Powerpoint molt interessant sobre els prejudicis lingüístics elaborat per Òscar Pérez Silvestre del Gabinet de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Sagunt.
dimecres, 24 de setembre del 2008
El treball amb famílies de nens sords de 0 a 3 anys
El treball amb families de nens sords de 0 a 3 anys al Centre de Recursos per Deficients Auditius del Vallès Jordi Perelló (CREDAV).
Els CREDA són un servei educatiu de suport a la tasca docent del professor, pel que fa a alumnes amb dificultats greus d’audició i/o llenguatge. Es tracta d’un model de servei educatiu propi de Catalunya, on actualment hi ha 10 CREDA.
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys. Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.
http://www.xtec.cat/practicomp/pdf/credavjordiperello.pdf
Si voleu saber-ne més, podeu visitar aquesta pàgina: http://www.xtec.cat/creda/.
Els CREDA són un servei educatiu de suport a la tasca docent del professor, pel que fa a alumnes amb dificultats greus d’audició i/o llenguatge. Es tracta d’un model de servei educatiu propi de Catalunya, on actualment hi ha 10 CREDA.
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys. Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.
http://www.xtec.cat/practicomp/pdf/credavjordiperello.pdf
Si voleu saber-ne més, podeu visitar aquesta pàgina: http://www.xtec.cat/creda/.
Treballem amb cintes
Aquest vídeo mostra el treball que es fa al CEIP Sant Martí dirigit als nens estrangers que estan aprenent el català i fan l'aprenentatge mitjançant jocs amb cintes.
dilluns, 22 de setembre del 2008
SALC
Servei d'autoformació en llengua catalana (SALC) de la Universitat Pompeu Fabra.
L'objectiu del SALC és oferir la possibilitat d'ampliar i de perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, els coneixements de llengua catalana de qualsevol membre de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra.
Al mateix temps, però, s'ofereix aquest material a través d'Internet per a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades (que vulguin aprofundir algun aspecte tractat a la classe de llengua catalana, que vulguin aprendre català al seu ritme, que vulguin reciclar o mantenir els seus coneixements de català…).
En aquesta web s'hi pot trobar material d'autoaprenentatge que permet treballar de manera autònoma els nivells elemental, mitjà i avançat de la llengua, com ara proves de nivell, exercicis autocorrectius, fitxes de teoria, fitxes personals de treball, propostes de treball estàndard, dictats, bibliografia complementària, diccionari electrònic, informació sobre l’acreditació del nivell de llengua, proves tipus de la Junta Permanent de Català, consells per aprendre a aprendre…
Treballa amb el SALC.
L'objectiu del SALC és oferir la possibilitat d'ampliar i de perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, els coneixements de llengua catalana de qualsevol membre de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra.
Al mateix temps, però, s'ofereix aquest material a través d'Internet per a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades (que vulguin aprofundir algun aspecte tractat a la classe de llengua catalana, que vulguin aprendre català al seu ritme, que vulguin reciclar o mantenir els seus coneixements de català…).
En aquesta web s'hi pot trobar material d'autoaprenentatge que permet treballar de manera autònoma els nivells elemental, mitjà i avançat de la llengua, com ara proves de nivell, exercicis autocorrectius, fitxes de teoria, fitxes personals de treball, propostes de treball estàndard, dictats, bibliografia complementària, diccionari electrònic, informació sobre l’acreditació del nivell de llengua, proves tipus de la Junta Permanent de Català, consells per aprendre a aprendre…
Treballa amb el SALC.
diumenge, 21 de setembre del 2008
TELP
El TELP, taller d'espai lingüístic personal, és un curs de formació en què a través d’una eina com la psicologia s'adquireixen una sèrie de recursos que ens ajudaran a afrontar situacions de conflicte lingüístic.
Aprèn a sentir-te còmode parlant català sempre i arreu.
“Una Llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen”.
En aquest article, Ferran Suay i Lerma i Gemma Sanginés Sáiz, de la Societat Valenciana de Psicologia, expliquen què és el Taller d’espai lingüístic personal tant pel que fa al seu origen i els continguts que s’hi articulen com a l’anàlisi funcional de la conducta de submissió lingüística i la viabilitat de l’assertivitat lingüística, elements clau en la fonamentació de l’experiència.
Exercicis per treballar l'assertivitat lingüística del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
dissabte, 20 de setembre del 2008
El projecte D'ACORD
Cada vegada hi ha més presència dels nouvinguts a les nostres aules. La multiculturalitat representa tot un repte actual per a la nostra societat i per a les nostres escoles. Cal sense dubte, revisar i aprofundir en els nostres plantejaments diaris de treball i aportar-hi nous elements front aquesta nova situació.
Els nouvinguts i les seues famílies han de conèixer la nostra realitat cultural i lingüística. La projecció d’aquest coneixement ens ha d’ajudar a conéixer les diverses realitats dels immigrants. Actuar des de l’àmbit local per projectar-nos com a ciutadans mundials. Així, doncs, es fa necessari que el valencià es convertesca en la llengua d’acollida, d’integració i de cohesió social que done resposta a les necessitats de la multiculturalitat. Són necessaris materials i iniciatives urgents per afrontar aquest repte.
La Federació Escola Valenciana i Edicions 96, amb la col·laboració de Bancaixa han elaborat el PROJECTE D’ACORD, que pretén que l'alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys adquiresca un coneixement del valencià que li facilite el procés d'aprenentatge i afavoresca la integració de forma real i funcional dins de l'àmbit escolar.
Els nouvinguts i les seues famílies han de conèixer la nostra realitat cultural i lingüística. La projecció d’aquest coneixement ens ha d’ajudar a conéixer les diverses realitats dels immigrants. Actuar des de l’àmbit local per projectar-nos com a ciutadans mundials. Així, doncs, es fa necessari que el valencià es convertesca en la llengua d’acollida, d’integració i de cohesió social que done resposta a les necessitats de la multiculturalitat. Són necessaris materials i iniciatives urgents per afrontar aquest repte.
La Federació Escola Valenciana i Edicions 96, amb la col·laboració de Bancaixa han elaborat el PROJECTE D’ACORD, que pretén que l'alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys adquiresca un coneixement del valencià que li facilite el procés d'aprenentatge i afavoresca la integració de forma real i funcional dins de l'àmbit escolar.
Podeu consultar les característiques d'aquest projecte i descarregar-vos materials complementaris en el web d'Escola Valenciana o el d'Edicions 96.
El projecte D'ACORD, entre altres objectius, pretén:
- Intentar que l´alumnat nouvingut entre 8 i 12 anys puga adquirir un nivell mínim i general de domini del valencià.
- Facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge d'aquest alumnat mitjançant la interacció dins de l'aula.
- Possibilitar accions de solidaritat i respecte als altres dintre de l'àmbit escolar.
- Acostar-se a la realitat de la integració de forma real i funcional i sempre com a recurs d'enriquiment.
Com aprenen ciències els xiquets de 5 a 7 anys?
Aquest web explica detalladament la posada en pràctica d'una unitat didàctica globalitzada dirigida a xiquets i xiquetes de 5 a 7 anys escolaritzats en un programa d'immersió lingüística. L'experiència d'investigació-acció va ser realitzada durant 2 cursos per un equip coordinat de mestres i professors de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
El treball per tasques a l'educació per a adults
El treball per tasques, eix de les programacions per als cursos de català per a adults.
Aquest article del número 42 (segon quadrimestre de 2008) de la Revista Tècnica de Política Lingüística Llengua i Ús aborda les programacions de llengua catalana atenent l’enfocament metodològic, la relació amb el Marc europeu comú de referència (MECR) i el Tipotext. S’hi descriuen les aportacions i es fa especial atenció al pilotatge.
Aquest article del número 42 (segon quadrimestre de 2008) de la Revista Tècnica de Política Lingüística Llengua i Ús aborda les programacions de llengua catalana atenent l’enfocament metodològic, la relació amb el Marc europeu comú de referència (MECR) i el Tipotext. S’hi descriuen les aportacions i es fa especial atenció al pilotatge.
dimecres, 17 de setembre del 2008
El primer dia de classe
Ara que tot just comença el curs, m'agrada recordar aquest article de Daniel Cassany sobre el primer dia de classe.
El primer dia
Daniel Cassany, Crònica d’ensenyament, 75, p. 9, abril de 1995.
Recordes el primer dia que vas fer classe? Recordes què vas fer, com et vas sentir? Jo vaig entrar a l'aula absolutament encongit, indecís. Em movia tot encarcarat. (És la por del mestre, sol, davant de la classe -el porter davant del penal?- ) Amb veu trèmula em vaig dirigir a les cares desconegudes i expectants que m'observaven des dels pupitres. El neguit em corria per dins. Com sempre, només vaig aconseguir tranquil·litzar-me arrencant a parlar, comprovant que tothom m'escolta i, doncs, que em donen la confiança que necessito per fer classe.
Una mestra de català per a adults, avui jubilada, em deia un dia poc després d'engegar el curs: "Sembla mentida. Tants anys fent classes, tan vella com sóc, i encara cada any em tremolen les cames quan entro el primer dia a classe!". Esplèndida lliçó de maduresa: hi ha molts primers dies, cada any i cada curs tenen primer dia. Vivim cada primer dia amb alguna cosa de l'emoció i la incertesa originals del primer primer dia.
Els alumnes saben que el primer dia és important. Tenen ganes de conèixer el mestre: com és, què diu, com parla. Si és rabiüt, simpàtic, tolerant. A la primera classe es parla de tot el curs: què farem, com, per què. De petit, els meus companys d'escola deien que el primer dia els mestres es fan els durs i els exigents, que ho fan per espantar els alumnes... però que després no ho són tant... i que tot va igual com sempre.
Cadascú té les seves estratègies per passar les angúnies del primer dia. Alguns ens posem a parlar sense parar, d'altres trenquen el gel amb algun joc, s'amaguen darrera de la taula, i n'hi ha que ho duen tot molt ben escrit. A la universitat, un il·lustre catedràtic començava el seu curs increpant: "Vostè, què sap de literatura catalana? I vostè, què va escriure Ramon Llull? Digui, vostè, quan va morir el gran rei En Jaume?" Els estudiants, humiliats, callàvem -ningú no sabia gaire res, en aquella fosca època postfranquista- i ell recobrava així la seguretat per iniciar la classe.
És ben clar que els alumnes no han de pagar les nostres debilitats, ni el primer dia ni mai. Tampoc crec que els mestres ens haguem d'avergonyir de posar-nos nerviosos, tensos o de patir una miqueta. Encara més: per què hem de viure aquests moments negativament, com si fos un error, una mancança, un defecte? Són les primeres hores de vida d'un nou curs, tenen tota la il·lusió d'allò que comença. Aquests sentiments d'inquietud demostren que ens interessa la classe, el curs que comença, les persones noves que ens escolten. Si any rera any som capaços de sentir neguit, de notar una punta d'emoció... ¿no deu voler dir això que mantenim encara la motivació per fer classe, que ens preocupa saber donar el millor de nosaltres a l'aula? Al contrari: el mestre que no sent res, que no pot sentir res, cada primer dia de classe, el que enceta un curs igual mecànicament, com una rutina, sense emoció, quina mena de mestre és?
Els tallers
ELS TALLERS: UNA EINA PER A LA PRÀCTICA REFLEXIVA.
El centre descriu la seua llarga experiència en l'organització de tallers intercicles, en principi relacionats amb l'àrea de visual i plàstica, però que s'han anat estenent a altres àrees. Així, tots els alumnes del centre realitzen tallers, entre els tallers que es realitzen al centre s'han escollit quatre tallers que poden servir per definir els objectius de la pràctica reflexiva: taller de teatre, taller de ceràmica, l’hort i taller de ràdio.
Aquí teniu informació sobre els diversos tallers que es realitzen al CEIP Silvestre Santaló de Salt (El Gironès): taller de cuina, taller de joc cooperatiu, taller de llenguatge oral i llengua de signes, taller de jocs matemàtics i taller d'experimentació.
L'arribada a l'escola
L'ARRIBADA A L'ESCOLA. RUTINES. EXPLICACIÓ D'UN CONTE DESCONEGUT PELS ALUMNES: “EN XUPI TÉ POR DE LA TEMPESTA”.
Rebuda a l'aula i explicació d'un conte desconegut a l'alumnat que inicia el procés d'escolarització al CEIP Pere Viver de Terrassa i de les estratègies que segueix la mestra per afavorir la parla en llengua catalana.
Es tracta d'un exemple de l'ensenyament de la llengua oral en una aula de P3 on s'aplica un programa d'immersió lingüística. Es presenten tres recursos: la interacció oral en una situació espontània, l'aplicació de rutines i l'explicació d'un conte.
dilluns, 15 de setembre del 2008
L'ús social del català
Conjunt de reportatges del diari Avui sobre l'ús de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida quotidiana. Francesc Puigpelat.
L'ús social del català (I). Els bars.
Castellà, 37; català, 12.
MITE · Pla deia que si en un cafè li responien "Bon dia", allò era el seu país REALITAT · He entrat en 49 bars: 75,5% de "Buenos días" i 24,5% de "Bon dia" CONTRAST · Mentre que la major part dels cambrers locals són displicents, abúlics i tenen escàs interès per atendre'm, els asiàtics em somriuen de seguida.
MITE · Pla deia que si en un cafè li responien "Bon dia", allò era el seu país REALITAT · He entrat en 49 bars: 75,5% de "Buenos días" i 24,5% de "Bon dia" CONTRAST · Mentre que la major part dels cambrers locals són displicents, abúlics i tenen escàs interès per atendre'm, els asiàtics em somriuen de seguida.
L'us social del català (2). Etiquetatge.
L’etiquetatge de Portugal. Faig l’experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès.
L’etiquetatge de Portugal. Faig l’experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès.
L’us social del català (3). Quioscos.
Revista busca quiosc.
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
Revista busca quiosc.
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
L'ús social del català (4). Retolació.
L'enigma Nevot.
La política lingüística té dos temes estrella: la immersió a l’escola i la retolació. El segon pot semblar menor, però l’engrandeix una peculiaritat: la Generalitat està facultada per imposar sancions als que no retolin en català. La llei de política lingüística del 1998, en el seu article 32.3, diu: “La senyalització i els cartells d’informació de caràcter general fix [...] dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català”.
L'enigma Nevot.
La política lingüística té dos temes estrella: la immersió a l’escola i la retolació. El segon pot semblar menor, però l’engrandeix una peculiaritat: la Generalitat està facultada per imposar sancions als que no retolin en català. La llei de política lingüística del 1998, en el seu article 32.3, diu: “La senyalització i els cartells d’informació de caràcter general fix [...] dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català”.
L'ús social del català (5). Llibreries.
El Capitán Calzoncillos.
Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català.
El Capitán Calzoncillos.
Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català.
Espais de Benvinguda Educativa (EBE)
Amb la tornada a l'escola apareixen diverses novetats, entre les quals volem fer referència a la creació d'Espais de Benvinguda Educativa (EBE) a Catalunya, les noves aules d'acollida.
Aquests espais rebran alumnes immigrats de vuit anys a divuit, que passaran un període d'adaptació abans de ser escolaritzats. Aquest període, el decidiran els equips de suport psicopedagògic.
En un primer moment, l’EBE va merèixer crítiques d'ERC i ICV i d'entitats de suport als immigrants.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir aquests articles: "Educació impulsarà una experiència pilot per millorar l'atenció als alumnes nouvinguts", "La proposta de centres especials per a immigrants topa amb els sindicats", "Avancem en convivència des de l’escola", "Els espais de benvinguda acolliran alumnes immigrats d'entre 8 i 18 anys" i "Més de mil sol·licituds de matriculació a Reus".
També podeu visitar, a partir d'octubre, l’exposició “La immigració, ara i aquí” al Palau Robert, per conèixer, comprendre i viure de prop els processos migratoris en general i l’estat actual de la immigració a Catalunya.
dissabte, 13 de setembre del 2008
El cibercançoner
El cibercançoner: Ploreu, ploreu ninetes, Quatre pedres, Plou i fa sol, L'esquirol, El gegant del pi, Cargol treu banya, En Joan petit, Escarbat bum bum, Sol solet, Marieta vola vola, El cuiner, Dijous llarder, Despertador, La coqueta de sucre, El gall i la gallina, L'elefant, Els titelles, Tres Vaixells, La gallina, Surt, Sol, Solet i Carnestoltes.
Jocs LIC
Els Jocs LIC consten de 8 volums. En set d’aquests quaderns es poden trobar una sèrie de passatemps (sopa de lletres, mots encreuats, compleció de paraules o frases, preguntes a partir de l’observació d’una imatge…) i en el vuitè es troben orientacions per a l’ús i les solucions.
Els continguts lingüístics fan referència als temes que corresponen al nivell A1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües1, de manera que els títols dels set quaderns de passatemps són els següents:
• Identificació personal i relacions familiars.
• Ensenyament i educació.
• Estats físics i anímics d’una persona.
• Rutines diàries, temps lliure i entreteniments.
• Habitatge i llocs de residència.
• Compres, menjar i beure.
• Viatges i trasllats.
El quadern número 8 està adreçat al professorat i consta dels apartats següents:
• Orientacions didàctiques.
• Continguts lingüístics de cada volum (encartament central).
• Adreça i esquema de navegació de la secció d’acollida de la pàgina web de la Subdirecció
LIC del Departament d’Educació, on es poden trobar recursos per atendre l’alumnat nouvingut.
• Informació sobre materials editats pel Departament d’Educació per a l’aprenentatge inicial de la llengua catalana.
• Solucions als passatemps dels altres set volums. Les solucions s’han inclòs totes en aquest volum per tal que siguin els docents els qui decideixin en quin moment les volen presentar a l’alumnat. D’aquesta manera, es facilita la funció complementària amb què s’ha concebut aquest material i el professorat té l’opció de proporcionar a l’alumnat recursos per a la resolució de les activitats (lèxics visuals, diccionaris, recull de continguts per temes, activitats d’ensenyament-aprenentatge…) o bé recórrer directament a les solucions.
Els Jocs LIC han estat pensats com un material complementari per a l’aprenentatge de la llengua catalana des d’una vessant lúdica.
Els continguts lingüístics fan referència als temes que corresponen al nivell A1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües1, de manera que els títols dels set quaderns de passatemps són els següents:
• Identificació personal i relacions familiars.
• Ensenyament i educació.
• Estats físics i anímics d’una persona.
• Rutines diàries, temps lliure i entreteniments.
• Habitatge i llocs de residència.
• Compres, menjar i beure.
• Viatges i trasllats.
El quadern número 8 està adreçat al professorat i consta dels apartats següents:
• Orientacions didàctiques.
• Continguts lingüístics de cada volum (encartament central).
• Adreça i esquema de navegació de la secció d’acollida de la pàgina web de la Subdirecció
LIC del Departament d’Educació, on es poden trobar recursos per atendre l’alumnat nouvingut.
• Informació sobre materials editats pel Departament d’Educació per a l’aprenentatge inicial de la llengua catalana.
• Solucions als passatemps dels altres set volums. Les solucions s’han inclòs totes en aquest volum per tal que siguin els docents els qui decideixin en quin moment les volen presentar a l’alumnat. D’aquesta manera, es facilita la funció complementària amb què s’ha concebut aquest material i el professorat té l’opció de proporcionar a l’alumnat recursos per a la resolució de les activitats (lèxics visuals, diccionaris, recull de continguts per temes, activitats d’ensenyament-aprenentatge…) o bé recórrer directament a les solucions.
Els Jocs LIC han estat pensats com un material complementari per a l’aprenentatge de la llengua catalana des d’una vessant lúdica.
Accés als títols de la col·lecció:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)