolupar en la societat on han de viure.

Llegir i escriure al segle XXI

Conferència de Daniel Cassany titulada "Llegir i escriure al segle XXI".
Aquesta conferència ens aporta els resultats de la recerca d'en Daniel Cassany, escriptor i professor de la Universitat Pompeu Fabra, sobre la literacitat crítica.
Planteja com un gran repte de comunicació a les aules del segle XXI el fet de saber llegir i escriure. Al llarg de la seua ponència hi trobem valuosos recursos innovadors.

Web personal de Daniel Cassany.
Decàleg didàctic de l'ensenyament de la composició.

El Modernisme

http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/
http://www.xtec.cat/trobada/modernis/

En aquest capítol es fa una aproximació al Modernisme com a moviment estètic i cultural que neix a partir de la 1ª Exposició Universal de Barcelona el 1888 i que afectarà a les formes de pensar, de fer art i de la valoració de la llengua catalana fins la primera dècada del s. XX.

El programa "Memòria de Catalunya" de TV3 també dedica el capítol a l'expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l'arquitecte Antoni Gaudí.

El modernisme va ser una de les expressions més significatives de l'anomenada Belle Époque, i es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1910. La nova estètica estava marcada per la línia corba, l'asimetria i l'ornamentació detallista i inspirada en la natura. També cal destacar l'ús de materials com el ferro, la fusta, la ceràmica, la terra cuita i el vidre. Aquest llenguatge propi va integrar les arts menors i va revifar algunes de les tècniques dels oficis tradicionals.

La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí. A iniciativa de l'industrial Eusebi Güell va concebre el parc Güell de Barcelona, que havia de ser una urbanització privada amb cases i jardins. L'any 1883 va assumir l'encàrrec de la Sagrada Família, en què va treballar durant més de trenta anys, fins a la seva mort, l'any 1926. Altres obres destacades de Gaudí són: la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló, la Torre Güell i el Col·legi de les Teresianes, a Barcelona, i el celler Güell, al Garraf.

Josep Puig i Cadafalch va ser un altre representant del moviment modernista, amb obres com la remodelació de les caves Codorniu, la Casa de les Punxes, la Casa Amatller, la Casa Quadras, el Palau Macaya o la seva casa a Argentona. Pel que fa a Lluís Domènech i Montaner, cal destacar el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lamadrid i la Casa Thomas, a Barcelona, i l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Fàbregas, a Reus.

El modernisme es va estendre ràpidament a tot Catalunya, amb mostres ben significatives a poblacions com la Garriga, Cadaqués, Cardedeu, Puigcerdà, Sort, Sant Joan Despí, Girona, Olot, Terrassa o Sabadell.

A banda de l'arquitectura, també van ser importants la decoració interior, el disseny de mobles i la joieria, amb artistes com els germans Josep i Francesc Masriera.

El màxim representant en l'àmbit de l'escultura va ser Josep Llimona, seguit de figures com Josep Reynés, Eusebi Arnau, Miquel Blai, Emili Fontbona o Enric Clarasó.

En pintura van destacar Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Llimona, Modest Urgell, Joan Brull o Ricard Canals.

El modernisme català va tenir protagonistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", passeja pels anys que van posar fi al segle XIX i van donar la benvinguda al segle XX.

A finals del segle XIX, l'enriquiment de la burgesia catalana feia que les noves generacions veiessin el món d'una manera diferent. Catalunya va entrar en els moviments artístics que s'imposaven a Europa: "modern style", "art noveau", "liberty"...

Santigo Rusiñol, pintor, dramaturg i novel·lista, i el pintor Ramon Casas van ser els principals impulsors d'un nou moviment artístic: el modernisme.

Ruta del Modernisme. http://www.rutadelmodernisme.com/

Més informació sobre els nouvinguts

D'on són i per què han vingut.

L'espai "Tot un món" de TV3 parla de les raons per les quals molts ciutadans estrangers, de diverses procedències, han vingut a viure a Catalunya. Cada any arriben a Catalunya moltes persones de fora i prop d'un 10 % de la població és de procedència estrangera. Les raons que han portat aquesta gent a deixar els seus països d'origen són ben diferents.



Immigrants en català.

El programa "Tot un món" mostra com, a més de les classes de català, les parelles lingüístiques permeten acostar els immigrants a la llengua i a la cultura de Catalunya. Aproximadament un 30 % dels alumnes que assisteixen a les classes de català per a adults organitzades arreu de Catalunya pel Consorci de Normalització Lingüística són estrangers. Una altra opció per aprendre català i, a més, altres aspectes de la cultura del país són les parelles lingüístiques.

Educar en la diversitat.

L'Associació Sociocultural Punt d'Intercanvi treballa en l'elaboració de llibres de text bilingües, en català i en la llengua d'origen dels alumnes immigrants.

L'espai "Tot un món" mostra com funciona el projecte Educar en la Diversitat. L'Ahmad i la Montse acaben de traslladar la seu de la seva associació al barri del Raval de Barcelona. El projecte en què estan immersos gira al voltant de l'educació en la diversitat, i aquest barri és escenari d'una constant interacció cultural. El projecte en què ara treballen és l'edició de llibres bilingües, una eina perquè aquells alumnes que arriben de fora puguin seguir les classes sense haver de tenir un reforç especial.

El projecte Educar en la Diversitat pretén igualar les condicions d'aprenentatge dels alumnes i integrar els nouvinguts a l'escola mitjançant un llibre que segueix el mateix currículum, que té tota la terminologia que apareix en el llibre de text dels altres companys i que és en català, però també en la seva pròpia llengua.

Aquests materials estan avalats pel Centre UNESCO de Catalunya. Hi podem trobar: El Món de la Dúnia, Els llibres de la Nur, Diccionari il·lustrat àrab-català i el Diccionario ilustrado árabe-español, Diccionari català-àrab, català-xinès, català-urdú (versió per a internet) i Diccionari català-aranès (versió per a internet).

L'aula d'acollida dins del marc del centre acollidor (CEIP Drassanes).

Experiència dins una aula d'acollida al centre CEIP Drassanes de Barcelona.

L'aula d'acollida de l'IES Pere Alsius de Banyoles.

Metodologia emprada per l'IES Pere Alsius de Banyoles a l'aula d'acollida: l'alumnat nouvingut du a terme projectes amb la col·laboració del professorat del claustre, d'alumnat de l'aula ordinària i d'agents externs al centre.

Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts (IES Josep Lluís Sert).

Pràctiques docents LIC a l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels.

dimarts, 19 d’agost del 2008

L'aula d'acollida

El programa "Caçadors de paraules" investiga quines dificultats tenen els estrangers per aprendre català. Es tracta de descobrir si aprendre català és tan difícil com diuen.



El programa "Tot un món" segueix una noia russa durant tot un curs, des de la seva arribada a l'aula d'acollida fins a la incorporació a la classe normal.
La Salina Makoeva és de Rússia, té tretze anys i es va incorporar a l'aula d'acollida de l'Institut d'Educació Secundària Flos i Calcat de Barcelona a l'inici del curs.
La Pilar Soler, professora de l'aula d'acollida, n'ha fet el seguiment durant el curs.
El capítol mostra, mitjançant les opinions de la Pilar i de la Salina, l'evolució que ha fet aquesta nova alumna i el nivell de domini de la llengua que assoleix al llarg de tot un curs.

En aquest capítol d'"El diari de l'aula d'acollida” s'explica el procés d'incorporació de l'alumnat nouvingut als centres de secundària amb aula d'acollida. Es mostra el funcionament de les aules d'acollida, enteses com un recurs obert on participen diversos agents educatius. En aquest capítol es veuen les vivències que representa per l'alumnat nouvingut la nova realitat i també el que representa per al professorat, per a les famílies i, en general, per a tots aquells qui són protagonistes del procés d'acolliment d'aquest alumnat.



A l'Aula d'Acollida de l'IES La Mallola (Esplugues de Llobregat) utilitzen diferents eines, com ara, el correu electrònic, l'editor de so i el Flash, per fer autodictats.



Bloc de l'aula d'acollida del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua.

dilluns, 18 d’agost del 2008

Els nostres parlars

Resulta molt interessant conéixer gent d'altres llocs i poder observar la forma de parlar de tots els territoris de parla catalana. Tot seguit, hi trobareu uns vídeos sobre aquest tema del programa de televisió "Caçadors de paraules".

El català de l'Ebre:

El català de la Franja de Ponent:

El català a l'Alguer:

Voluntariat lingüístic

Actualment hi ha diferents possibilitats d'aprendre i practicar la llengua oral. Tot seguit, en teniu algunes.

Voluntariat lingüístic pel valencià.
http://www.voluntariatpelvalencia.org/

Parelles lingüístiques.
L’aprenent es compromet a dedicar un mínim de 10 hores (1 hora per setmana) a conversar en valencià amb una persona voluntària.
http://www.fev.org/modules.php?name=News&file=article&sid=703

La Universitat de València ofereix: grups de conversa (reunió d’un grup reduït d’aprenents que es troben per parlar, on hi ha un conductor/a i amb dos nivells, inicial i avançat) i tàndems lingüístics (projecte que intenta que els estudiants castellanoparlants puguen adquirir fluïdesa a l’hora d’expressar-se en valencià d’una manera informal i efectiva).

"Compartim converses" és una experiència que es duu a terme en els dos instituts públics de secundària d'Esparreguera (IES El Cairat i l'IES El Castell) que té com a objectiu dinamitzar l'us de la llengua catalana i afavorir el procés de cohesió social de l'alumnat.


Explicar contes als nouvinguts

Explicar contes és una manera d'acostar els alumnes nouvinguts a la llengua i les tradicions de Catalunya. "Tot un món" mostra l'experiència d'una escola de Barcelona que dedica una atenció especial als contes.

Avui és el dia del conte al CEIP Perú, al barri de Sants, a Barcelona. La peculiaritat de l'escola Perú és que un 87 % dels seus alumnes són fills de famílies immigrades. En Layner i la Yamna són dels alumnes més grans de l'escola i avui explicaran als més menuts el conte de "La rateta que escombrava l'escaleta". Una manera d'afavorir el contacte dels nens amb la llengua i les tradicions de Catalunya.

Més Eivissa


Eivissa, és l’illa més meridional de les Illes Balears. Cruïlla dels camins de mar al llarg de molts segles, són moltes les cultures que des d’antic han anat poblat la illa. Té una extensió de 572 km2 i està dividida administrativament en cinc ajuntaments on cadascun d’ells té diversos pobles o parròquies. L'illa es divideix tradicionalment en Vila (nom tradicional de la ciutat d'Eivissa) i Fora Vila.
El 1999 la UNESCO declarà Patrimoni de la Humanitat el recinte fortificat de Dalt Vila i la necròpolis del Puig des Molins. Aquesta declaració inclou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidònia del parc natural de ses Salines.


Sant Antoni de Portmany és un municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest.


dimecres, 13 d’agost del 2008

El Misteri d'Elx


Elx és una ciutat situada al migdia del País Valencià, a la comarca del Baix Vinalopó. És una ciutat que ha crescut entre les palmeres i la rambla del riu Vinalopó, moltes vegades intentant salvar aquests obstacles naturals.

Les representacions d'agost de la Festa o Misteri d'Elx se celebren a l'esmentada ciutat entre els dies 11 i 15 d'agost. Aquest drama assumpcionista és una representació teatral que se celebra a Elx i que la tradició ha permés que continue viva des de l’Edat Mitjana. Perquè, tot i els impediments de la Inquisició, el poble d’Elx va aconseguir un privilegi papal per a la celebració del drama a l’interior del temple.

El Misteri d’Elx és la més famosa de les representacions assumpcionistes i és representada cada any a l’interior de la Basílica Menor de Santa Maria de la ciutat d’Elx els dies 14 i 15 d’agost. La Festa és, en primer lloc, una representació assumpcionista, és a dir, una obra que té com a objectiu principal commemorar la Mort i Assumpció de Maria al cel en cos i ànima. En aquest sentit, constitueix un dels exemples més rics i complexos d’una amplíssima llista de produccions artístiques de tota mena que, sobre aquesta temàtica, tingueren lloc al llarg de tota l’Edat Mitjana.

El Misteri d’Elx va ser declarat Monument Nacional per un decret de la Presidència de la II República (15-5-1931) i l’any 2001 va ser proclamat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Un espectacle únic que ofereix un interés artístic i històric.

Arcavell (l'Alt Urgell)






Arcavell és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.

Llegendes sobre la formació dels pirineus de Joan Amades (1890-1959).
"Conten que Déu va crear el món completament pla, i després volgué fer-hi relleus. Amb un sac de rocs al coll corregué per la terra i deixà anar un roc ací, un altre allà i els rocs creixien, creixien, fins a esdevenir muntanyes. En passar pel Pirineu el sac se li esquinçà i tots li caigueren a terra.Una altra tradició explica que hi havia un rei anomenat Túbal, que manava gairebé tota la terra. Tenia una filla bellíssima, anomenada Pirene, de la qual es va enamorar el gegant Hèrcules. La donzella es va morir i el gegant li volgué fer una gran tomba, com pertocava a una princesa. Acumulà damunt del seu cadàver muntanyes i més muntanyes, fins a formar la gran carena, que hom coneix avui per Pirineus."

Com obtenir les titulacions de valencià per al professorat?

En aquesta pàgina trobareu tota la informació sobre quins itineraris formatius heu de seguir per a obtenir les titulacions de valencià per al professorat.
El període de matrícula per a la pròxima convocatòria formativa del curs 2008/2009 s'obri en setembre.

dimarts, 12 d’agost del 2008

Entrena't per llegir i escriure

Exercicis de lectura fàcil.
http://www.edu365.cat/entrena/index.htm

Dictats preparats per fer pràctiques individuals d'escriptura, amb els errors comentats.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dictats/index.htm

Dictats en línia.

Les llengües del món

L'alumnat de l'IES Miquel Tarradell, que es troba situat al barri del Raval de Barcelona i està format en un 80% per alumnes provinents d'altres països, ens ensenya a parlar en la seua llengua. Els cinc continents es troben representats, en major o menor mesura, per la qual cosa aquesta web pot resultar una eina molt útil per als nouvinguts i també per al professorat.
http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm

dilluns, 11 d’agost del 2008

Canal 9 en proves a Catalunya

Segons publica Vilaweb, des d'avui Canal 9 s'emet en període de proves a Catalunya.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) han acordat que Canal 9 s'emeta en període de proves a Catalunya a través de la TDT. És un primer pas per a poder fer efectiva, més endavant, la signatura del conveni de reciprocitat entre els governs valencià i català que ha de garantir la distribució normal del senyal de TV3 al País Valencià. Els dos governs estan pendents que el consell de ministres espanyol ratifique l'acord. Si voleu llegir més: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2963283.
Esperem que finalment la reciprocitat siga una realitat.

diumenge, 10 d’agost del 2008

Benvinguts, nouvinguts!

El 25 d'abril va tenir lloc una "Jornada didàctica d'atenció a l'alumnat nouvingut" al Centre de Cultura Contemporània "Octubre" de València, organitzada per Isidre Crespo.
Tot i que ja fa alguns mesos, aquests dies d'agost em permeten recollir alguns dels comentaris dels participants amb recomanacions tan útils com les Jornades de formació dels assessors i assessores LIC.

divendres, 8 d’agost del 2008

Contes d'agost

Aprofitant que les vacances són una època propícia a la lectura, VilaWeb Lletres us ofereix cada dia un relat original, publicat de mitjan 2005 fins ara. Entre aquests relats, n'hi ha que han estat molt celebrats, però també n'hi ha que han passat més desapercebuts.
http://www.vilaweb.cat/www/especials/especial?id=2011687

Vivim junts. Materials per aprendre català

Col·lecció de materials amb què la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració promocionen l’ús de la llengua catalana. Els materials, organitzats per temes, s’insereixen en la publicació "Vivim junts" de la Secretaria per a la Immigració i en altres publicacions adreçades principalment a la població immigrada.

"NOtòpic"

http://www.tv3.cat/programa/18605/Notopic
"NOtòpic" mostra la vida, les preocupacions i les opinions de joves immigrants que fa anys que resideixen a Catalunya.
Cada capítol mostra la història d'un d'aquests joves, que tenen entre 16 i 20 anys, i -en una segona part- les reflexions dels protagonistes del programa sobre els grans temes relacionats amb la immigració (el fet d'emigrar, els tòpics, la religió, les relacions home-dona, l'ús del català, etc).
La universalitat dels temes de "NOtòpic" i de les experiències que mostra el fan d'interès per a tots els públics.

dimecres, 6 d’agost del 2008

A l'estiu, un bon llibre

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=32408&p_amb=4842
Dins "La Setmana de TV3" dedicada a la lectura, el programa "Caçadors de paraules" va fer un recorregut per la vida d'un lector, des que naix fins que mor. Una motivació més per llegir.

Català: vocabulari bàsic

http://www.xtec.cat/~ealcaraz/vocabulari/pagines/vocabulari.htm
Es pot veure i imprimir vocabulari bàsic en català: els animals, els menjars, l'escola, etc. Es tracta d'un material interessant per aprendre la llengua, que pot ser utilitzat per l'alumnat nouvingut.

Generador de cal•ligrafia i operacions

http://www.mclibre.org/consultar/primaria/index.html
Aquest web permet en un parell de clics generar fulls d’exercicis de cal·ligrafia o d’operacions de suma, resta o multiplicació en format PDF, per poder utilitzar amb l'alumnat.
Pel que fa a la cal·ligrafia, podem triar l’idioma dels enunciats, el tipus de lletra i de pauta, així com el nombre de línies per pàgina.

dimarts, 5 d’agost del 2008

"Volem democràcia a l'escola"

La Generalitat Valenciana no ha renovat el càrrec de director de l'escola El Castell, d'Almoines (La Safor), a Batiste Malonda.
Els sindicats, mestres i l'AMPA ho veuen com un atac a un model d'escola valenciana, democràtica i renovadora.
http://www.vilaweb.tv/?video=5322

"La paraula viva"

'La paraula viva', un mirall de la literatura catalana d'avui.
Durant el mes d'agost, VilaWeb ofereix les entrevistes en vídeo amb vint escriptors catalans que es van mostrar durant la Fira del Llibre de Frankfurt.
"com pot ser
que mires i veus i creus
i com és
quan obres els ulls i veus"
Enric Casasses
http://www.vilaweb.tv/?video=5349

Eivissa

http://www.eivissa.es/



Besalú (la Garrotxa)


http://www.besalu.cat/
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre tres comarques: Alt Empordà, Pla de l'estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.




Figueres. Museu Dalí

http://www.figueresciutat.com/
http://www.salvador-dali.org/




Casa de Dalí






Portlligat





Cadaqués

http://www.cadaques.org/



Girona

http://www.ajuntament.gi/web/
http://www.ajuntament.gi/turisme/