Guió d'un projecte de treball

1.- Decisió del tema.
-Propostes.
-Argumentacions.

2.- Què sabem sobre el tema.
-Llistat d’idees.

3.- Què volem saber sobre el tema.
-Elaboració d’un llistat de preguntes.

4.- Elaboració del primer guió de treball.
-Ordenació de les preguntes per apartats.

5.- Fonts d’informació.
-Llistat de llocs on pot haver-hi informació.
-Llistat de persones/entitats que ens poden informar.
-Estratègies per a aconseguir més informació.

6.- Distribució de tasques.

7.- Aportació, selecció i tractament de la informació.
-Reunions periòdiques del grup per compartir els avanços.
-Conversió de la informació per a elaborar un dossier i/o per a formar part de l’exposició oral.

8.- Actualització del guió segons es compta amb noves informació.
-Revisió de les preguntes inicials.

9.- Elaboració del producte final.
-Atenció als aspectes formals.
-Elaboració de l’índex i de la bibliografia.

10.-Exposició oral.
-Preparació d’estratègies comunicatives de captació de l’interés dels oients.
-Selecció del contingut i distribució de les intervencions.
-Preparació de material de suport per a la intervenció.

Metodologia a Infantil

Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però cap sistema no constitueix una metodologia ideal i tancada, infal·lible o inapel·lable.

El model educatiu ha deixat de tenir com a objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular pren com a punt de partida què cal aprendre, però incideix i s’orienta decisivament cap a com s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en el procés educatiu.

La metodologia es basa en els principis d’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu, que suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al nou material objecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista, és l’alumnat qui construeix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou siga significatiu, cal que l’alumne el relacione amb els conceptes que ja posseeix i les experiències prèvies.

Així, doncs, podem dir que la metodologia en l'educació infantil, es caracteritza per:

• l'aprenentatge constructivista i significatiu
• el fet de tenir en compte la realitat de l'alumnat i els respectius nivells d'aprenentatge
• la transmissió d'hàbits saludables i valors positius
• la recerca del desenvolupament integral del xiquet o la xiqueta

Els principis metodològics es concreten en:

• aprenentatge significatiu
• globalització de l'aprenentatge
• aprenentatge en un marc interactiu
• individualitat de l'aprenentatge
• procés d'ensenyament-aprenentatge (racons, tallers, projectes de treball...)
• ambient educatiu (seguretat, autoestima...)
• paper dels mestres
• relació entre la família i l'escola

Esquema organitzatiu d'un racó

• Nom del racó i nivell per al qual es programa.
• Elaboració i material base del racó.
• Ubicació en l’aula.
• Nombre idoni de xiquets/es i papers que hi poden jugar (si s’escau).
• Forma d’elecció del racó.
• Temps previst de durada.
• Normes i hàbits a respectar en aquest racó en concret.
• Material que cal preveure per anar renovant.
• Programació específica.
• Formes d’avaluació.
• Paper del mestre/a.
• Dinàmica del racó.

Elements constitutius de l’anàlisi i producció de textos

Text i context.

• Àmbit d’ús: periodístic, acadèmic, literari, administratiu, col·loquial.
• Gènere.
• Tipologia textual i finalitat: descriptiu, narratiu, explicatiu (o expositiu), argumentatiu, instructiu, conversacional, retòric.
• El canal: oral / escrit, temps i espai de l’enunciació, espontani / preparat, interacció.
• La variació lingüística: diacrònica, diatòpica, diastràtica, diafàsica: els registres (col·loquial, científic, estàndard, literari, administratiu).
• El text com a acte de parla. Els principis de cooperació conversacional: màxima de quantitat, màxima de qualitat, màxima de rellevància, màxima de manera.
• Les veus del discurs: locutor / enunciador / al·locutari, autor real / lector real, autor model / lector model, coneixements enciclopèdics, marc, referències textuals.
  

La coherència pragmàtica.

• L’eix temàtic i els motius secundaris.
• El títol i altres elements paratextuals: títol temàtic, títol remàtic.
• Estructura temàtica.
• Estructura textual.
• Tòpic i comentari: la progressió temàtica: progressió implícita, progressió de tema lineal, progressió de tema constant o derivat.
• La coherència lèxica:
  —Relacions referencials: identitat, hiperonímia / hiponímia, sinonímia,
  mots generals.
  —Relacions de sentit: complementarietat, antonímia, oposició relativa, relació pragmàtica.
• Els verbs i la coherència temporal.
  

La cohesió textual.

• La connectivitat del discurs: connectors naturals, connectors lògics, addició, contrast, reformulació, exemplificació, conseqüència.
• L’expressió referencial:

1. L’anàfora: d’identitat, de sentit, extensió de l’anàfora.
2. La dixi: personal, temporal, espacial.
3. La impersonalització.

• La modalització: recursos emfatitzadors, elements lèxics valoratius, la derivació, elements pragmàtics.
• La disposició textual i tipogràfica.

Explicació i valoració personal.

Extret del llibre Comentar textos d'Anna Devís i Josep Sendra, publicat per Castellnou el 2001.

El comentari de text

Des dels setanta, el comentari de text ha estat un exercici fonamental a l'ensenyament secundari, al batxillerat i a la universitat. Però, ha deixat de ser una pràctica útil? Daniel Cassany i Elisabet Costa, entre d'altres, reflexionen sobre aquesta qüestió en el monogràfic El comentari de text, publicat el juliol del 2000 a Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 22.
Perquè,
¿qué […] pretendemos que el alumno explique […] cuando le proponemos un «texto» para su «comentario»? ¿Se intenta favorecer el espíritu crítico, la originalidad y la creatividad de los estudiantes, o por el contrario se les incita a la reproducción mecánica, apresurada y rutinaria de una serie indiscriminada de lugares comunes?
Esteban Torre (1992, p. 350)
En aquest mateix monogràfic, hi podem trobar un article d'Anna Devís i Josep Sendra titulat "Un model de comentari de textos per al batxillerat". I si voleu llegir-ne més, Comentar textos d'Anna Devís i Josep Sendra, publicat l'any 2001 per Castellnou.

Jaume I

Del Llibre dels Fets a Jaume I (manuscrits, conquestes i llibres digitals).

El dos de febrer del 2008 va fer vuit-cents anys del naixement de Jaume I i el 27 de juliol, set-cents vint-i-quatre anys de la seva mort. Entre aquestes dates es va escolar la vida d'un rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, la vida d'un rei que sense saber escriure va ser l'autor del Llibre dels fets, un singular relat autobiogràfic dedicat a recollir alguns fets de la seva vida -les conquestes, els discursos, les nits d'insomni, els projectes, els fracassos- que donessin testimoni de la seva fe i de la seva personalitat.
Un equip de filòlegs i d'historiadors de diverses universitats catalanes estudiaran la fibra literària i la fibra humana de l'autor del Llibre dels fets mitjançant el portal Recerca en Acció. A partir del proper 11 de setembre esbrinarem la imatge que el rei volia transmetre d'ell mateix a la posteritat i la vitalitat d'una prosa que molts de lectors es poden veure amb cor d'esmenar, però que ningú no ha estat capaç d'igualar.
L'anàlisi anirà acompanyat d'una producció insòlita: l'edició de la versió digital del Llibre dels Fets, on serà possible escoltar la versió parlada del llibre i accedir als texts en diverses llengües. Del Llibre dels fets es pot dir, com va escriure Walt Whitman en el pròleg dels seus poemes, que qui toca aquest llibre, toca un home. Això és el que intentarà fer aquest equip de filòlegs i historiadors a Recerca en Acció: partir del llibre, de les seves paraules i de la seva veu, per anar cap a l'home que, sense saber escriure, va ser capaç d'obsequiar-nos amb una obra irrepetible i inoblidable.

800 anys de Jaume I.

Va néixer el 2 de febrer de 1208, va viure 68 anys, i és el rei català amb el sobrenom més heroic. Instal•lat en el mite, Jaume I acaba de fer vuit segles i els simples mortals estan a punt per celebrar un aniversari que és també una bona excusa per fer un repàs del personatge.

9 d'octubre

El 9 d'octubre: Diada dels valencians i valencianes.
Joan Barres i Sanz, CP Trullàs, Benifaió (Ribera Alta).
Paquet d'activitats sobre la diada del 9 d'octubre, en què es commemora l'aniversari de la conquesta de la ciutat de València per Jaume I el 1238.

S'hi treballen aspectes de la història del País Valencià, la vida de Jaume I, els furs, l'arquitectura civil de l'època i les festes populars que encara avui rememoren les disputes entre "moros i cristians".

Webquests

Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WebQuests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.

Comunitat catalana de WebQuest.

Parla.cat

Carod va anunciar el nou curs de català 'on line' per a l'octubre del 2007. Ara amb un any de retard s'ha activat el Parla.cat, un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana.

MODALITATS.

El curs s’ofereix en dues modalitats:

Lliure: permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés.

Amb tutoria: permet l’aprenentatge amb el suport d’un/a tutor/a que guia i motiva l’alumne/a. Aquesta modalitat facilita l’accés a una aula que disposa d’eines de comunicació per a la interacció entre els membres de la comunitat virtual.

En ambdues modalitats, l’alumne disposarà en tot moment de recursos i eines d’ajuda que complementen l’aprenentatge de la llengua.La modalitat lliure és gratuïta i la modalitat amb tutoria és de pagament.

NIVELLS.
El curs ofereix quatre nivells d’aprenentatge i cada nivell està organitzat en tres graus:
Nivell Bàsic: Bàsic 1, Bàsic 2, Bàsic 3
Nivell Elemental: Elemental 1, Elemental 2, Elemental 3
Nivell Intermedi: Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

Nivell de Suficiència: Suficiència 1, Suficiència 2, Suficiència 3

Cada grau té una durada aproximada d’uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació.

La primera fase del 'Parla.cat', activada amb un any de retard. Font: El Periódico.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, de qui depèn la política lingüística de la Generalitat, va presentar el 9 de març del2007 el mètode successor del Digui, Digui. Era el Parla.cat, uninnovador i complet programa d'aprenentatge de català on line que havia de posar aquesta llengua a l'abast dels ciutadans a qualsevol lloc del món. Portat per l'optimisme i potser desconeixedor de les dificultats d'un projecte tan ambiciós, Carod va arribar a assegurar que, al segle XXI, "perquè una llengua tingui un futur real ha de tenir un present virtual". Després del dilatat retard en l'aplicació del programa, impulsat en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya i elaborat per l'empresa Informàtica El Corte Inglés i la firma de màrqueting Capgemini, el curs ja està, finalment, a punt per ser utilitzat en els nivells 1 i 2, bàsic i elemental, respectivament.

CONTRA RELLOTGE. Fonts de la Secretaria de Política Lingüística van explicar que el retard en l'aplicació ha estat causat per la "complexitat" del projecte. "La inclusió d'eines de veu i el fet de treballar amb software lliure ha desviat les previsions", afirmen les fonts. La plataforma d'aprenentatge moodle, en què se sustenta el Parla.cat, s'ha hagut d'adaptar a les altes exigències del projecte, sumat a endarreriments de les empreses proveïdores. Treballant contra rellotge, tècnics i lingüistes han polit defectes perquè, des del dia 1 d'octubre, s'obri la finestra www.parla.cat, que en català, castellà, anglès, francès i alemany ofereix informació sobre els cursos, l'espai lúdic i cultural Rambla virtual i eines d'aprenentatge. Encara no estan disponibles els recursos per a professors. Via internet, els interessats podran efectuar la inscripció lliure des del 6 d'octubre o, si no, dirigir-se al Consorci per a la Normalització Lingüística o a l'Institut Ramon Llull per a les modalitats amb tutoria.

Orientacions sobre l'alumnat nouvingut

Aquestes orientacions sobre l'alumnat nouvingut ens faciliten informació per a la seua escolarització, com ara aspectes socioculturals, acadèmics, consideracions sobre l'aprenentatge, etc.
L'alumnat xinès.
L'alumnat magribí.
L'alumnat equatorià.

Materials per als nouvinguts

El Servei educatiu de l'Alt Urgell - Cerdanya ofereix tot tipus de materials educatius per al treball a l'aula d'acollida. Des d'un vocabulari fins a activitats de comprensió lectora i oral, dictats, unitats didàctiques, etc.

Aquesta web forma part d'un projecte col·laboratiu i d'intercanvi de materials a nivell de tots els centres educatius de Catalunya que hi vulguin participar.
Sovint els tutors d'aules d'acollida no troben als centres, sobretot als de secundària el material necessari per treballar el català d'una forma lúdica amb els alumnes. Els materials de les editorials encara són minsos (el mercat encara és molt escàs) i cars.
Molts cops els millors recursos els fan els mestres a classe amb imaginació i paciència: retallar, pegar, fotocopiar...

El traductor de Google inclou el català

El traductor de Google inclou el català. S'hi poden fer traduccions bidireccionals en una trentena de llengües Google Translate, el traductor de Google, ha incorporat el català entre les trenta-dues llengües disponibles actualment. Es tracta d'un traductor bi-direccional amb què es poden traduir paraules i textos sencers i mitjançant el qual també es poden traduir webs al moment. Així doncs, les webs en català es poden traduir a una trentena de llengües diferents, com l'àrab, l'anglès, el japonès o el rus, i viceversa: webs de trenta llengües diferents poden ser traduïdes al català.
Marc Belzunces ho explica al seu bloc, De l'holocè estant, on també hi diu com fer-ho per integrar el traductor a una web: només cal generar un codi des de la pàgina d'eines del traductor i inserir-lo després a la web o bloc personal.

Vilaweb. Diari electrònic independent. Dissabte, 27/09/2008.

Dia Europeu de les Llengües

Dia Europeu de les Llengües. 26 de setembre.

A partir de la seva creació l’ any 2001, el Dia Europeu de les Llengües s’ha celebrat cada 26 de setembre amb la finalitat de celebrar la diversitat lingüística que hi ha a Europa, ajudar a la ciutadania a apreciar la importància d’aprendre llengües, i sobretot a fomentar l’aprenentatge d’idiomes.

Currículum d'Infantil

El currículum d'Educació Infantil, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), núm. 5.734 de 03.04.2008, presenta algunes novetats respecte a l'anterior, com ara el descobriment de les TIC a l'aula, el tractament de preocupacions socials actuals (convivència, resolució pacífica de conflictes...), etc.

Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell pel qual s’estableixen els continguts educatius del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a l'avaluació, Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d¡Educació Infantil, publicada en el DOGV núm. 5.814 de 25.07.2008.

Programar

Programar no és altra cosa que planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge; partir de les necessitats de l’alumnat i organitzar el millor camí perquè aquest arribe a superar les mancances.
La programació ha de permetre ajusts posteriors, i el caràcter semiobert dels nous currículums ofereix més possibilitats en aquest sentit.
Un currículum tancat deixa poc marge de maniobra a l’hora de concretar objectius i continguts, i impedeix l’atenció a la diversitat que constitueix un pilar bàsic del sistema educatiu actual.

Decàleg de la programació.
1. La programació és una resposta a les necessitats educatives d'alumnes, centres, pares i mestres.
2. Ha de facilitar la feina, mai entorpir-la.
3. Programar és un acte conjunt, coordinat.
4. Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts.
5. És un element viu, que evoluciona i canvia durant el curs.
6. Ha d’admetre la possibilitat d’error.
7. Ha de tenir en compte l’avaluació i n’ha de ser també objecte.
8. La programació que frena la iniciativa del grup o de l’alumne és negativa. La programació que controla i regula les seues iniciatives és positiva.
9. Pot ser una graella, una llista ordenada, un llibre de text o una organització mental.
10. Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir els següents articles:

"Programació" de Montserrat Ferrer i Carmen Rodríguez Gonzalo, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 25, p. 5-8, juliol 2001.


"Programació de l'àrea de Llengua", dins Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz, p. 59-77, editorial Graó, 1993.


ANTÚNEZ, S. i altres (1991). Del projecte educatiu a la programació d'aula. Barcelona, Graó.