El divendres 18 de desembre de 2009 El Punt va publicar una notícia sobre la jornada realitzada per Taula de Filologia Valenciana el passat dissabte 28 de novembre a Sueca. Tot seguit, hi teniu l'enllaç.
Jornada de Taula de Filologia Valenciana
diumenge, 20 de desembre del 2009
Notícia sobre Taula
dissabte, 12 de desembre del 2009
"Eines digitals a l'aula" i Un entre tants
El VIé Encontre Carles Salvador "Eines digitals a l'aula" celebrat hui dissabte 12 de desembre a l'Escola Gavina de Picanya ha estat tot un èxit de participació, la qual cosa demostra l'interés creixent del professorat per les aplicacions de les TIC a les aules.
En aquest marc, s'ha presentat també aquest matí el grup Un entre tants, una xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i recercar recursos digitals per a l'ensenyament i aprenentatge en valencià.
Finalment, s'han realitzat diversos tallers:
- Taller d'introducció a la xarxa social d'aprofitament educatiu NING, a càrrec de Gonçal López-Pampló.
- Taller de creació i gestió de wikis en WIKISPACES, a càrrec d'Antoni de la Torre.
- Taller d'introducció al blog amb BLOGGER, a càrrec de Francesc Gascó i Anna Gascon.
- Taller intermedi de blogs amb BLOGGER: "El blog com a espai per crear entorns personals d'aprenentatge", a càrrec d'Antoni Navarro.
Pels comentaris al final de la jornada, tots els tallers han resultat molt profitosos i engrescadors, la qual cosa cal agrair als encarregats de fer-los.
Tot seguit, hi teniu l'enllaç del bloc 400 colps de l'Escola Gavina amb comentaris sobre la jornada.
Etiquetes de comentaris:
Batxillerat,
Català,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
Una vesprada inoblidable
Dijous 10 de desembre els escriptors Esperança Camps i Xavi Sarrià van visitar l'Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València per conversar sobre literatura i música amb els estudiants.
Va ser una experiència molt fructífera. Es van tractar molts temes d'interés relacionats amb l'educació, com ara el futur dels llibres, la selecció de lectures a l'educació obligatòria, la música en català, els mitjans de comunicació i la nostra llengua, i un llarg etcètera. Fins i tot, al final de l'acte Xavi Sarrià, cantant d'Obrint pas, es va llançar a cantar un fragment de la cançó "Lluna de plata". Un final inoblidable.
Per saber-ne més sobre l'acte, podeu consultar el dietari d'Esperança Camps, concretament el post titulat Amb els alumnes de l'Escola de Magisteri de València.
dijous, 10 de desembre del 2009
Col·loqui amb els escriptors Esperança Camps i Xavi Sarrià
Col·loqui amb els escriptors Esperança Camps i Xavi Sarrià.
Dijous 10 de desembre a les 17.30h a la sala de conferències de l'Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València.
Amb el títol "Relacions entre literatura i música" se celebra hui un col·loqui amb els escriptors Esperança Camps i Xavi Sarrià, a l'Escola de Magisteri Ausiàs March, a partir dels llibres Quan la lluna escampa els morts i Històries del paradís.
Al dietari d'Esperança Camps podeu trobar un post sobre aquesta tertúlia: Quan la lluna escampa els morts i Històries del paradís a l'escola de Magisteri, d'on s'ha extret la imatge.
Tot seguit, teniu alguns enllaços sobre Esperança Camps i Xavi Sarrià.
http://www.ecamps.cat/
http://www.escriptors.com/autors/campse/
http://www.bromera.com/paradis/
http://historiesdelparadis.blogspot.com/
http://blocs.mesvilaweb.cat/xavisarria
http://www.obrintpas.com/
http://myspace.com/obrintpas
dilluns, 30 de novembre del 2009
Eines digitals a l'aula
VI Encontre Carles Salvador: Eines digitals a l'aula.
El dissabte 12 de desembre de 9:30h a 14h a l'Escola Gavina (Picanya).
PROGRAMA
9:30h a 10:30h CONFERÈNCIA: LA LITERATURA DIGITAL. Una mirada a la Literatura després d’Internet, a càrrec de Gonçal López-Pampló (Universitat de València).
10:30 a 11:00h PRESENTACIÓ del grup Un Entre Tants i del funcionament de la xarxa creada a Ning: http://1entretants.ning.com/
11:00h a 11:30h Pausa per al café.
11:30 a 13:30h TALLERS: a triar entre...
a)Taller d'introducció a la xarxa social d'aprofitament educatiu NING.
L'imparteix Gonçal López-Pampló.
b)Taller sobre la plataforma MOODLE. L'imparteixen Paco López i Carles Monclús.
c)Taller de creació i gestió de wikis en WIKISPACES. L'imparteix Antoni de la Torre.
d)Taller d'introducció al blog amb BLOGGER. L'imparteixen Francesc Gascó i Anna Gascon.
e)Taller intermedi de blogs amb BLOGGER: "El blog com a espai per crear entorns personals d'aprenentatge". L'imparteix Antoni Navarro.
dissabte, 28 de novembre del 2009
I Jornada sobre el valencià
Taula de Filologia Valenciana ha organitzat la I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa hui dissabte 28 de novembre del 2009 al Saló d'Actes de la Casa de la Cultura de Sueca, en la qual s'han lliurat els Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària. Els premiats han estat:
Notícies sobre aquest acte:
- Josep Saborit (CFPA Josep Pascual i Tirado, Castelló), «Variacions intergeneracionals en la manera de parlar el valencià».
- Pilar Doménech, Josep Lluís Doménech i Jesús Huguet (diversos instituts), «Relats interculturals».
Notícies sobre aquest acte:
- Este dissabte 28 Sueca acollirà la Primera Jornada sobre Valencià de la Taula de Filologia Valenciana. Ajuntament de Sueca.
- Sueca acull este cap de setmana la I Jornada sobre el valencià de la Taula de Filologia Valenciana. Valencianisme.com.
- Demà dissabte, I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa. Organitzada per l’associació Taula de Filologia Valenciana. Casa de la Cultura de Sueca. ANNA Notícies.
- Sueca acull la I Jornada sobre Valencià de la Taula de Filologia Valenciana. El Punt.
- Taula de Filologia Valenciana organitza la I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa. Diari per a tècnics lingüístics.
- I Jornada sobre el valencià "Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa".
Etiquetes de comentaris:
Català,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria,
Nouvinguts
diumenge, 22 de novembre del 2009
Unitats didàctiques a Primària
Una unitat didàctica (U.D.) és una unitat de treball on s’organitza la tasca escolar i es distribueixen les activitats, analitzant els continguts que hi corresponguen. Es tracta, doncs, de les accions educatives dissenyades pel professorat per a aconseguir un nou aprenentatge a partir dels coneixements previs de l’alumnat i seguint una successió de fases o etapes programades.
Cada unitat didàctica representa un procés complet d’ensenyament-aprenentatge i constitueix la unitat elemental en la programació de l’acció educativa.
Tot seguit teniu l'enllaç d'un exemple d'unitat didàctica dirigida als alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r 2n ESO, que implica les àrees de llengua catalana, castellana, informàtica i plàstica, i que té en compte les competències bàsiques.
Graella de programació de la Unitat didàctica en competències bàsiques: “Com es fa un programa de televisió?”
També podeu trobar altres exemples d'unitats didàctiques, com ara:
Ortografia bàsica a cicle inicial. Conjunt d'exercicis introduïts per una presentació senzilla i amena de les normes ortogràfiques següents: plurals, el/la/l', r/rr, c/qu, g/gu i majúscules.
Introducció a la poesia a partir del rock català. Webquest que proposa la recerca d'informació a través d'Internet, el treball en equip, el descobriment del món de la poesia i la posada en pràctica de les competències TIC.
GUIÓ PER A REFLEXIONAR AL VOLTANT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES (Servei educatiu, CRP Nou Barris)
Cada unitat didàctica representa un procés complet d’ensenyament-aprenentatge i constitueix la unitat elemental en la programació de l’acció educativa.
Tot seguit teniu l'enllaç d'un exemple d'unitat didàctica dirigida als alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r 2n ESO, que implica les àrees de llengua catalana, castellana, informàtica i plàstica, i que té en compte les competències bàsiques.
Graella de programació de la Unitat didàctica en competències bàsiques: “Com es fa un programa de televisió?”
També podeu trobar altres exemples d'unitats didàctiques, com ara:
Ortografia bàsica a cicle inicial. Conjunt d'exercicis introduïts per una presentació senzilla i amena de les normes ortogràfiques següents: plurals, el/la/l', r/rr, c/qu, g/gu i majúscules.
Introducció a la poesia a partir del rock català. Webquest que proposa la recerca d'informació a través d'Internet, el treball en equip, el descobriment del món de la poesia i la posada en pràctica de les competències TIC.
GUIÓ PER A REFLEXIONAR AL VOLTANT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES (Servei educatiu, CRP Nou Barris)
Etiquetes de comentaris:
Català,
Educació Primària,
Mitjans de comunicació
dijous, 12 de novembre del 2009
La variació lingüística
El concepte de variació lingüística.
La llengua no l’usen igual tots els individus que pertanyen a una societat, fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents contextos. Així, doncs, la variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències sobre un codi lingüístic comú depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
El fenomen de la variació lingüística és fàcilment observable. Per exemple, si comparem la llengua d’un poema d’Ausiàs March (segle XV) i la d’un de Vicent Andrés Estellés (segle XX), deixant de banda les característiques d’estil, percebrem diferències remarcables a causa del pas dels anys (factor temps); i, si observem la manera d’expressar-se d’una persona de Cadaqués, d’Eivissa i de Vinaròs, podrem comprovar que no s’expressen igual perquè sempre hi haurà uns trets dialectals, sobretot lèxics i fonètics, que permetran diferenciar el lloc d’origen de cadascun (factor espai).
Els eixos de variació.
Els factors de la variació que hem esmentat es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica. Segons aquests eixos podem determinar la varietat: diacrònica o històrica, diatòpica o geogràfica (dialectes), diastràtica o social (argots) i diafàsica o funcional (registres), que més endavant comentarem de forma més detallada.
Segons Eugen Coseriu, els conjunts de variants lingüístiques estan determinats per dos tipus de factors: factors socials i factors funcionals. Els primers reben el nom de sociolectes o repertoris i fan referència a una sèrie de condicionaments relacionats amb grups humans. Aquests condicionaments poden ser de caràcter geogràfic, temporal o de classe i, segons quin siga el factor condicionant, es distingeixen varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques, respectivament. En canvi, les varietats funcionals o estilístiques, també denominades registres, són el resultat de la variació del llenguatge en funció del context o de la situació d’ús.
Així, doncs, un dialecte és una varietat d’una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l’àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d’una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament. Les isoglosses característiques d’un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l’àrea en la qual es distribuesquen serà una zona de transició i hi trobarem un dialecte de transició. Els dialectes també poden procedir de l’evolució in situ d’un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no és el de la seva formació es parla de dialecte consecutiu.
Tanmateix, el concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest és una varietat d’un idioma parlada per un cert estrat social, així com un cronolecte és la varietat d’un grup generacional o la varietat d’un període històric. Totes tres varietats, però, tenen en comú que són varietats d’un grup i, dins ell, d’una persona. El conjunt de varietats amb què s’expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.
Variació / varietat / variant.
Cal diferenciar entre variació, varietat i variant.
La variació és el fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla.
La varietat és l’ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques. Es pot definir, doncs, com el conjunt de variants que presenten una distribució similar.
La variant és una expressió diferent d’una altra per la forma, és a dir, fa referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingüística. Així, doncs, les variants o variables són les diferents realitzacions possibles d’un determinat aspecte d’una varietat lingüística. La tria de les variants, però, no sol ser arbitrària i aïllada, sinó que respon a uns condicionants.
Tipus de variació lingüística.
La llengua no l’usen igual tots els individus que pertanyen a una societat, fins i tot un mateix individu pot utilitzar la llengua de manera diferent en diferents contextos. Així, doncs, la variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències sobre un codi lingüístic comú depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
El fenomen de la variació lingüística és fàcilment observable. Per exemple, si comparem la llengua d’un poema d’Ausiàs March (segle XV) i la d’un de Vicent Andrés Estellés (segle XX), deixant de banda les característiques d’estil, percebrem diferències remarcables a causa del pas dels anys (factor temps); i, si observem la manera d’expressar-se d’una persona de Cadaqués, d’Eivissa i de Vinaròs, podrem comprovar que no s’expressen igual perquè sempre hi haurà uns trets dialectals, sobretot lèxics i fonètics, que permetran diferenciar el lloc d’origen de cadascun (factor espai).
Els eixos de variació.
Els factors de la variació que hem esmentat es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica. Segons aquests eixos podem determinar la varietat: diacrònica o històrica, diatòpica o geogràfica (dialectes), diastràtica o social (argots) i diafàsica o funcional (registres), que més endavant comentarem de forma més detallada.
Segons Eugen Coseriu, els conjunts de variants lingüístiques estan determinats per dos tipus de factors: factors socials i factors funcionals. Els primers reben el nom de sociolectes o repertoris i fan referència a una sèrie de condicionaments relacionats amb grups humans. Aquests condicionaments poden ser de caràcter geogràfic, temporal o de classe i, segons quin siga el factor condicionant, es distingeixen varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques, respectivament. En canvi, les varietats funcionals o estilístiques, també denominades registres, són el resultat de la variació del llenguatge en funció del context o de la situació d’ús.
Així, doncs, un dialecte és una varietat d’una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l’àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d’una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament. Les isoglosses característiques d’un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l’àrea en la qual es distribuesquen serà una zona de transició i hi trobarem un dialecte de transició. Els dialectes també poden procedir de l’evolució in situ d’un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no és el de la seva formació es parla de dialecte consecutiu.
Tanmateix, el concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest és una varietat d’un idioma parlada per un cert estrat social, així com un cronolecte és la varietat d’un grup generacional o la varietat d’un període històric. Totes tres varietats, però, tenen en comú que són varietats d’un grup i, dins ell, d’una persona. El conjunt de varietats amb què s’expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.
Variació / varietat / variant.
Cal diferenciar entre variació, varietat i variant.
La variació és el fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla.
La varietat és l’ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques. Es pot definir, doncs, com el conjunt de variants que presenten una distribució similar.
La variant és una expressió diferent d’una altra per la forma, és a dir, fa referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat lingüística. Així, doncs, les variants o variables són les diferents realitzacions possibles d’un determinat aspecte d’una varietat lingüística. La tria de les variants, però, no sol ser arbitrària i aïllada, sinó que respon a uns condicionants.
Tipus de variació lingüística.
- Diacrònica o històrica (temps): cronolecte.
- Diatòpica o geogràfica (lloc): dialecte.
- Diastràtica o social (grup social): sociolecte o argot.
- Diafàsica o funcional (àmbit d’ús): registre.
Una llengua rica i plena conté diverses activitats per treballar la variació lingüística. Us recomane "Variació: dialectes" i "Variació: registres".
dijous, 5 de novembre del 2009
MECR i Portfolio
Sobre el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL), ací teniu una guia general elaborada per la Generalitat Valenciana.
El PEL és un document personal, promogut pel Consell d'Europa, on la persona que aprén o ha aprés diverses llengües -dins o fora del sistema educatiu- pot enregistrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i les seues experiències amb altres cultures. L'ús del Portfolio d'una banda comporta una metodologia basada en l'enfocament comunicatiu de l'ensenyament/aprenentatge de les llengües, i d'altra banda fomenta la reflexió i l'autoavaluació.
A més, en aquesta pàgina web, podeu trobar diferents guies segons el nivell educatiu. - Educació Infantil i 1r Cicle d'Educació Primària (3-7 anys)
- 2n i 3r Cicle d'Educació Primària (8-12 anys)
- Educació Secundària (12-18 anys)
- Adults (16 o més anys)
- Què és el Marc europeu comú de referència (MECR)?
- Què és el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)?
- En un principi, a qui estava destinat el PEL?
- Quins són els components del PEL? Explica’ls breument.
- Hi ha diferents tipus de PEL?
- Quins objectius té el Meu Primer Portfolio?
- Com hauria de ser el Racó de les llengües o del Portfolio?
Etiquetes de comentaris:
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria,
MECR,
Portfolio
dijous, 8 d’octubre del 2009
Les programacions d’aula
Programar no és altra cosa que planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge; partir de les necessitats de l’alumnat i organitzar el millor camí perquè aquest arribe a superar les mancances.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
o És una resposta a les necessitats educatives d’alumnes, centres, pares i mestres.
o Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
o Programar és un acte conjunt, coordinat.
o Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
o És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
o Ha d’admetre la possibilitat d’error.
o Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
o La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
o Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
o Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Programació.
1. Context: característiques de la matèria i de l’alumnat.
2. Objectius didàctics.
3. Continguts d’aprenentatge.
4. Activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
5. Orientacions metodològiques.
6. Criteris d’atenció a la diversitat i adaptacions curriculars.
7. Criteris i procediments d’avaluació i recuperació.
8. Contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques.
9. Connexions amb altres matèries (secundària).
10. Organització i distribució de l’espai i el temps.
Unitat didàctica.
1. Títol i justificació de la unitat (dades identificatives: àrea o àrees implicades, curs, etc.).
2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle/curs (temporalització).
3. Objectius d’aprenentatge.
4. Continguts.
5. Criteris d’avaluació.
6. Metodologia (estratègies didàctiques, materials i recursos).
7. Reflexió de les activitats que es proposen, fent referència a les competències que desenvolupen (tant les competències pròpies de l’àrea com les competències bàsiques).
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.
"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.
ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.
Decàleg de la programació.
o És una resposta a les necessitats educatives d’alumnes, centres, pares i mestres.
o Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
o Programar és un acte conjunt, coordinat.
o Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
o És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
o Ha d’admetre la possibilitat d’error.
o Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
o La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
o Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
o Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.
Programació.
1. Context: característiques de la matèria i de l’alumnat.
2. Objectius didàctics.
3. Continguts d’aprenentatge.
4. Activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
5. Orientacions metodològiques.
6. Criteris d’atenció a la diversitat i adaptacions curriculars.
7. Criteris i procediments d’avaluació i recuperació.
8. Contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques.
9. Connexions amb altres matèries (secundària).
10. Organització i distribució de l’espai i el temps.
Unitat didàctica.
1. Títol i justificació de la unitat (dades identificatives: àrea o àrees implicades, curs, etc.).
2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle/curs (temporalització).
3. Objectius d’aprenentatge.
4. Continguts.
5. Criteris d’avaluació.
6. Metodologia (estratègies didàctiques, materials i recursos).
7. Reflexió de les activitats que es proposen, fent referència a les competències que desenvolupen (tant les competències pròpies de l’àrea com les competències bàsiques).
Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:
"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.
"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.
ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.
divendres, 11 de setembre del 2009
L'Alguer
Estimat Rosselló,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a l' Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar català de l' Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de l' Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l' indret on comencen
a obrir el record i el veler
el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer.
A l'Alguer, a l'illa de Sardenya, s'hi parla català des del segle XIV. Podeu veure aquest capítol en què "Caçadors de paraules" fa periodisme d'investigació: és cert que els algueresos parlen català? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia pel fet que el nostre rei Pere III va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans?
El presentador del programa, Roger de Gràcia, viatja a un Alguer hivernal, sense turistes. Para l'orella al carrer i xafardeja per escoles, mercats, platós de televisió local, barberies i camps de rugbi. Primer de tot, fa un recorregut per l'Alguer antic amb el "trenino catalano", un tren de fusta turístic, i va a comprar al mercat. Allà descobreix paraules com "pomata" (tomàquet), "verginya" (albergínia), "bastonaga" (pastanaga), "cogrombe" (cogombre), "llimó" (llimona), "poma de terra" (patata) o "ufràbica" (alfàbrega). Roger de Gràcia s'afaita en una barberia mentre el barber Àngel Maresca li va parlant de l'alguerès. També canta una romança algueresa acompanyat amb la guitarra.
El lingüista Luca Scala parla sobre les metàtesis (canvi de posició d'un so en una paraula) de l'alguerès. Diu que l'alguerès és un català arcaic amb influències del sard.
Roger de Gràcia visita les muralles del segle XIV, on es troba amb Francesc Ballone, fotògraf, que l'introdueix en el vocabulari alguerès.
També presencia l'entrenament d'un partit de rugbi i entrevista l'entrenador de l'equip, Luca Nurra, sobre l'esperit esportiu dels algueresos. Amb ell assisteix a una classe d'alguerès per a adults. D'altra banda, els nens de l'escola la Costura de l'Alguer canten en alguerès la cançó "Bon dia al matí".
Als estudis de la televisió algueresa (Catalan TV) parla amb la presentadora Elisabetta Dettori i també passeja amb barca acompanyat d'un pescador de corall, Jore Lei, que parla dels vents de l'illa.
Si us interessa saber més coses sobre l'Alguer, podeu visitar la web oficial del municipi o http://www.alguer.info/, i sobre l'alguerés, El català de l’Alguer: un model d'àmbit restringit o El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc de Rafael Caria, entre d'altres.
dimarts, 8 de setembre del 2009
Gramàtica del text
A punt de començar el nou curs acadèmic, m'agradaria recomanar un llibre per treballar el comentari de text. Es tracta de l'últim llibre de la col·lecció "Essencial" de l'editorial Bromera titulat Gramàtica del text i escrit per Maria Josep Cuenca.
Es tracta d'una eina molt útil per conéixer alguns dels conceptes fonamentals del comentari de text, com ara la dixi, la modalització, la connexió, etc. A més a més, hi trobem fragments de textos reals que exemplifiquen els conceptes explicats.
Es tracta d'una eina molt útil per conéixer alguns dels conceptes fonamentals del comentari de text, com ara la dixi, la modalització, la connexió, etc. A més a més, hi trobem fragments de textos reals que exemplifiquen els conceptes explicats.
Etiquetes de comentaris:
Anàlisi i producció de textos en català
diumenge, 6 de setembre del 2009
Eduwiki
EDUWIKI: LA WIKI DELS 6 ALS 16.
L'objectiu de l'Eduwiki és la construcció d'una eina útil per a l'alumnat d'entre 6 i 16 anys.
L'objectiu de l'Eduwiki és la construcció d'una eina útil per a l'alumnat d'entre 6 i 16 anys.
Principis normatius d'Eduwiki
View more presentations from eduwiki.
Etiquetes de comentaris:
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
divendres, 4 de setembre del 2009
Jocs web per als infants
Gràcies al Diari de l'escola de Vilaweb, he pogut descobrir tot un seguit de jocs educatius en línia molt interessants, entre els quals també n'hi ha d'adreçats als infants: per acolorir, per encaixar peces, de figures geomètriques, etc. Tot seguit, en teniu l'enllaç.
Jocs web. I més concretament, Jocs per a quitxalla.
dimarts, 1 de setembre del 2009
Rutes literàries
Recull de rutes literàries. Vilaweb, 01/09/2009.
Durant l'agost VilaWeb ha ofert una selecció de les rutes literàries que hi ha arreu del país per poder recórrer els espais on van viure i escriure alguns autors cabdals.
S'han publicat rutes sobre:
Salvador Espriu i Arenys de Mar,
Josep Pla i Palafrugell,
Narcís Oller i Valls,
Jaume Cabré i la Vall d'Àssua,
Ausiàs March i Gandia,
Miquel Martí i Pol i Roda de Ter,
Jacint Verdaguer i la Plana de Vic,
Maria Barbal i el Pallars,
Mercè Rodoreda i Romanyà i Barcelona,
Marià Manent i el Montseny i l'Aleixar,
Ramon Llull i Mallorca i
Pere Quart i Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
dissabte, 29 d’agost del 2009
Les competències i els nous currículums
NOU CURRÍCULUM: TREBALLAR PER COMPETÈNCIES
Les competències i els nous currículums, 21 d’octubre de 2008.
Sra. Conxita Mayós, Departament d’Educació.
Ensenyar i aprendre per competències
Literatura i tecnologia en Educació Infantil
Dins de la II Jornada "Literatura i tecnologies al servei de l'aprenentatge de la llengua" celebrada al Palau de Les Heures, Campus de Mundet - Universitat de Barcelona, el 26 de Juny de 2009, amb l'objectiu d'avançar en la intervenció en les pràctiques educatives escolars per tal de millorar l'aprenentatge de la lectura i escriptura, hi trobem experiències interessants en l'Educació Infantil, com ara:
- El dictat de contes a l’adult. Sra. Mari de Torres. CEIP Lavínia
- El racó de l’ordinador i l’aprenentatge de les lletres. Sra. Pilar Aparicio. CEIP Lavínia
dimecres, 26 d’agost del 2009
Tinc un dubte
Tinc un dubte és un espai diari, d'un minut i mig, que planteja paraules i expressions en català d'un ús no sempre correcte. D'una manera entenedora i divertida, l'espai aclareix aquests dubtes, com ara: trànsit/tràfic, metge/mèdic, doblar/doblegar, mitja/mitjana, etc. Tot seguit, en teniu un exemple.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Comprensió lectora
El Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental I - Granollers recull tota una sèrie de documents per treballar la comprensió lectora. Recursos per al professorat i propostes d'activitats per a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Etiquetes de comentaris:
Educació Infantil,
Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria
El lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el lingüista Joan Solà, protagonitza la primera intervenció d'un intel·lectual davant el Parlament. Un al·legat radical, honest i decidit a favor de la llengua catalana i de la dignitat del país. Vilaweb (01/07/2009) ofereix el vídeo de la seua intervenció, 01-07-2009.
També podem veure l'entrevista realitzada per Emili Manzano amb motiu de la publicació de l'assaig de Joan Solà titulat Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra.
dijous, 25 de juny del 2009
Un tip de trucs
Un tip de trucs és el blog de la unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB. Informacions útils per millorar la qualitat i el control lingüístics en la producció de textos.
Etiquetes de comentaris:
Anàlisi i producció de textos en català,
Català
dijous, 18 de juny del 2009
INTER-VAL
El curs de valencià en línia INTER-VAL està dissenyat com a activitats d'autoaprenentatge, de manera que l'usuari pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixement de valencià que té assolit. Les activitats, han sigut elaborades tenint en compte les noves proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
INTER-VAL té com a finalitat servir d'ajuda als aspirants que es presenten a les proves de valencià de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).
INTER-VAL té com a finalitat servir d'ajuda als aspirants que es presenten a les proves de valencià de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).
divendres, 12 de juny del 2009
El treball de la llengua a través del teatre
El CEIP Sant Antoni de Sant Vicenç dels Horts va iniciar un projecte de teatre a Educació Infantil que posteriorment va ampliar a tota la primària com a projecte d'escola i projecte d'innovació.
Les activitats principals es desenvolupen als tallers d'infantil i als de primària (tallers de llengua i activitats a l'aula de psicomotricitat) i el projecte es diversifica cap a totes les altres àrees amb un caràcter interdisciplinar.
A tots els nivells es realitzen obres teatrals de diferents tipologies que conflueixen a unes jornades de final de curs on s'exposen els treballs preparats.
Organitzativament el centre compta amb la figura de la coordinadora de teatre i de la comissió de teatre que organitzen i dinamitzen el projecte en el qual també hi participa l'AMPA.
Etiquetes de comentaris:
Educació Infantil,
Educació Primària
dimarts, 12 de maig del 2009
L'ensenyament-aprenentatge de la lectura i l'escriptura a l'educació infantil
Comprensió lectora, Educació Infantil
Programa "Formació per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura a l'educació infantil"
diumenge, 10 de maig del 2009
Llegir
Cicle de conferències sobre la importància de llegir a casa, Escola de pares i mestres, Associació d'Editors del País Valencià, Fira del llibre de València, 2009.
Un any més, l’Associació d’Editors del País Valencià ha organitzat sota la coordinació de Gemma Lluch, el cicle de Conferències “Escola de pares i mestres per a la lectura” sobre la importància de llegir a casa, que ha tingut lloc en el marc de la 40 Fira del Llibre de València.
Ara, i com l’any anterior, ja estan a disposició de tots els internautes els vídeos de les conferències íntegres. Podeu trobar-les a la web:
http://www.aepv.net/EscolaParesiMestresperalaLectura/2009/index.htm
D'entre totes, m'agradaria destacar les següents:
“Llegim amb els fills, amb les pantalles?”, Gonçal López-Pampló Rius.
“Llegim amb els bebés, amb pares novells?”, Glòria Gorchs.
També podeu consultar l'edició de l'any passat:
Cicle de conferències i tallers sobre la importància de llegir a casa. Escola de pares i mestres, 2008.
divendres, 8 de maig del 2009
Pràctic
Ara que s'acosten els exàmens, podeu aprofitar i comprovar els vostres coneixements de llengua amb el Pràctic 1 i 2.
Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.
El fet que les activitats de Pràctic estiguen elaborades a partir de les proves dels diferents nivells de la JQCV fa que este programa siga un suport excepcional de preparació de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: Oral, Elemental, Mitjà i Superior.
Per tot això, Pràctic és un recurs a l’abast de qualsevol persona interessada a incrementar els seus coneixements gramaticals en valencià.
Com més llengües es dominen millor
La diferència entre aprendre una primera i una segona llengua rau en el fet que la primera és una adquisició humana universal, mentre que la segona pot trobar resistència davant de la primera i no és, en la mateixa mesura, universal. La raó per a aprendre una segona llengua és que la primera no és suficient per a les necessitats de comunicació del parlant.
Einar Haugen
Bé, com sabem hi ha diverses raons per bilingüitzar-se:
Però, a la fi, la política general generada per qualsevol poder de qualsevol estat o societat afectada per la interposició lingüística de més d’una llengua inclou sempre una determinada política lingüística. Siga per acció o per omissió, per voluntat conscient o per inèrcia inconscient, tots els poders polítics despleguen polítiques lingüístiques que afavoreixen una determinada llengua de la comunitat on es troben immersos aquests governs o poders.
Així, tot i que l'estatut a l'article 6é diu:
Tot i això, el govern valencià, i concretament el conseller d'educació, es dedica a eliminar el valencià dels centres escolars per tal d'introduir l'anglés o el xinés.
Obri la porta a les llengües.
"El Pla Camps és un muntatge"
Escola Valenciana va fer públic dijous 7/04/2009 que Camps ha suprimit l'ensenyament bilingüe en valencià i en el seu lloc aplicarà un pla experimental en anglés "sense cap rigor pedagògic i amb l'únic obejectiu de continuar amb la propaganda política"
Escola Valenciana ha denunciat hui que l'aplicació del Pla Experimental de la Conselleria d'Educació implicaràla supressió de les línies en valencià existents en aquesta escola. "El govern de Camps sacrifica un programa lingüístic que està donant excel·lents resultats amb l'únic objectiu de continuar amb la propaganda política sense rigor del seu programa experimental plurilingüe", ha declarat Àngel Martí, gerent de l'entitat.
La decisió és especialment alarmant per les dades de la ciutat d'Alacant, on només 10 de 57 centres públics ofereixen ensenyament en valencià. En la mateixa ciutat tan sols 1 centre concertat de 33 ofereix aquest tipus d'ensenyament. Aquestes dades impliquen la potenciació a la ciutat d'un sistema monolingüe, amb alumnes menys capacitats lingüísticament. En total, a la província d'Alacant hi ha 185 centres que ofereixen programes d'ensenyament en valencià (el que implica un 37%) dels 499 centres públics i privats d'infantil i primària que hi han a l'actualitat.
La mesura experimental de conselleria està planificada per a tres unitats a les escoles Número 9 d'Alzira, Sanchis Yago de Castelló i Costa Blanca d'Alacant. Això és uns 60 alumnes d'un total de 427.000 matriculats a infantil i primària, un 0.01%. Per tant, segons Diego Gómez es "desproporcionat el muntatge mediàtic i propagandístic del Conseller per a una proposta que afectarà al 0.01% de la comunitat educativa el curs que ve". A més, per a Escola Valenciana el Pla Experimental no es generalitzable, per això la Conselleria d'Educació només l'aplicarà a tres escoles.
La immersió lingüística en anglés necessita professors altament qualificats en aquest idioma. La qual cosa fa impossible la generalització del programa. El nivell d'aquests en anglés ha de ser igual al que tinguen de castellà o valencià i, per a que siga òptim es necessiten professors natius. És per aquest mateix motiu que Escola Valenciana exigeix professors altament qualificats en valencià a les línies d'immersió lingüística en aquesta llengua. Del contrari, els resultats d'ensenyar en una llengua vehicular desconeguda pels alumnes de tres anys pot tenir efectes negatius en el domini de l'anglés, castellà i valencià. La proposta del Conseller d'impartir les classes en anglés implicaria que, per ser mínimament efectiu, la totalitat dels professors generalistes ( uns 21 mestres per centre) estigueren altament capacitats en anglés, la qual cosa suposa 20.000 mestres nous completament trilingües.
Una altra de les conseqüències d'aplicació del Pla Experimental, que preveu reduir a un 10% l'àrea de valencià, és la desaparició de la competència lingüística dels alumnes en aquesta llengua. Camps serà el responsable de la desaparició del valencià i d'incomplir la Llei d'Ús i Ensenyament i l'Estatut d'Autonomia. Escola Valenciana ha reptat a la Conselleria a aplicar el seu Pla per l'Escola Plurilingüe, recolzat ja per 207 centres escolars, l'STEPV, CCOOPV, ADIDE-PV i Fapa València, en tres centres de forma experimental a partir de l'any vinent i després que la universitat avalue els resultats de la seua proposta i d'Escola Valenciana en un termini de 5 anys.
Escola Valenciana va començar ahir la campanya Missatges pel Plurilingüisme, que consisteix a en enviar postals -70.000- i missatges digitals -via correu electrònic i Facebook- al president Camps demanant un Pla Plurilingüe rigorós que permeta que els alumnes valencians tinguen una 10 en llengües.
L'ensenyament en català desapareixerà dels centres en què Educació apliqui el pla plurilingüe. Vilaweb, divendres 08/05/2009.
El 80% de l'ensenyament s'impartirà en anglès.
La línia en valencià desapareixerà dels col·legis públics en què la conselleria d'Educació aplicarà, a partir del curs vinent, el programa plurilingüe. Es tracta d'un pla pilot que suposarà que el 80% de les classes es faci en anglès a partir dels 3 anys. Els col·legis afectats són: Sanchis Yago (Castelló), Número 9 (Alzira) i Costa Blanca (Alacant). La conselleria d'Educació ho ha confirmat. Escola Valenciana i CCOO han expressat el seu malestar.
Educació es defensa de les crítiques dient que en els centres dels voltant sí que hi ha línia en valencià i que, per tant, qui vulgui estudiar en valencià, podrà matricular-se en aquests centres.
Aquest pla pilot compta amb el suport dels consells escolars de cadascun col·legis en què es preveu que s'apliqui a partir del curs vinent. Val a dir que tots tres centres han format part ja, durant el curs escolar passat, d'un altre programa pilot en què han participat dotze escoles públiques: la introducció de l'ús obligatori de l'uniforme.
Escola Valenciana denuncia que no es tracta d'un programa plurilingüe, sinó monolingüe, car només hi haurà dues assignatures en unes altres llengües diferents a l'anglès: català i castellà. Des de l'entitat cívica demanen que s'apliqui un pla plurilingüe que garanteixi, realment, un ensenyament que millori les competències lingüístiques de l'alumnat, però prevalent l'ensenyament en català.
Einar Haugen
Bé, com sabem hi ha diverses raons per bilingüitzar-se:
bilingüisme familiar: en el context familiar es parlen dues llengües.
bilingüisme instrumental: una persona aprén una segona llengua perquè en té necessitat.
bilingüisme integrador: és la motivació que porta un ciutadà a aprendre una nova llengua per integrar-se dins la societat que la parla.
bilingüisme cultural: una persona aprén una llengua perquè li interessa la cultura que aquesta vehicula.
Però, a la fi, la política general generada per qualsevol poder de qualsevol estat o societat afectada per la interposició lingüística de més d’una llengua inclou sempre una determinada política lingüística. Siga per acció o per omissió, per voluntat conscient o per inèrcia inconscient, tots els poders polítics despleguen polítiques lingüístiques que afavoreixen una determinada llengua de la comunitat on es troben immersos aquests governs o poders.
Així, tot i que l'estatut a l'article 6é diu:
La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.
Tot i això, el govern valencià, i concretament el conseller d'educació, es dedica a eliminar el valencià dels centres escolars per tal d'introduir l'anglés o el xinés.
Obri la porta a les llengües.
"El Pla Camps és un muntatge"
Escola Valenciana va fer públic dijous 7/04/2009 que Camps ha suprimit l'ensenyament bilingüe en valencià i en el seu lloc aplicarà un pla experimental en anglés "sense cap rigor pedagògic i amb l'únic obejectiu de continuar amb la propaganda política"
Escola Valenciana ha denunciat hui que l'aplicació del Pla Experimental de la Conselleria d'Educació implicaràla supressió de les línies en valencià existents en aquesta escola. "El govern de Camps sacrifica un programa lingüístic que està donant excel·lents resultats amb l'únic objectiu de continuar amb la propaganda política sense rigor del seu programa experimental plurilingüe", ha declarat Àngel Martí, gerent de l'entitat.
La decisió és especialment alarmant per les dades de la ciutat d'Alacant, on només 10 de 57 centres públics ofereixen ensenyament en valencià. En la mateixa ciutat tan sols 1 centre concertat de 33 ofereix aquest tipus d'ensenyament. Aquestes dades impliquen la potenciació a la ciutat d'un sistema monolingüe, amb alumnes menys capacitats lingüísticament. En total, a la província d'Alacant hi ha 185 centres que ofereixen programes d'ensenyament en valencià (el que implica un 37%) dels 499 centres públics i privats d'infantil i primària que hi han a l'actualitat.
La mesura experimental de conselleria està planificada per a tres unitats a les escoles Número 9 d'Alzira, Sanchis Yago de Castelló i Costa Blanca d'Alacant. Això és uns 60 alumnes d'un total de 427.000 matriculats a infantil i primària, un 0.01%. Per tant, segons Diego Gómez es "desproporcionat el muntatge mediàtic i propagandístic del Conseller per a una proposta que afectarà al 0.01% de la comunitat educativa el curs que ve". A més, per a Escola Valenciana el Pla Experimental no es generalitzable, per això la Conselleria d'Educació només l'aplicarà a tres escoles.
La immersió lingüística en anglés necessita professors altament qualificats en aquest idioma. La qual cosa fa impossible la generalització del programa. El nivell d'aquests en anglés ha de ser igual al que tinguen de castellà o valencià i, per a que siga òptim es necessiten professors natius. És per aquest mateix motiu que Escola Valenciana exigeix professors altament qualificats en valencià a les línies d'immersió lingüística en aquesta llengua. Del contrari, els resultats d'ensenyar en una llengua vehicular desconeguda pels alumnes de tres anys pot tenir efectes negatius en el domini de l'anglés, castellà i valencià. La proposta del Conseller d'impartir les classes en anglés implicaria que, per ser mínimament efectiu, la totalitat dels professors generalistes ( uns 21 mestres per centre) estigueren altament capacitats en anglés, la qual cosa suposa 20.000 mestres nous completament trilingües.
Una altra de les conseqüències d'aplicació del Pla Experimental, que preveu reduir a un 10% l'àrea de valencià, és la desaparició de la competència lingüística dels alumnes en aquesta llengua. Camps serà el responsable de la desaparició del valencià i d'incomplir la Llei d'Ús i Ensenyament i l'Estatut d'Autonomia. Escola Valenciana ha reptat a la Conselleria a aplicar el seu Pla per l'Escola Plurilingüe, recolzat ja per 207 centres escolars, l'STEPV, CCOOPV, ADIDE-PV i Fapa València, en tres centres de forma experimental a partir de l'any vinent i després que la universitat avalue els resultats de la seua proposta i d'Escola Valenciana en un termini de 5 anys.
Escola Valenciana va començar ahir la campanya Missatges pel Plurilingüisme, que consisteix a en enviar postals -70.000- i missatges digitals -via correu electrònic i Facebook- al president Camps demanant un Pla Plurilingüe rigorós que permeta que els alumnes valencians tinguen una 10 en llengües.
L'ensenyament en català desapareixerà dels centres en què Educació apliqui el pla plurilingüe. Vilaweb, divendres 08/05/2009.
El 80% de l'ensenyament s'impartirà en anglès.
La línia en valencià desapareixerà dels col·legis públics en què la conselleria d'Educació aplicarà, a partir del curs vinent, el programa plurilingüe. Es tracta d'un pla pilot que suposarà que el 80% de les classes es faci en anglès a partir dels 3 anys. Els col·legis afectats són: Sanchis Yago (Castelló), Número 9 (Alzira) i Costa Blanca (Alacant). La conselleria d'Educació ho ha confirmat. Escola Valenciana i CCOO han expressat el seu malestar.
Educació es defensa de les crítiques dient que en els centres dels voltant sí que hi ha línia en valencià i que, per tant, qui vulgui estudiar en valencià, podrà matricular-se en aquests centres.
Aquest pla pilot compta amb el suport dels consells escolars de cadascun col·legis en què es preveu que s'apliqui a partir del curs vinent. Val a dir que tots tres centres han format part ja, durant el curs escolar passat, d'un altre programa pilot en què han participat dotze escoles públiques: la introducció de l'ús obligatori de l'uniforme.
Escola Valenciana denuncia que no es tracta d'un programa plurilingüe, sinó monolingüe, car només hi haurà dues assignatures en unes altres llengües diferents a l'anglès: català i castellà. Des de l'entitat cívica demanen que s'apliqui un pla plurilingüe que garanteixi, realment, un ensenyament que millori les competències lingüístiques de l'alumnat, però prevalent l'ensenyament en català.
Etiquetes de comentaris:
Català,
Educació Infantil,
Educació Primària
dimarts, 5 de maig del 2009
Noves proves de la JQCV
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, creada pel Decret 173/1985, és l’organisme de la Generalitat Valenciana encarregat d’establir i efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de valencià.
Des de la seua creació fins a l’actualitat han canviat canviat moltes coses i, ara, la necessitat d'adaptar-se al MERC (Marc europeu comú de referència per a les llengües) ha fet que es modifiquen les proves.
Noves proves de la JQCV.
dijous, 30 d’abril del 2009
Més sobre la vaga a l'ensenyament
Un 70% dels professors i un 90% dels alumnes fan vaga a l'ensenyament valencià, segons la Plataforma. Vilaweb, 28/04/2009 Manifestacions a Alacant, Castelló i València contra la política educativa de Font de Mora.
Miles de personas contra la política educativa del Consell y Font de Mora. Levante, 28/04/2009.
La oposición exhibe fotos de Font de Mora cabeza abajo. Levante, 29/04/2009.
Jornada de aulas vacías contra la política educativa de Camps. El País, 29/04/2009.
La jornada de huelga en la enseñanza culmina con una multitudinaria. Las Provincias, 29/04/2009.
Algunes fotos de la vaga en l'ensenyament valencià.
InfoTV
Milers de persones demanen a Font de Mora que se'n vaja a casa (video infotv)
Seguiment massiu de la vaga a l'ensenyament (video infotv)
divendres, 24 d’abril del 2009
dissabte, 18 d’abril del 2009
23 d'abril, dia del llibre
23 d’abril: Dia mundial del llibre i dels drets d’autor.
La Conferència general de la UNESCO, reunida a París, considerant que el llibre ha estat històricament l’instrument més potent de difusió dels coneixements, que tota iniciativa per promoure la difusió del llibre és un factor d’enriquiment cultural, que una de les formes més eficaces de promoció del llibre és organitzar cada any un “dia del llibre”, i constatant que aquesta fórmula encara no havia estat presa a nivell internacional, el 15 de novembre de 1995 va proclamar “Dia mundial del llibre i dels drets d’autor” el 23 d’abril.
Per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Una tradició que combina el fet religiós amb la rosa com a símbol de l’amor i el llibre com a símbol de la cultura.
Edu365.cat Sant Jordi 2009. Propostes didàctiques.
Aquest any, per Sant Jordi, un punt de llibre... XTEC Sant Jordi 2009.
Roses de tots colors.
dijous, 9 d’abril del 2009
La tarara
Ara que s'acosta Pasqua... "la tarara".
Aquesta peça forma part del projecte musiquetes.cat, on diversos artistes dels Països Catalans interpreten cançons populars per a la mainada.
"La tarara" és una cançó infantil, molt popularitzada durant la República, interpretada pel cantador valencià Pep Gimeno 'Botifarra', una de les veus més reconegudes del moment.
Aquesta peça forma part del projecte musiquetes.cat, on diversos artistes dels Països Catalans interpreten cançons populars per a la mainada.
"La tarara" és una cançó infantil, molt popularitzada durant la República, interpretada pel cantador valencià Pep Gimeno 'Botifarra', una de les veus més reconegudes del moment.
dimarts, 7 d’abril del 2009
El Gripau a la xarxa
CD de recursos lingüístics per a l’alumnat de 2n de batxillerat
Des del curs 1993/1994, les universitats públiques valencianes, amb el suport de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, envien, a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l’accés a la universitat, el Gripau, un material que permet repassar alguns coneixements de llengua, de terminologia bàsica i de redacció que ajuden els alumnes a millorar els seus exàmens i, en concret, les proves d’accés a la universitat.
Ara el Gripau es reconverteix i passa al suport digital: el CD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat. A més, es pot consultar directament en Internet en la web
Ja han començat les Trobades d'Escoles en Valencià
LES TROBADES 2009: EL VALENCIÀ ÉS TEU
"Si el poble valencià es guarda amb amor la seua pròpia identitat, manté la llengua i n'incrementa l'ús com a llengua de comunicació, la pervivència del valencià quedarà assegurada". Aquestes paraules d'Enric valor resumeixen l'esperit de les Trobades d'Escoles en Valencià, el buc insígnia d'Escola Valenciana.
Les Trobades són festes per la llengua, que la nostra entitat realitza cada any en una vintena de comarques del País Valencià. Són actes festius i reivindicatius, que han esdevingut la manifestació popular més important d'estima del valencià i que reuneixen cada any més de 200.000 persones repartides en diferents cites comarcals arreu del País Valencià.
Xiquets i xiquetes, mestres, pares i mares, i gent molt diversa de cada comarca es reuneixen per participar en activitats que van des dels tallers fins als espectacles, passant per exposicions i cercaviles.
CALENDARI DE LES 21 TROBADES DE 2009
Sobre les trobades, podeu llegir un article de Xavi Sarrià publicat hui, dimarts 7 d'abril de 2009, a Vilaweb amb el títol "Una remor imparable".
divendres, 3 d’abril del 2009
Alfabetització inicial
Alfabetització: llegir i escriure.
Presentació molt interessant de Montserrat Fons Esteve, professora Titular d'Escola Universitària de la Universitat de Barcelona i autora d'un llibre fonamental en l'educació infantil Llegir i escriure per viure. Alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l'aula, publicat per l'editorial La Galera.
Presentació molt interessant de Montserrat Fons Esteve, professora Titular d'Escola Universitària de la Universitat de Barcelona i autora d'un llibre fonamental en l'educació infantil Llegir i escriure per viure. Alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l'aula, publicat per l'editorial La Galera.
Bloc 2 Alfabettizació Llegir I Escriure
View more presentations from Montserrat Fons.
dijous, 2 d’abril del 2009
Reptes de l'educació per a una societat inclusiva
REPTES DE L’EDUCACIÓ PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA
Miquel Àngel Essomba. Director del Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat des de març del 2008, president de Linguapax, doctor en pedagogia, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup d'investigació ERIC (Equip de Recerca en Interculturalitat i Immigració a Catalunya).
Miquel Àngel Essomba. Director del Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat des de març del 2008, president de Linguapax, doctor en pedagogia, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup d'investigació ERIC (Equip de Recerca en Interculturalitat i Immigració a Catalunya).
dimarts, 31 de març del 2009
Aventura't amb l'ortografia
Aventura’t amb l’ortografia és un material interactiu elaborat amb JClic per a la pràctica de l’ortografia adreçada a nens i nenes d'educació primària. Està pensat perquè els exercicis d'ortografia es puguin realitzar tant des de casa com a l'escola.
Són exercicis graduats per grau de dificultat que atenen els diferents ritmes d'aprenentatge de cada nen i nena. S'estructura en tres nivells de dificultat. Tres personatges condueixen les activitats: en “Nil, l’explorador” (nivell elemental), en “Flic, l’investigador” (nivell mitjà) i la “Nat, l’arqueòloga” (nivell elevat).
A cada bloc, hi ha 10 unitats que contenen diversos paquets d’activitats JClic. Cadascuna està identificada amb una icona i un color representatius del grau de dificultat.
dissabte, 21 de març del 2009
Quadern de Maria Àngels Anglada
Exposició virtual sobre la vida i obra de Maria Àngels Anglada, autora de llibres com el següent:
Etiquetes de comentaris:
Educació Secundària Obligatòria,
Literatura
diumenge, 15 de març del 2009
Llegeix-me, per aprendre a estimar-me
Llegeix-me, per aprendre a estimar-me
Baudelaire
Baudelaire
“Llegeix-me” us diu un llibre encara per obrir. I sembla una súplica o un prec que clama al cel del desconegut. Si l’enceteu, entre el qui l’ha escrit i vosaltres naixerà la comunicació, un lligam fet de paraules que us durà allà on vulgueu imaginar tot el que ha creat algú que no sou vosaltres. I ja no sereu estranys l’un per l’altre. Sereu amics.
(Fragment extret d'Els llibres i la lectura, El gust per la lectura, Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya)
Potser no hi ha dies de la nostra infantesa tan plenament viscuts com els que hem cregut deixar sense viure’ls, els que vam passar amb un llibre preferit.
Marcel Proust, Sobre la lectura (1905)
Marcel Proust, Sobre la lectura (1905)
http://www.quellegeixes.cat/
Etiquetes de comentaris:
Educació Secundària Obligatòria,
Literatura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)