diumenge, 30 de novembre del 2008

Un èxit de manifestació en defensa de l'ensenyament públic



La majoria de mitjans de comunicació se n'han fet ressò, tret, és clar, de Canal 9, que només va dedicar 35 segons a la manifestació més multitudinària des de les protestes contra la guerra d'Irac.
Més de cent mil persones, segons dades de l'organització, participaren ahir en la manifestació que sota el lema "Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió" va marxar pel centre de València en contra de l'ordre que regula la impartició de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC) en anglés.


Ací teniu un recull del que s'ha publicat en alguns diaris sobre la manifestació d'ahir.

Vilaweb. DIUMENGE, 30/11/2008 - 11:27h
Milers de manifestants col·lapsen València contra la política de Font de Mora.
Fou la mobilització més gran d'ençà de les protestes contra la guerra de l'Irac.

Avui. País Valencià.
Cent mil persones demanen a València la dimissió del conseller d'Educació.
La comunitat educativa es rebel·la contra la intenció del govern valencià del PP d'impartir en anglès l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.

Pàgina 26. Diari electrònic valencià.
Més de100.000 persones assisteixen a la manifestació per a millorar l’ensenyament públic.

Manifestació València 29N - Font de Mora Dimissió!!! (vídeo)
http://valldignatv.blogspot.com/
http://valldignadigital.bloc.cat/post/2963/241525
http://blocactualitat.net/


dissabte, 29 de novembre del 2008

Manifestació 29N

http://www.vilaweb.cat/
DISSABTE, 29/11/2008 - 06:00h

València tornarà a sortir al carrer avui contra Ciutadania

La Plataforma per l'Ensenyament Públic preveu que la manifestació d'avui a la vesprada serà massiva.

La comunitat educativa, amb el suport de diverses entitats i partits polítics, ha convocat avui una gran manifestació per a reclamar la dimissió del conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, i contra l'obligació d'impartir Ciutadania en anglès. La portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic (entitat convocant), Gemma Piqué, preveu que la manifestació serà massiva. 'Som moltes persones cíviques i responsables que reclamem una escola de qualitat.'
Piqué espera que la protesta serveixi finalment perquè 'el govern comenci a pensar en un canvi del model educatiu.'
Explica que més d'un centenar d'autocars d'arreu del País Valencià arribaran a València curulls de manifestants a punt per a protestar contra la política educativa i cridar a favor dels deu punts de la manifestació. 'Serà una cosa grossa, malgrat l'amenaça de pluja', explica.
A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d'ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d'altres), la manifestació també compta amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Els partits polítics tindran reservat un espai específic per a manifestar-se, el tercer i últim bloc, perquè la plataforma no vol polititzar la demanda a favor d'una escola pública de qualitat.

Més mobilitzacions.
Si la protesta no fes recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. 'Si existeixen els Reis Mags, esperem que ens duguen la dimissió de Font de Mora. Però si tenim més que carbó continuarem amb les mobilitzacions, fins que Camps diga que canviarà la política educativa', explica Piqué.

Més de 18.000 euros.
Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d'ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio.

divendres, 28 de novembre del 2008

El procés de composició escrita

Les fases de producció del text:

  1. La planificació.
  2. L’escriptura o textualització.
  3. La revisió.

La planificació.

Aquesta operació consta de tres subprocessos:

  • El plantejament de la situació retòrica.
  • La generació d’idees. Comporta la recerca de conceptes, relació d’idees, fets, imatges, que es relacionen amb el tema. Alguns procediments són: mapes (arbres o ideogrames), pluja d’idees (brainstorming o tempesta celebral), explorar el tema (l’estrella i el cub), escriptura lliure i la documentació.
  • L’organització. Una vegada seleccionades i agrupades les idees, cal ordenar-les d’acord amb una estructura determinada.

L’escriptura o textualització.

Es tracta de transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets.

Les principals eines de què disposa el llenguatge per distribuir d’una manera coherent i cohesionada les diverses idees al llarg del text són:

  • Els paràgrafs.
  • L’arquitectura de la frase.
  • La tria de mots. Algunes regles per triar mots: evitar les crosses, eliminar els mots jòquer, preferir els mots concrets als abstractes, preferir paraules planeres i curtes, vigilar els adverbis en –ment, etc.

La revisió.

dilluns, 24 de novembre del 2008

25 anys després de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

Ahir diumenge va fer vint-i-cinc anys de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'única norma legal sobre la nostra llengua promulgada per la Generalitat Valenciana. En aquest reportatge especial de VilaWeb TV un ampli ventall de la societat valenciana pondera l'impacte que aquesta llei ha tingut al País Valencià durant tots aquests anys. L'opinió majoritària entén que va establir un canvi històric, però també que és insuficient.
Participen en el reportatge l'exconseller socialista, Ciprià Ciscar (que en fou el principal impulsor), Diego Gómez d'Escola Valenciana, Toni Gisbert d'Acció Cultural del País Valencià, Honorat Ros de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'editora Rosa Serrano, el sociolingüista Toni Mollà, el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, i la secretària d'Educació de la Generalitat Valenciana, Concha Gómez.

Informe d'Intersindical Valenciana sobre l'aplicació en l'ensenyament de la Llei d'Ús.
Informe de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià sobre l'aplicació aquests 25 anys de la Llei d'Ús.



25 anys de la llei d'ús i ensenyament del valencià

dissabte, 22 de novembre del 2008

Anàlisi de textos argumentatius

Aquest material ha estat elaborat a partir de la següent bibliografia:

BASSOLS, M.; TORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Barcelona: Eumo.

BORDONS, G.; CASTELLÀ, J. M.; COSTA, E. (2005). La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Universitat de Barcelona.

CASSANY, D. (1993). La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.

CASSANY, D. (1999). Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.

CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. (2003). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.

CUENCA, M. J. (1996), Comentari de texts. València: Bullent.

DEVÍS, A.; SENDRA, J. (2001). Comentar textos. València: Castellnou.

GENETTE, Gérard (1989). "Discurso del relato", Figuras III. Barcelona: Lumen, p. 75-327.

MAS, V. (1996). Pràctiques de llengua. Com escriure un text. València: Tàndem.

divendres, 14 de novembre del 2008

Llengua i projectes



Anna Maria Merlo ha elaborat una web sobre "Aprendre llengua viatjant pel món del coneixement. Llengua i projectes: una relació de reciprocitat", en la qual explica com cal entendre el treball per projectes, una opció metodològica que permet organitzar les situacions d'ensenyament-aprenentatge des d'una perspectiva globalitzadora. A més, exposa les diferents fases d'un projecte, la intervenció del professorat, etc.


dijous, 13 de novembre del 2008

Per a argumentar


“Tenir opinions no és un error.
L’error és no tenir res més que opinions.”
A. Weston

Amb aquesta cita comença Argumenta. Hi podem trobar informació diversa sobre l'argumentació. Tot seguit, en teniu un tast.

"Argumentar és una activitat bàsica de l’ésser racional, que constantment es troba en situacions en què ha de justificar les seves conclusions. Les argumentacions es vehiculen en una gamma de textos molt àmplia, en els quals poden ser, o no, el tret predominant. A l’activitat formal universitària argumentar és un exercici constant. El grau de correcció que es pot demanar a una argumentació pot ser més o menys elevat, però la característica dels textos formals que se solen produir o consumir a l’ensenyament superior és precisament l’exigència argumentativa. La definició adequada dels termes és una primera característica d’una argumentació correcta."

Voleu millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l'àmbit acadèmic i professional?
Doncs, visiteu aquest web. Us resultarà molt útil. Trobareu informació sobre l'argumentació, l'exposició oral, la ressenya, la producció de textos i el currículum, entre d'altres coses.

dilluns, 10 de novembre del 2008

El Berlusconi valencià suspén en llengua


El Berlusconi valencià.
Som forts, i punt.


La Generalitat Valenciana ha parit la campanya “Som CV”, situada a http://www.somcomunitat.es/. Més enllà de transmetre una imatge idíl·lica del govern, l’ortografia i la puntuació que hi fa servir no superaria un examen de primària: ni de valencià ni de castellà. I de versió anglesa, no n’hi ha.
Víctor Maceda, El Temps.

En aquest article de la revista El Temps, podeu trobar un seguit de faltes d'ortografia que presenta aquesta nova campanya, com per exemple: "Possa a proba els teus coneixements sobre la Comunitat Valenciana", "Grans events esportivos", "Molt bè! Pots anar a la següent pregunta:", "Creación del Sistema Valencià d'Arxius en Zarza (SAVEX), etc.

divendres, 7 de novembre del 2008

Ser Joan Fuster

Ahir es va presentar a València un documental sobre Joan Fuster.
Ser Joan Fuster és el títol del documental que la Universitat de València ha realitzat sobre Joan Fuster (1922-1992), un dels intel·lectuals més formidables que ha donat el país.
Com es pot veure en aquest vídeo elaborat per Vilaweb, el documental divulgatiu inclou les entrevistes fetes a Fuster en vida, a més de declaracions de Raimon, Eliseu Climent, Jordi Pujol i de força personalitats més que van tractar-lo.

Diverllengua

La Secretaria de Política Lingüística estrena el joc Diverllengua. Es tracta d'un joc en línia que reflecteix la pluralitat de llengües al món i destaca la importància del català com a llengua moderna d'una societat d'avantguarda.
Amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, la Secretaria dePolítica Lingüística ha posat el línia el joc Diverllengua.
Es tracta d'un joc interactiu de preguntes i respostes, divertit, àgil i dinàmic que fa èmfasi en la diversitat de llengües al món i les situacions depluralitat de les llengües. Està adreçat a un públic jove –a partir de 13 anys- i adult a qui agradi gaudir d'Internet. El joc consisteix a contestar preguntes sobre situacions de diversitatde llengües en què es formula la pregunta i es tria una de les tres opcions proposades (format de resposta múltiple). Tant si la resposta és correcta com si és incorrecta, s'explica el perquè i es dóna informació complementària del tema sobre el qual s'està preguntant. Al final del joc, es pot accedir a un resum dels continguts més destacats que s'han anat explicant durant l'evolució del joc. La durada del joc són cinc minuts. Està plantejat com un joc competitiu, en què poden jugar des d'un jugador contra la màquina, fins a tres jugadors competint entre ells. El joc permet la participació repetida dels jugadors sense haver depassar les mateixes proves. En el tractament que el joc fa de les llengües, se subratlla la universalitat d'ús del català, una llengua que no és només vehicle de comunicació amb l'administració o els centres d'ensenyament, sinó que és instrument de qualsevol activitat humana i, en aquest cas concret, del joc, tant si és al carrer, com al pati o a Internet.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Sóc mestre/a d'Infantil

Per als futurs mestres d'infantil, des del bloc personal d'Anna, una mestra d'Arbúcies.

Mf SóCmestra Cat
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: educació)

Regular l'acció: els hàbits

Tot seguit, reproduïm alguns exemples de centres escolars per regular l'acció.

Al CEIP El Pla s’utilitza molt el diàleg i la repetició per a treballar les habilitats comunicatives corresponents. Materials o activitats:
-El treball de rutines de cada dia a l’aula: passar llista, el temps, esmorzars, etc. S'ajuden de diferents cançons perquè els infants puguen associar cada moment.
-Seqüència amb imatges de les rutines de cada dia.
-Demanar les coses amb formes de cortesia: si us plau, gràcies, eh, eh… (no val, cal demanar-ho pel nom).
-Recordar les normes: bé amb imatges o bé amb consignes verbals.
-Material Què fem de l’editorial Vicens Vives, és un joc d’accions per fer conversa de les imatges.
-Material Ordres Montessori de l’editorial Vicens Vives per fer conversa de les imatges.
-Activitat amb els instruments: cada tarda asseguts al terra ensenyem un parell d’instruments i cantem, per cada instrument sempre la mateixa cançó. Ens permet calmar als nens, que anticipin la cançó, saber que després de les cançons farem una activitat, etc.
-Els contes: qualsevol conte ens pot servir per anticipar el final, per suggerir, per actuar, etc.
-Quadrícula per regular el funcionament de les files: es fa cada dia a través del control de gomets (cara contenta) i es comenta els divendres. Els alumnes que fan bé la fila tenen un petit premi.
-Quadrícula per regular els deures: permet valorar i motivar els alumnes que porten els deures i la feina ben feta. És mirarà al final de mes i també s’obsequiarà amb un petit premi.
-L’agenda: permet als alumnes aprendre a planificar i organitzar la feina.
-Plafó dels encarregats: perquè els alumnes tinguen la responsabilitat d’un càrrec dins del grup.
-La cadira de pensar: serveix perquè els infants reflexionen sobre la conducta.

L’Helena Marquez del CEIP El Pla proposa les següents graelles per al registre de les vostres activitats de llengua oral.

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP La Farga.

DEMANAR UN OBJECTE
Utilitzem una capseta de música. De dins, la capseta, hi surt un ós. Aquest se’l van passant entre ells i qui el té és el que pot parlar. Per demanar l’ós han d’aixecar la mà i dir gràcies quan se li dóna. La resta de nens/es que no el tenen han d’escoltar. Aquest sistema també es fa amb altres objectes.
Es corregeix oralment al mateix moment que s’està donant la situació:
1r li diem al nen/a: com dius?, quina és la paraula màgica?…
2n es dóna el model

PROHIBIR, PERSUADIR I SUGGERIR
Contracte amb els infants de P-5. Els primers dies d’escola, amb els infants de la classe arribem a uns acords de com ens hem de portar ara que ja som grans. Acordem de quina ha de ser la nostra actitud envers diferents situacions. Les frases que surten es procura que siguin afirmatives i no negatives. Per exemple, ens fem petons i abraçades, parlem fluixet, etc. Tots/es els que vulguin firmen el contracte.
Hem treballat els hàbits fent dues llistes; els hàbits que són bons i els hàbits que són dolents. Després de mantenir una conversa de cada una de les imatges i decidir en quina llista es col·locava fèiem la representació escènica dels hàbits bons, correctes.
El racó de pensar. Aquest racó s’introdueix explicant el conte de la tortuga que havia perdut la memòria.
Contes relacionats amb els hàbits socials.: Sóc un drac, Quina rebequeria
Racó de les paraules boniques. Té dos objectius. Per una banda fomentar la motivació per la lectoescriptura i per altra potenciar les paraules boniques i anar oblidant, si és possible, les que no són correctes. Quan un nen/a diu una paraulota se’l fa anar escriure una paraula bonica.

FUTURES
La capsa màgica. Aquesta ens porta sorpreses com ara la fitxa que ens tocarà fer, algun joc que introduïm, instruments que puguem necessitar en aquella sessió…
El calendari de l’aula, on escrivim els aniversaris i dies especials com ara la Castanyada.
Contes: En Patufet, La Castanyera… en fem hipòtesis

ORDRES
El rei del silenci. Cantem una cançó i de vegades surt un titella.
Cançons i contes.
Les consignes del Rei Carnestoltes.

AJUDA
A nivell oral.
Fent jocs cooperatius.
Racons.

Estratègies d'intervenció lingüística

Per facilitar l'aprenentatge de la llengua de l'alumnat nouvingut és convenient que els docents que atenen aquests alumnes sàpiguen quina ha de ser la seva actitud pel que fa a l'aspecte lingüístic.
El paper de l'ensenyant ha de ser: model lingüístic, dinamitzador, interlocutor i corrector subtil.

Per facilitar la comprensió oral de l’alumnat. Característiques formals de la parla de l'ensenyant: l'ensenyant com a model lingüístic.

Per facilitar l’expressió oral de l’alumnat:
En la gestió de la conversa: l'ensenyant com a dinamitzador
En la interacció conversacional: l'ensenyant com a interlocutor
La correcció: l'ensenyant com a corrector subtil

dissabte, 1 de novembre del 2008

Títols

La informació no prové únicament del text mateix, sinó que existeixen altres elements paratextuals que es troben al voltant del text i li aporten significació, com ara el títol.
Si seguim la classificació de Gérard Genette a Figuras III (1972), podem distingir tres tipus de títol:

  • el títol temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix temàtic, bé de manera total o parcial. Fa referència, per tant, a l'univers diegètic del text que encapçala, al contingut textual. Les possibilitats són diverses: literals, metonímics, metaforicosimbòlics, irònics, etc. Per exemple, El cant de la joventut de Montserrat Roig o La joia de viure de Zola.
  • el títol remàtic: presenta una relació amb el text que no és de tipus temàtic. Fa referència a la forma com està construït el text. Per exemple, Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda.
  • el títol mixt:amb una part remàtica i una altra que remet al continguttextual Per exemple, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders o Històries de la mà esquerra de Jesús Moncada.

Siga com siga, el títol és una ordre lectura que el lector ha de saber interpretar, tal com diu Umberto Eco.